Rebel·lió de les temporeres de la maduixa a Huelva

Contra les agressions sexuals i l'explotació de les treballadores!

Fa unes setmanes, a finals del mes d'Abril, la revista alemanya Corrective.org publicava un reportatge que destapava els abusos sexuals i laborals continuats a les temporeres als camps italians, marroquins i espanyols, més concretament a Huelva.

Les denúncies que es van succeir per part de diverses treballadores van posar sobre la taula una realitat amarga però lamentablement ben estesa i coneguda entre les treballadores, víctimes de la necessitat, immigrants, pobres i en la seva major part analfabetes, que s'enfronten a l'extorsió, al xantatge, als abusos i agressions per part dels seus superiors. Les condicions de vida i de treball gairebé esclavistes són part de la vida quotidiana de milers de dones a l'Estat espanyol.

La resposta de la patronal i dels sindicats majoritaris quan aquesta realitat va fer-se pública va ser unànime: van negar tenir coneixement de cap cas i a més a més la patronal va tractar de vincular aquestes denúncies a una campanya d'altres competidors europeus per a desprestigiar la maduixa de Huelva. Certament, els interessos empresarials són molt forts (7.000 hectàrees i més de 300.000 tones anuals de maduixes) però les que paguen els plats trencats d'un sector que va facturar 395 milions d'euros al 2016-17 són les treballadores sotmeses a unes condicions realment miserables, sense que l'Administració pública faci res per a evitar-ho.

Un sistema dissenyat per a explotar, coaccionar i agredir les dones

Tot està dissenyat per escollir a les treballadores amb més dificultats familiars i personals que les col·loquin en una situació de major vulnerabilitat a l'hora d'acceptar qualsevol cosa a canvi d'una mica de diners per tal de sobreviure, perquè les seves famílies puguin tirar cap endavant. Això comença amb els propis requisits de contractació (que la Llei permet) i que els governs marroquí i espanyol busquen: vídues, casades o separades, de 18 a 45 anys, procedents de zones rurals i amb fills de fins a 14 anys, perquè així marxin quan acabi la campanya i perquè les denúncies que interposen les dones no prosperin perquè no arriben a ratificar-se al tornar al seu país.

Les condicions que han de suportar per a cobrar 40 euros al dia són l'incompliment sistemàtic dels horaris, la pròpia temporalitat, que és un aspecte que afecta molt més a la dona treballadora que a l'home, la llunyania de la seva terra i família, les condicions materials deplorables en què es troben els seus habitatges -contenidors de xapa, moblats amb sis lliteres i sense aigua potable-, i les pròpies dificultats que elles mateixes relaten per a la seva subsistència amb dificultats per comprar fins i tot menjar... Un relat esgarrifós i unes condicions que encaixen perfectament en la estratègia de mantenir mà d'obra submisa, acostumada a patir gairebé sense queixar-se i a suportar condicions de vida degradants de semi captivitat.

La patronal i el seu intent desesperat per tal de seguir tapant els abusos i agressions a les temporeres

La mà d'obra sense qualificació és fàcilment intercanviable, per això l'empresa Doñana 1998, quan es va trobar sobre la taula una sèrie de denúncies, va intentar noliejar un bus de tornada al Marroc (incomplint el contracte) per posar fi a les seves justes exigències, fins al punt que un empresari -que prefereix no donar la cara- diu al diari El Español: "Aquest any ens han portat les putes d'Agadir i Tànger. Vénen sabent el que volen, treure algun benefici. Per això denuncien"; un altre empresari a Moguer reconeix "No sabem per què, però les dones han fet un pas endavant i han començat a denunciar. El masclisme que alguns porten ben a dins els hi fa anomenarles "putes" per no cedir als seus xantatges", un altre empresari aporta "aquí se sap que alguna gent organitzen festes amb dones que estan treballant i vivint a les seves finques. A algunes els hi paguen però altres cedeixen pel simple fet de no perdre la feina i poder tornar a l'any següent". Creiem que hi ha material més que suficient perquè l'Administració hagués pres cartes en l'assumpte fa ja molt de temps. Tot i això, ni la Junta d'Andalusia (presidida per una dona, Susana Díaz) ni la inspecció de treball, ni la Fiscalia, ni els serveis socials han tingut la intenció de posar fre a aquesta situació que ve produint-se des de fa molts anys tot i comptar amb els mecanismes necessaris per fer-ho.

Doblement explotades, doblement revolucionàries

Cal tenir molt valor i confiança en la unitat del seu col·lectiu per a atrevir-se a denunciar aquesta realitat, mereix tot el nostre suport i l'exigència d'acabar amb el càncer del masclisme en el medi rural, que és tolerat com un fet arrelat, gairebé una "respectable tradició " per a les administracions. Les denúncies de les temporeres i les seves protestes han obligat a la Conselleria de Justícia andalusa a demanar una investigació a la Fiscalia de Huelva. Però les condicions d'aquestes dones són realment insuportables i conviuen amb l'apatia més descarada de l'Administració que tranquil·lament "deixa fer" mentre mira a cap a una altra banda. Això és el que ha passat fins ara.

Algunes d'aquestes dones han hagut de fugir de les finques on treballaven i es troben amagades a altres pobles d'Andalusia fins que puguin testificar davant del jutge. També algunes de les que van denunciar les agressions diuen que no poden tornar ara al Marroc. Tal com revelava el reportatge a algunes d'elles publicat al diari El País: "Ara no puc tornar perquè la meva família i la del meu marit em mataran. Tinc molta por". La repercussió mediàtica dels suposats abusos i d'una revolta que van protagonitzar a la finca va arribar als seus mitjançant Facebook. El seu marit la va reconèixer a les imatges i li va preguntar sobre els abusos. Ella va negar ser una de les víctimes. "L'únic que vull és que es demostri la veritat de la nostra història", manté. "He de recuperar la meva dignitat".

Aquestes dones, sotmeses a les pitjors condicions, han desafiat els obstacles més poderosos i aixecat la seva veu contra la injustícia, exigint la seva dignitat i els seus drets. La seva valentia, la seva entrega i la seva determinació mereixen tot el nostre reconeixement i solidaritat. Són un autèntic exemple per a totes les que lluitem per acabar amb aquesta l'opressió que plana sobre les dones treballadores cada dia.

El col·lectiu de dones del SAT ha convocat una manifestació a Huelva el proper 17 de Juny a suport a aquestes treballadores. És l'única organització que de moment s'ha implicat en una lluita que és tan important, ja que després de tants anys suportant violacions, abusos, insults i explotació laboral, per fi la dona comença a aixecar el cap i a lluitar pel que és seu.

Des Lliures i Combatives volem traslladar tot el nostre suport a les temporeres i fem una crida a tot el jovent a participar en les manifestacions de solidaritat que s'estan organitzant a tot l'Estat per a denunciar i acabar amb aquesta terrible situació.

- 16 de Juny -

Càceres - 12h Plaza Mayor

Manresa - 17h Crist Rei

- 17 de juny -

Huelva – 11 h. Palacio de Deportes

Barcelona – 11h Plaça Universitat

València - 12 h. Jardines de Viveros

Cartagena - 12h Plaza del Icue

Bilbo - 18.30h Plaza Arriaga

Granada - 11.30h Fuente de las Batallas

Tenerife - 11h Plaza Primero de Mayo

Durant les properes hores ampliarem la informació sobre les manifestacions a les quals pots participar per mostrar el teu suport.