El 20 de Febrer el Tribunal Suprem confirmava la condemna a tres anys i mig de presó imposada per l'Audiència Nacional a Josep Miquel Arenas, conegut com Valtonyc. El cantant de rap mallorquí ha estat condemnat per enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la Corona i amenaces contra el president de l'associació ultradretana Círculo Balear.
Posteriorment, el Tribunal Constitucional va rebutjar admetre a tràmit el recurs d'empara contra aquesta sentència, per la qual cosa Valtonyc havia d'entrar a la presó abans del 24 de Maig. En no lliurar-se en aquest termini, l'Audiència Nacional, a petició de la Fiscalia, ha dictat una ordre de recerca i captura nacional i internacional.
Com diu el comunicat publicat en el compte de Valtonyc: "Ens trobem davant d'un fet històric, ja que és el primer músic que entrarà a la presó a l'Estat espanyol condemnat únicament per les lletres de les seves cançons". Efectivament, amb aquest nou cas, sembla que l'Estat espanyol es consolida com el principal creador i exportador de presos polítics de la UE.
L'escalada repressiva per part del govern del PP i de l'aparell judicial no té precedents des dels temps de la dictadura. Els drets democràtics més bàsics, com la llibertat d'expressió, estan sent brutalment atacats. Ara twittejar, rapejar o voler votar és delicte. Això sí, únicament per als oprimits. En canvi si és la ultradreta la que amenaça amb bombardejar els catalans, com ha fet Jiménez Losantos, o es publiquen dades personals de la víctima de la Manada encoratjant a assetjar-la, això segueix estant emparat en la llibertat d'expressió. La doble vara de mesurar és òbvia.
Tots els que estem en contra del sistema capitalista, de la monarquia hereva del franquisme o del Partit Popular, que aplica polítiques contra la classe treballadora en benefici dels rics, tots aquells que lluitem pels nostres drets, estem al punt de mira. No és cap casualitat. Després de les mobilitzacions històriques del 8 de Març, la rebel·lió dels pensionistes, la lluita massiva del poble de Catalunya pel dret a decidir, la classe dominant i el govern del PP necessiten recórrer a la repressió per intentar mantenir-se al poder.
Però aquestes mesures no seran suficients per a frenar la ràbia i la indignació de la població, ni per estabilitzar el seu govern. El caràcter reaccionari d'aquest Estat i del seu aparell judicial és cada vegada més evident per a milions de joves i treballadors. El seu sistema és cada vegada més qüestionat i la idea que cal acabar amb ell, per garantir els nostres drets i un futur digne, guanya terreny. Hem de respondre de forma organitzada als seus atacs, amb la lluita i la mobilització als carrers, fins a fer-los fora del govern!
Llibertat per a Valtonyc!
Si toquen a un, ens toquen a tots!
No ens faran callar, la lluita és l'únic camí!
Descarrega el nostre periòdic
