Declaració de la Comissió Executiva del Sindicat d'Estudiants
La setmana passada vam assistir a un espectacle deplorable i sense precedents a cap país europeu. Quatre ministres del govern del PP van cantar a tot volum el famós himne feixista de la Legió, “El novio de la muerte”, davant la processó del Crist de la Bona Mort a Màlaga: la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el d'Interior, Juan Ignacio Zoido i, per tancar cartell, el d'Educació, Cultura i Esport, Iñigo Méndez de Vigo, actual portaveu del govern de Rajoy.
Responent a les preguntes de la premsa, el portaveu parlamentari del PP, Rafael Hernando, defensava l'actuació dels ministres justificant que aquest càntic feixista “forma part de les nostres tradicions culturals”. No, senyor Hernando, fer apologia del franquisme i del feixisme no té res a veure amb la cultura.
La cançó “El novio de la muerte” va adquirir fama arran que el fundador de La Legió, el militar ultradretà José Millán-Astray, íntim amic i col·laborador de Franco, la utilitzés com a himne d'aquest cos militar. La Legió té una llarga “tradició” en la repressió contra el poble marroquí —quan les tropes africanistes de l'Exèrcit espanyol ocupaven a sang i foc el Marroc—, en l'assassinat de centenars de miners a Astúries el 1934, i va destacar per ser especialment sanguinària en l'extermini de la població civil durant la guerra civil.
Sí, aquest himne simbolitza les atrocitats comeses contra milers de persones innocents per l'Exèrcit franquista, i té l'honor de servir de fons musical al fet que l'Estat espanyol sigui el segon país del món amb més fosses comunes després de Cambodja. Aquestes són les tradicions culturals que reivindica el Partit Popular?
Però parlem més de cultura. El fundador de la Legió, Millán-Astray, a més de ser un dels més cruels colpistes del 18 de juliol, també es va fer famós per l'enfrontament que va protagonitzar, el 12 d'octubre de 1936, contra el que en aquells dies era rector de la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno. Amb motiu d'un acte en el paranimf de la universitat de Salamanca, i després d'assistir a una desfilada de bisbes i militars que enaltien l'ideari franquista i parlaven de Catalunya i Euskal Herria com “dos càncers en el cos de la nació” i ser la “anti–Espanya”, Unamuno va prendre la paraula per a reprovar aquests discursos. “Vencereu, però no convencereu” els hi va dir, al qual Millán-Astray, aixecant-se de la seva butaca, va cridar: “¡España una, grande y libre! ¡Que mueran los intelectuales! ¡Viva la muerte!”
És un autèntic escàndol que aquestes siguin les tradicions que defensa el PP i el seu ministre d'Educació i Cultura. És inacceptable que Iñigo Méndez de Vigo faci aquesta apologia feridora del feixisme, mofant-se dels centenars de milers de persones que van ser massacrades pels seus grups de xoc, com la Legió. Senzillament, l'exaltació del feixisme i del franquisme hauria d'estar prohibida i penada per la llei.
La involució democràtica que representa aquest govern és molt greu. És d'una hipocresia repugnant que el PP ens parli de “democràcia” i de “Estat de Dret”, mentre ataquen brutalment la llibertat d'expressió i empresonen a cantants de rap, atonyinen a la gent que es manifesta pacíficament a Catalunya en defensa dels drets democràtics, o proposen assignatures que exalten a l'Exèrcit, la monarquia i els símbols de la reacció.
Des del Sindicat d'Estudiants exigim la dimissió immediata del Ministre d'Educació i Cultura Iñigo Méndez de Vigo. L'educació pública d'aquest país no pot ser dirigida per una persona que presumeix sense cap pudor de l'ideari franquista.
No podem permetre més temps aquesta situació.
5 d'abril de 2018
Descarrega el nostre periòdic
