Dins del moviment feminista hi ha polèmiques que en absolut són secundàries. Sense anar més lluny hi ha postures diametralment oposades sobre la prostitució. Unes defensem l'abolició d'aquesta xacra que esclavitza i tortura com a objectes sexuals a un nombre alarmant creixent de dones i nenes. Altres en canvi advoquen per la seva regulació. Al voltant de la vaga que estem convocant aquest 8 de Març hi ha també diferències.
Recentment dues representants de la Comissió 8M de Madrid han declarat a la Cadena SER que es perdria "l'objectiu feminista" de la vaga d'aquest dia si els homes participen, perquè es convertiria en una vaga general. Des de Lliures i Combatives discrepem rotundament amb aquesta posició.
Totes les dones sumen?
Les dones tenim una meravellosa diversitat que no comporta cap contradicció en el nostre combat contra l'opressió masclista. Òbviament vivim de forma diferent la nostra sexualitat, tenim diferent nacionalitat, som atees, cristianes, musulmanes, agnòstiques... Unes som mares, altres no. Unes tenen estudis superiors i altres no. No obstant això, utilitzar aquesta realitat diversa per afirmar que la diferència que hi ha entre una dona treballadora i una dona empresària és de la mateixa naturalesa que la que hi ha entre una dona que posseeix la nacionalitat espanyola i una dona immigrant sense papers, o entre una dona heterosexual i una dona lesbiana, vol dir amagar l'opressió de classe que també patim les dones. A la pràctica significa equiparar opressores i oprimides, a botxins i víctimes.
Des de Lliures i Combatives no podem compartir l'Argumentari de la Comissió de Continguts 8M quan afirma que: "Practiquem un feminisme interseccional perquè sabem que estem travessades per desigualtats i precarietats que ens situen en llocs molt diversos davant del patriarcat, el treball assalariat, les cures , el consum, l'exercici dels nostres drets, la formació i la participació ciutadana, per les diferències que travessem alguna de nosaltres segons la procedència, la classe, l'edat, l'orientació sexual, la identitat de gènere i habilitats. Però la vaga és de totes, hi ha un espai per a totes i cadascuna de nosaltres en la nostra vaga feminista del 8M. "(El subratllat és nostre)
Afirmar tan tranquil·lament que hi ha un espai en la nostra vaga per Ana Patricia Botín-Sanz de Sautuola O'Shea, presidenta del Banc Santander, que va rebre una retribució de més de 10 milions d'euros el 2017, no fa avançar la nostra lluita. Perquè per sobre de la seva condició de dona està la seva condició de burgesa. Perquè la classe a la qual pertany obté els seus privilegis de l'explotació laboral, de dones i homes, i de mantenir una violència masclista sistèmica. Que li preguntin sinó a la dona de 95 anys que va ser privada pel Banc Santander -que Ana Patricia presideix-de la seva pensió de 650 euros per haver avalat la hipoteca del seu nét, i a totes les famílies assetjades i amenaçades pel seu banc amb desnonaments.
Potser Inés Arrimades, una dona que denuncia la bretxa salarial entre homes i dones i es declara enemiga del masclisme és una aliada en la nostra lluita? O Cristina Cifuentes? I Angela Merkel, Ivanka Trump o Christine Lagarde? El fet que tinguin vagina, fins i tot que es declarin feministes i que algun dia es posin un llaç lila, no les converteix en aliades en la batalla per l'emancipació de la dona. Una dona que presideix l'FMI, que justifica les polítiques de Donald Trump, o practica una salvatge política de retallades i austeritat no és la nostra aliada. Tampoc aquelles que aplaudeixen la violència policial de l'1 d'Octubre a Catalunya contra dones i homes que pretenien decidir lliurement el seu destí, que donen suport de manera entusiasta l'aplicació del 155 i tots els atacs als drets democràtics que estem patint, o que animen a l'Estat perquè augmenti la ja llarga llista de presos polítics. Totes elles no tenen per complet de la capacitat i l'autoritat moral per lluitar contra la nostra opressió.
No, aquesta vaga i aquest dia no és de totes, com tampoc ho és la tasca d'acabar amb el patriarcat.
Tots els homes resten?
Des de Lliures i Combatives practiquem un feminisme que no perd mai de vista la perspectiva de classe, anticapitalista i revolucionària.
L'elecció de la jutge María Elósegui com a representant d'Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans és un bon exemple al respecte. I no ho diem només per la seva repugnant homofòbia i transfòbia, sinó també perquè el Govern del PP ha defensat aquesta canallada argumentant que hauríem felicitar-nos perquè "per primera vegada en la història una dona" és designada per a aquest lloc. Aquestes són les conseqüències de situar el gènere per sobre de tota consideració de classe i ideològica. Que els dirigents de la dreta espanyola ho facin per encobrir la seva responsabilitat directa en l'opressió i el patiment de la gran majoria de les dones i nenes de l'Estat espanyol, és una cosa. Ja sabem que no tenen cap tret d'honestedat. No obstant això, contribuir directament o indirectament des del feminisme a crear confusió perquè aquest tipus de plantejaments puguin germinar en el sí de les oprimides i els oprimits, és una altra cosa molt diferent.
I hi ha coses que confonen i molt. Com, per exemple, convertir en un aspecte decisiu per a l'èxit de la nostra Vaga Feminista que els homes no vagin a la vaga aquest dia, i que es mantinguin a la cua en les manifestacions. O sigui, que un lluitador de la PAH, de la Marea Blanca, de la Marea Verda, de la Coordinadora dels pensionistes, els treballadors que lluiten pels seus drets, els estudiants que han convocat vaga després de vaga contra la LOMCE, i els joves que han omplert els carrers en el 15M, pel fet de ser homes, no han d'anar a la vaga perquè ens... "treuen el protagonisme". Segons sembla per algunes feministes és molt millor que facin d'esquirols i en tot cas es situïn en una part molt enrere en les nostres manifestacions perquè no se'ls vegi.
Indubtablement el protagonisme del 8M és el nostre, de les dones. Però que té això a veure amb sentir-se incòmoda per anar al costat d'un home que vol expressar públicament la seva repulsa cap al masclisme imperant, que vol sumar la seva veu al nostre crit contra el patriarcat. De debò fa avançar la nostra lluita defensar que podem anar colze amb colze amb dones que des del seu poder econòmic ens oprimeixen dia a dia, o amb aquelles que gràcies als seus poltrones polítiques i sindicals signen Pactes d'Estat amb el PP i convenis laborals amb els empresaris que fan més pesades les cadenes de la nostra opressió, mentre es crida els treballadors a que facin d'esquirols?
La veritat és concreta
L’Argumentari de la Comissió 8M explica: "¿Per què fem vaga? (...) Per a exigir a l'Estat, a la jerarquia catòlica, als poders patriarcals econòmics i polítics i a la cultura masclista (dels nostres amics, pares, germans i veïns), que respectin la nostra autonomia i llibertat per prendre decisions sobre la nostra sexualitat, la nostra corporalitat i els nostres projectes vitals. Volem ser ames dels nostres cossos, els nostres desitjos i les nostres vides."
Estem d'acord. Lluitem perquè tots ens escoltin, perquè la nostra opressió quotidiana que adquireix moltes i terrorífiques expressions es visibilitzi, perquè ningú pensi que som víctimes propícies, per demostrar la nostra força i la nostra determinació. I fem vaga perquè els qui tenen el poder en aquesta societat, en els parlaments i en les trones, en les empreses i en els jutjats... es vegin obligats a canviar les seves polítiques, actuacions i discursos masclistes.
Per això, nosaltres no només animem a les treballadores i els treballadors a que vagin a la vaga, sinó que considerem que dues hores són completament insuficients i exigim que els sindicats de treballadores i treballadors facin com el Sindicat d'Estudiants en el moviment juvenil i convoquin una vaga laboral de 24 hores. Poques eines de lluita impacten tant als poderosos com paralitzar completament l'activitat econòmica. En un dia així, perden temporalment el control perquè cap màquina, cap mitjà de transport, cap comerç, cap aula, cap jutjat, cap plató de televisió... funciona, perquè així ho decidim els que no tenim encara el poder.
Seria una gran jornada, tot paralitzat, milions i milions de dones i d'homes, de joves units en la lluita per exigir el genuí dret a l'avortament lliure i gratuït; per imposar que a igual treball, igual salari; per a garantir que les escoles infantils, els menjadors, les bugaderies i tota mena de serveis públics dignes assumeixin les pesades tasques domèstiques que ens esclavitzen: així ens alliberaríem d'elles els 365 dies de l'any, i evitaríem també que dones amb alt poder adquisitiu s'emancipessin d'aquest esclavatge a costa d'altres dones que els hi netegen la seva merda com passa ara. En definitiva, una gran Vaga General Feminista perquè hi hagi mitjans humans i materials d'atenció als dependents; perquè el divorci sigui un tràmit ràpid i gratuït; per aconseguir educació sexual a l'escola pública i mitjans anticonceptius gratuïts; per derrotar a la justícia masclista i patriarcal que deixa impune als maltractadors i perquè es deixi de traficar, esclavitzar i abusar del nostre cos.
Els nostres companys no han d'anar a la vaga, però si es pot guardar silenci sobre l'actitud de la burocràcia sindical i sobre la prostitució?
És realment sorprenent aquest interès de sectors del feminisme en evitar que els homes vagin a la vaga el 8 de Març, quan la crua realitat a les empreses és que tant CCOO com UGT no estan convocant la vaga laboral de dues hores, ni entre les dones ni entre els homes.
Com a prova un botó. A l'empresa Adolfo Domínguez, on la repressió contra les dones treballadores, els baixos salaris i la precarietat és la nota habitual, CCOO i UGT han fet públic un comunicat que diu textualment el següent: "Des de les seccions sindicals de CCOO i UGT a Adolfo Domínguez convoquem a tota la plantilla a una aturada simbòlica reivindicativa el dia 8 de Març, amb motiu del dia Internacional de la Dona. Aquesta aturada consistirà en 15 minuts de concentració davant de les instal·lacions de l'empresa al Carrer 3, entre les 11.15 i les 11.30 reivindicant la igualtat entre homes i dones i condemnant qualsevol tipus de discriminació o violència masclista. Agraïm la col·laboració de l'empresa en aquest acte, al permetre'ns realitzar-lo en horari laboral, sense repercussió econòmica negativa per a les treballadores i treballadors. Comptem amb tu! Vives, lliures i unides!".
Aquest comunicat és un complet escàndol, un insult a la dona treballadora i un exemple de com les direccions de CCOO i UGT estan "organitzant" la vaga feminista. No només no es convoca vaga, sinó que a sobre s'arrosseguen davant d'una direcció d'empresa completament reaccionària per agrair-li que no descomptin diners per fer una concentració. I nosaltres ens preguntem per què les representants de la Comissió 8M no denuncien aquest acte com una deserció completa de la lluita? Per què aquest silenci davant les grolleres maniobres de la burocràcia sindical?
La veritat és que aquesta actuació de les burocratitzades direccions sindicals no es pot atribuir al masclisme, si bé és cert que hi ha masclisme en el seu sí. No es tracta només de les dones treballadores. Tampoc convoquen vagues contra els retrocessos en els drets laborals de tots els homes i totes les dones, ni contra les retallades en la sanitat i l'educació públiques, ni per les pensions, ni pels drets democràtics... Fa molt que no convoquen cap lluita seriosa contra les polítiques reaccionàries del PP perquè aposten per la pau social. Per això sabotegen les dues hores d'aturada laboral de la Vaga Feminista del 8M, perquè temen que qualsevol exemple de mobilització seriosa acabi amb la seva política de col·laboració de classes.
No confonguem al moviment ni rentem la cara a les cúpules sindicals. El nostre problema no és que els homes participin en la vaga per sumar forces. El nostre problema és que molts dirigents polítics i sindicals de l'esquerra, homes i dones, practiquen un feminisme de postureig que no fa avançar un mil·límetre la nostra emancipació.
Que els treballadors també aixequin la seva veu contra l'opressió de la dona treballadora no ens debilita. No obstant això, el silenci còmplice d'alguns sectors del feminisme davant la prostitució si fa mal a la nostra causa. I que una denúncia clara i contundent de la mateixa s'ometi en els nombrosos manifestos que aquests dies s'han fet públics des de la Comissió 8M també. El fet de callar davant aquesta forma d'esclavitud que converteix les dones en objectes sexuals passius de qualsevol home que tingui uns euros a la butxaca, facilita als nostres explotadors perpetuar el masclisme més cruel i monstruós.
Des de Lliures i Combatives estem posant tot el nostre esforç perquè el 8 de Març siguem milions de dones en peu de guerra contra el sistema capitalista, contra la seva violència masclista i patriarcal, contra la dreta i els seus aliats, contra els que retallen els nostres drets socials i democràtics, contra els paràsits i les paràsites que ens exploten cada dia. I en aquesta gran mobilització donem la benvinguda als nostres companys dels centres de treball i estudi que es vulguin sumar per estar al costat de nosaltres i fer més fort el nostre moviment. No volem que facin d'esquirols en la vaga sinó que prenguin plena consciència que aquesta és també la seva batalla, de tota la classe treballadora, de tot el jovent, de tots els oprimits. El 8 de Març i tots els dies.
Descarrega el nostre periòdic
