A tan sols uns dies de la famosa “remodelació de govern” del PP en la qual previsiblement José Ignacio Wert acabarà els seus dies com a ministre, Mariano Rajoy ha aprovat una nova mesura contra la Universitat Pública. Ja ens tenen acostumats a aprovar decrets enormement lesius per a l'educació pública d'amagat o a les esquenes de la comunitat educativa.
Les històriques mobilitzacions contra la LOMCE, contra les retallades a l'educació pública i per la dimissió del Ministre han fet prendre nota a Wert i companyia. Saben que no poden aprovar noves lleis per destruir l'educació pública sense aixecar una onada de contestació social. Per això el nou mètode utilitzat són els decrets llei, que no necessiten passar pel debat parlamentari ni votacions de cap tipus. Així governa el PP. Així va ser com en plens exàmens universitaris de febrer van aprovar el 3+2: un decret que té com a objectiu elititzar la Universitat a través d'una barrera econòmica insalvable per a la majoria. Amb la imposició dels màsters de dos anys a preus prohibitius pretenen expulsar dels estudis superiors als que som fills de treballadors. Per a nosaltres, els joves de famílies humils, ens deixen un títol de grau completament devaluat que serà paper mullat al mercat laboral. Malgrat el sigil amb el qual van aprovar aquest decret en el Consell de Ministres, no els va servir de res. Una vegada més, els estudiants vam tornar a la lluita paralitzant facultats i instituts en tot l'Estat amb vagues que van tornar a omplir els carrers en defensa de la universitat pública.
La croada de Wert contra l'escola pública continua: dos nous decrets per privatitzar per complet la Universitat.
Ara el PP, després de la patacada electoral en les eleccions municipals i les comunitats autònomes i molt conscients que els queda un sospir al capdavant de l'executiu, ha tornat a actuar. Aprofitant que ens trobem aquesta vegada en plens exàmens finals, han aprovat altres dos decrets que pretenen completar la seva croada contra l'educació pública i en favor dels quals volen fer un negoci dels nostres drets.El primer d'ells és el decret que modifica els requisits per a l'acreditació de centres i titulacions, que es tradueix en la rebaixa dels requisits exigits per crear universitats privades. És clar que hi ha un sucós negoci en aquest decret i que alguns es freguen les mans ja amb aquesta nova mesura. Crida l'atenció que mentre ens parlen de “millorar l'educació”, de la “excel·lència” i de la necessitat de millorar la qualitat de les Universitats espanyoles, el que fan és retallar brutalment els seus pressupostos (1.500 milions d'euros menys des de l'arribada del PP al govern), tancar facultats, acomiadar a professors i expulsar a alumnes de la universitat per no tenir diners. Segons ells sobren universitats, sobren llicenciats i sobra de tot menys recursos públics per invertir en educació pública, però sembla ser que a ulls de la dreta el que no sobren són universitats privades.A nivell estatal no s'ha obert ni una nova institució pública des de fa 18 anys -l'última, la sevillana Pablo de Olavide, es va inaugurar en 1997-. En canvi, en el mateix període s'han obert vint centres privats. Però és clar que el negoci privat sí que veu grans possibilitats per al futur i més encara si es destrueix la Universitat Pública i es posen taxes que la majoria no podem pagar.
Al PP només li preocupa facilitar el negoci als empresaris de l'educació.
Per això aquest nou decret pretén liberalitzar per complet la universitat, facilitant als empresaris de l'educació la creació d'universitats privades de baixa qualitat: els nous criteris imposen menys exigències d'espai i instal·lacions; alguns requisits -com el nombre de laboratoris de pràctica, les places de biblioteca o les instal·lacions esportives- deixen de ser obligatoris i passen a ser recomanacions; la norma també flexibilitza les titulacions que ha d'oferir una universitat (mentre que fins ara, totes havien d'impartir almenys una carrera de cadascuna de les tres principals branques de coneixement -humanitats, científiques i tècniques-) amb aquest decret ja no serà necessari. Un altre canvi fonamental és que, a partir d'ara, les universitats no hauran de validar cada títol nou que ofereixin davant l'organisme certificador -l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació - Aneca-. Una vegada obtingut el vistiplau per a la meitat de la seva oferta educativa, la resta s'aprovaran automàticament durant els següents cinc anys. D'altra banda, el decret preveu que, en lloc de la ràtio actual d'un professor investigador per cada 25 estudiants en còmput global, les universitats a distància puguin disposar de ràtios d'un professor per cada 50 o per cada 100 alumnes, alguna cosa que facilitarà les coses a les universitats en línia – que són fonamentalment privades i que han crescut de forma notable en els últims anys - .
Canvis en els requisits per poder ser professor universitari: criteris subjectius per poder contractar “a dit”.
El segon decret aprovat pel PP regula quins mèrits deuen reunir els professors universitaris (el personal docent i investigador o PDI). En la balança de mèrits que deurà, a partir d'ara, acreditar un professional per poder impartir classes en l'ensenyament superior, perdrà importància el nombre dels seus mèrits i concedirà més punts la qualitat d'aquests. D'altra banda es tindrà en compte la seva experiència professional en l'empresa privada enfront dels mèrits acadèmics. Això suposa, obrir la porta a criteris completament subjectius, que facilitaran l'entrada “a dit” en comptes de sobre la base de mèrits objectius que garantir uns criteris justs per tots i en igualtat de condicions.
Per detenir la destrucció de l'educació pública i derogar totes les seves mesures cal continuar la lluita per tirar al PP del govern!
És clar que el PP vol arribar el més lluny possible en els seus plans per destruir la pública i afavorir el negoci de l'educació privada abans que els desallotgem del poder. Han pres bona nota de les eleccions del 24 de maig i saben que els queda molt poc al capdavant del govern. Si hem aconseguit desallotjar-los d'ajuntaments com el de Barcelona, Madrid o València ha estat gràcies a la mobilització constant. Tal com criden els treballadors de Coca Cola en lluita i com es demostra cada dia La lluita és l'únic camí! Per això hem de continuar la mobilització fins que els desallotgem per complet del poder. Sí es pot!
Descarrega el nostre periòdic
