El divendres 9 de novembre per la tarda, s’iniciava el 16è Congrés del Sindicat d’Estudiants, que durant tres dies va reunir a la localitat madrilenya de Rivas Vaciamadrid a 250 companys d’ensenyament mitjà i universitat arribats de tot l’Estat.
El context de celebració del congrés i un dels punts més presents en el debat ha estat la mobilització històrica convocada per la nostra organització els passats dies 16, 17 i 18 d’octubre contra les retallades educatives i per la retirada de la contrareforma franquista del ministre Wert. El congrés va abordar la continuïtat de la lluita i va donar l’últim impuls a la participació dels estudiants a la històrica Vaga General del 14 de novembre. A més a més, es va aprovar una crida als sindicats de professorat i a la CEAPA per convocar una vaga general de tota la comunitat educativa abans que acabi l’any, amb l’objectiu de fer enrere els plans de la dreta i la dimissió de l’impresentable ministre d’Educació, Wert.
Presidint la sala on es va celebrar l’acte destacava una fotografia enorme de la manifestació massiva del passat 17 d’octubre a la Puerta del Sol de Madrid, amb el lema: “En defensa d’un ensenyament públic digne, gratuït, democràtic i laic”. En un dels laterals un altre cartell de dos metres feia una crida a participar en la vaga general del 14 de novembre, exigint la dimissió de Wert, juntament a dues reivindicacions: “No a l’ensenyament franquista” i “El dret de vaga no es toca”.
L’obertura del Congrés la va fer el secretari general del SE, Tohil Delgado, que va donar la benvinguda als assistents i a les organitzacions convidades, destacant la repercussió social tan important que ha tingut la vaga estudiantil de 72 hores, amb més de 100 manifestacions per tota la geografia, en les que han participat 250.000 estudiants, i va fer una referència molt especial al paper jugat per la Confederació Estatal d’Associacions de Pares d’Alumnes (CEAPA) que per primer cop a la seva història va fer una crida a no portar els seus fills a classe el 18 d’octubre.
En el discurs de benvinguda vam destacar el paper de la joventut en la lluita pels seus drets enfront de la caricatura demagògica que fa la dreta sobre nosaltres, presentant-nos com a irresponsables, dropos, violents. No vam perdre l’ocasió de denunciar la campanya de criminalització a la que estem sotmesos. Com vam dir: “ni una sola faceta de la nostra vida es troba lliure de l’atac dels capitalistes”, incloent-hi el nostre oci.
Homenatge a les víctimes del Madrid Arena
A la tarda anterior a l’inici del congrés, el dijous 8, el Sindicat d’Estudiants i els companys, amics i familiars vam retre homenatge a Rocío, Cristina, Katia i Belén, les quatre joves de 17 i 18 anys que van perdre la seva vida la matinada de l’1 de novembre en el recinte Madrid Arena, amb una concentració a la Puerta del Sol i a la plaça de Cibeles. A la Puerta del Sol vam llegir un comunicat demanant judici i càstig als empresaris culpables i als polítics còmplices, i vam exigir la dimissió immediata de l’alcaldessa de Madrid, Ana Botella. El pare de Katia es va apropar a la concentració per agrair la iniciativa.
La denúncia d’aquestes morts injustes, i la nostra solidaritat amb la jove de 20 anys que es troba molt greu i amb les desenes de ferits (la xifra dels quals s’està amagant) del Madrid Arena, víctimes de l’afany de beneficis d’un grapat d’empresaris sense escrúpols, va centrar la intervenció que va fer Tohil en nom del Sindicat d’Estudiants i de tots els assistents. “La hipocresia de la dreta i del govern del PP no pot ser més roina. Mentre critiquen el botellón, perquè no paguem prou als empresaris de torn, permeten amb el desvergonyiment més gran i amb completa impunitat la venda i revenda d’entrades en un recinte que no complia les mínimes condicions de seguretat i en el que es va arribar a ficar a més de 20.000 persones (molt més del doble de la seva capacitat)”, el que el nostre company va definir com un autèntic “crim premeditat”.
Amb tots els delegats presents i els diferents convidats d’organitzacions socials, sindicals i la CEAPA, vam llegir en el ple del congrés el manifest elaborat per la policia municipal (els representants de la qual també van ser a la concentració) i en el qual s’assenyala la responsabilitat de l’Ajuntament de Madrid en aquesta tragèdia i es demana la dimissió d’Ana Botella. En finalitzar aquesta lectura, vam tornar a reiterar el compromís del Sindicat d’Estudiants en la lluita per exigir que els responsables siguin jutjats i castigats. El congrés, dempeus, va fer un emotiu minut de silenci en record de les quatre joves.
Els pares, els professors i l’esquerra, presents en el 16è Congrés
Aquest 16è Congrés se celebra 25 anys després del primer congrés del Sindicat d’Estudiants, que va ser després de les històriques mobilitzacions del curs 1986/87. En tots aquests anys la defensa de l’ensenyament públic ha estat vinculada sempre a la defensa d’un futur per a la joventut i això passa per tenir un lloc de treball digne en acabar els estudis. “El Sindicat d’Estudiants és, sobretot, el sindicat dels fills dels treballadors i, per això, no podem restar al marge d’un altre fet que està afectant de manera dramàtica a centenars de milers de famílies humils: els desnonaments. Una mostra més de la barbàrie que representa el sistema capitalista i l’especulació dels bancs”, va senyalar Tohil.
Per concloure la presentació, es va fer èmfasi en que l’únic camí que tenim és el de la lluita: “Amb el 16, 17 i 18 d’octubre no s’ha acabat res. Si el govern del PP no cedeix després del 14-N els dirigents sindicals han de plantejar immediatament la continuïtat de la lluita amb una vaga general de 48 hores dins d’un calendari de mobilitzacions que vagi endurint-se fins tirar avall els seus atacs”.
Com a part de l’acte d’obertura, durant la tarda del divendres van prendre la paraula els convidats de diferents organitzacions i entitats. En nom de l’equip de govern de l’Ajuntament de Rivas va prendre la paraula Curro Corrales, regidor de Cultura d’IU, que va senyalar que era “un plaer el que la seva ciutat acollís aquest congrés” i va parlar com a “fill de l’escola pública i d’una generació que va començar a veure els plans de desmantellament” d’aquesta per part d’Esperanza Aguirre, ministra d’Educació del primer govern d’Aznar. “Wert ha rescatat aquella agenda oculta del PP i la vol portar més enllà”. També es va adreçar als assistents el coordinador de joves d’IU a l’Ajuntament de Rivas, Jon Forrest, qui va destacar la confluència d’IU amb el Sindicat d’Estudiants en la lluita per fer front a l’”ofensiva brutal contra els serveis públics” i va ressaltar la importància de participar a la vaga general.
A continuació va prendre la paraula Edurne Rubio, en representació de la Federació Estatal de Fòrums de la Memòria, que va agrair la invitació i va senyalar que “som companys de lluita amb el Sindicat d’Estudiants; també estem contra l’ensenyament franquista”, a més a més de denunciar “el silenci sobre la dictadura i els seus crims en els temaris de l’ESO”. Ens va explicar que l’objectiu dels Fòrums per la Memòria “no és només obrir fosses i lliurar les restes a les famílies, que és el que més destaquen els mitjans, sinó exigir a l’Estat que porti davant la justícia als responsables dels crims de la dictadura”. La companya Edurne va reivindicar els valors d’aquella gent que durant la Segona República va lluitar per una altra societat, el seu afany per “crear esperits lliures” a través de la tasca de les Missions Pedagògiques, i va denunciar de manera ferma que “les elits que van estroncar aquells somnis amb un cop d’estat el juliol de 1936 són les mateixes que avui estan fent les retallades, augmentant les taxes, les que ens diuen que no hem de manifestar-nos i que som antipatriotes”. També va recordar que “mai hem deixat de córrer davant els grisos perquè mai ningú va depurar l’aparell de l’Estat” i va fer esment als assassinats del moviment estudiantil en els últims anys del franquisme i durant la transició, als que tampoc ningú vol recordar: Enrique Ruano, Mari Luz Nájera i Arturo Ruiz, entre d’altres.
Per la part dels sindicats d’ensenyament van adreçar unes paraules al congrés la responsable de joventut d’UGT, Silvia Sazatornil, que va traslladar l’enhorabona per l’èxit de la vaga general de 72 hores portada a terme pel SE. Matilde Castilla, del Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEs), en un discurs molt combatiu, va insistir en la necessitat de vincular al professorat amb la resta de la comunitat educativa i va destacar “l’ànim que dóna al professorat la lluita dels estudiants”. Va qualificar la LOMCE com a “segregadora” i “mercantilitzadora”, els estudiants, els joves, són alguna cosa més que mà d’obra barata en mans dels capitalistes”, com pretén aquesta llei. A més a més, va insistir en la importància del 14-N en la lluita, però sobretot en la necessitat de “continuar la lluita el dia 15 fins fer caure la reforma educativa”. A Wert li va llençar un missatge, “els alumnes excel·lents” dels que tant en parla “són, sou, els que esteu lluitant per un ensenyament públic de qualitat”, va dir assenyalant el cartell amb el lema del congrés.
Al llarg de la sessió es van llegir diferents salutacions: la del diputat d’IU Gaspar Llamazares, el de la Federació Canadenca d’Estudiants, que està portant endavant una mobilització important contra les retallades educatives, l’augment de les taxes i la privatització de l’ensenyament. Amb molts aplaudiments va ser rebut la salutació de la Coordinadora d’Assemblees Generals d’Atenes, que informava que a Grècia “s’estava fent una nova vaga general i els estudiants estaven ocupant les universitats”, els companys incidien en la “necessitat d’unir-se amb el moviment obrer”. “No volem salvar aquest capitalisme trencat, sinó que defensem un programa anticapitalista”.
Manifest a l’opinió pública de la CEAPA i el Sindicat d’Estudiants
L’últim dels convidats a parlar va ser José Luis Pazos, president de la FAPA Giner de los Ríos i representant de la CEAPA, que va agrair la bona rebuda dels assistents, que amb un llarg i fort aplaudiment, amb tots els companys dempeus, vam voler fer-li en reconeixement pel paper jugat per CEAPA a la recent mobilització estudiantil. José Luis va denunciar amb ironia la hipocresia de la dreta quan “ens acusa de posar en risc el dret a l’educació dels nostres fills per convocar vaga el 18 d’octubre, mentre que avui, festiu religiós a Madrid, ningú posa el crit al cel perquè els nens no tinguin classe”.
El company va insistir en el caràcter històric de la jornada de mobilització del 18 d’octubre, “el primer cop en els 25 anys d’existència de CEAPA i en els 35 de la FAPA Giner de los Ríos”. També va destacar una idea molt important: gràcies a la mobilització i a l’haver denunciat el que significa, “la LOMCE neix ja morta”. Va denunciar després que el govern del PP vol “donar cobertura a la segregació per sexes, a la cessió del terreny públic als empresaris de la concertada”.
Per últim, va felicitar el Sindicat d’Estudiants pels seus 26 anys d’existència, fent èmfasi en que la CEAPA “sap perfectament qui és representatiu i qui no”, i pel seu “treball de formació”. “Ens feu enveja”, va dir, “sempre que hi ha algú del SE, és igual a on, defensa les mateixes idees i amb la mateixa contundència. Si us plau, no la perdeu”.
Immediatament després de la intervenció de José Luis, es va llegir des de la mesa del congrés el Manifest a l’opinió pública de CEAPA i el SE en defensa de la llibertat d’expressió, vaga i manifestació dels estudiants, que serà l’eix d’una campanya pública als centres d’estudi de tot l’Estat. El manifest va ser aprovat per unanimitat pel ple del congrés.
Informe general, balanç d’un any de lluita intensa
A l’Informe General presentat al congrés per Tohil Delgado, es va fer un repàs als esdeveniments i lluites més importants després de l’últim congrés celebrat fa dos anys: des de la revolució protagonitzada per les masses àrabs, “una font d’inspiració tremenda per a tots els que lluitem contra aquest sistema decadent que és el capitalisme”, al naixement de la “Marea Verda” contra els atacs d’Esperanza Aguirre a l’ensenyament públic a Madrid, un “moviment nascut des de la base”, i en el qual el Sindicat d’Estudiants es va implicar activament des del primer dia. També va recordar les mobilitzacions impressionants del que s’ha conegut com a Primavera valenciana de 2012. “La resposta del govern de la Generalitat del PP a aquells joves que sortien a protestar contra les retallades en educació van ser les porres, les detencions i la repressió més brutal (...) van voler fer de València un banc de proves”, però “els carrers de València es van tornar un lloc hostil per al govern del PP”, tothom ho va poder veure que “sí, són els hereus directes del franquisme”.
A l’informe es va abordar la victòria electoral del PP per majoria absoluta, aconseguida “més per la patacada electoral del PSOE conseqüència de la decepció per la seva política de capitulació davant dels rics i la banca, que per mèrits propis de la dreta” i va senyalar que en tot cas el PP és “un govern dèbil” que “no ha tingut ni un sol moment de pau des que va arribar al poder”.
Va descriure els atacs a l’ensenyament públic: “4.000 milions d’euros de retallades; 50.000 acomiadaments de professors; augment del 20% del nombre d’alumnes per aula; eliminació de les beques de llibre i menjador, que només a la Comunitat de Madrid ha afectat a 310.000 famílies; augment de l’IVA del material escolar que ha passat del 4 al 21%; imposició de les taxes a la FP de grau superior (només aquest any 80.000 joves no han pogut accedir a una plaça de FP) i increment salvatge de fins a més del 66% a la universitat”. Aquestes són les xifres de la política educativa del PP. A més a més, va assenyalar, “no volen que això sigui reversible i per això volen aprovar la seva contrareforma educativa” amb tres revàlides, itineraris segregadors, etc. “Per a la dreta els joves estem massa formats per al futur que ens tenen preparat”. Davant de tot això “hem de dir que sí que hi ha diners” i que està en mans de gent amb noms i cognoms. “A Grècia es coneix qui són els 2.000 rics que mantenen fora del país una quantitat de diners suficient com per poder evitar les retallades salvatges que s’estan produint”. També a l’estat espanyol hi ha “una llista de 569 defraudadors per valor de 44 milions d’euros, entre els que es troben les famílies Rato, Piqué, Botín, Tocino, Zaplana, Mas, Boyer... El 74% del frau fiscal es concentra a les grans fortunes”.
Va explicar que els atacs de la dreta i dels mitjans de comunicació al seu servei contra el Sindicat d’Estudiants són “producte del temor de la burgesia a una joventut cada cop més mobilitzada i conscient i que connecta amb el moviment obrer, amb els nostres pares”. Estem aconseguint convertir cada atac en el seu contrari, en un punt de suport més per a l’enfortiment de l’organització i de la lluita. Va acabar la seva intervenció afirmant que “el futur és de qui lluita. El futur és de la joventut revolucionària”.
La vaga general 14-N i la lluita contra el capitalisme
Un altre dels temes que es va abordar en profunditat al llarg dels tres dies de congrés va ser la convocatòria de la Vaga General del 14-N, el moviment obrer i l’alternativa a la crisi capitalista, que va introduir Beatriz García, responsable d’organització del SE.
La companya va explicar la participació del Sindicat d’Estudiants en els conflictes obrers més importants dels últims anys: la marxa minera, amb una gran acollida a la seva arribada a Madrid; la marxa dels obrers andalusos organitzada pel SAT, les grans manifestacions i els talls al carrer dels treballadors del sector públic o el moviment de la Marea Verda, entre d’altres. Va destacar la importància de les vagues generals perquè demostren “qui té realment la força i qui fa funcionar la societat”. De fet, les vagues generals (i així va passar el 14-N) sempre van acompanyades d’una intensa campanya d’intoxicació per part dels mitjans de comunicació controlats pels capitalistes, l’objectiu dels quals és precisament que els treballadors i la joventut no siguem conscients de la força real que tenim.
Com va dir la companya a la seva intervenció, “el més que probable èxit del 14-N no serà suficient per fer enrere totes les mesures del govern, per això és important que el 14-N tingui una continuïtat, començant per la convocatòria d’una vaga general de 48 hores, i si tampoc és suficient s’hauria de fer un nou pas: 72 hores d’aturada, però a més amb ocupacions de fàbriques, dels instituts, facultats... És molt el que ens juguem i la resposta ha d’estar a l’alçada”.
Beatriz va denunciar com els capitalistes també enfoquen aquesta crisi com una oportunitat per empènyer cap enrere totes les conquestes de la classe treballadora i preservar així els seus negocis, i va abordar el caràcter de la crisi capitalista. “Com pot ser que quan hi ha més de tot, la majoria de la societat manqui del més elemental? Però, realment no estem vivint una crisi d’escassetat, sinó de sobreproducció”. Així, va senyalar que la contradicció fonamental del sistema és la que hi ha entre el caràcter social de la producció i l’apropiació individual dels beneficis. Per això, enfront de la propietat privada dels mitjans de producció és necessari defensar la nacionalització de totes les palanques fonamentals de l’economia sota control democràtic dels treballadors, per a cobrir les necessitats socials de la immensa majoria; i això significa lluitar per la transformació socialista de la societat.
Una gran participació que reflecteix la força del Sindicat d’Estudiants
El congrés va estar marcat per una altíssima participació en el debat. Desenes de companys d’ensenyament mitjà i universitat van prendre la paraula per transmetre de primera mà molts temes: la situació de l’educació pública a les seves diferents localitats, regions i nacionalitats; els atacs de la dreta i la lluita portada a terme en aquests mesos; l’organització del Sindicat d’Estudiants i les tasques que té el moviment estudiantil per davant. No podem deixar d’esmentar els companys que van intervenir: Ainoha Murcia i Carlos Naranjo de València, David Jiménez de Saragossa, Jorge Pacheco de Sevilla, Pablo i Borja de Santiago de Compostel·la, Ciro i Ainoa Rumín de Màlaga, Borja Latorre de Barcelona, Adrián de la Corunya, Manuel Abelleira de Granada, Aleix Cubells i Beto Matanzas de Tarragona, Mikel Arranz de Bilbao, Yeray Castilla de Terol, Lucía, Mónica, Víctor, Carlota, Geraldine, Celia Sánchez, Raúl Rivas, Ana García, Manuel Rodríguez i Alberto Pérez de Madrid, Pablo Ortiz de Vitòria, Belén Galván, Laura Calderón i Álvaro Alonso de Sevilla, Pablo i Jesús Serrano de Guadalajara, Celia de Múrcia, José García de Zamora, David García d’Astúries, Kevin de Navarra, Iván de Ferrol, Juan Valverde de Talavera, Celeste de Saragossa, a més a més de companys de Vigo i Toledo entre d’altres.
Cal destacar la força enorme de les seves intervencions, en molts casos de 15, 16 i 17 anys, que van demostrar com la joventut conscient sap molt bé perquè lluita, què reivindica i el seu compromís ferm de no arronsar-se per molts insults, provocacions i repressió a la que estiguem sotmesos.
Aquestes intervencions també van deixar constància dels grans avenços del Sindicat d’Estudiants, l’organització de combat de la joventut estudiantil, i del nostre enfortiment en aquests mesos, en els que hem creat seccions i comitès del SE a centenars de centres d’estudi i universitats a tot l’Estat. Al plenari van ser molt emocionants les intervencions dels companys de Terol, Pamplona, Zamora o Múrcia, zones a les que el Sindicat d’Estudiants s’ha implantat recentment. La companya de Múrcia va intervenir denunciant la política que ha dut a terme el PP a la seva comunitat durant 17 anys, i la lluita contra l’eliminació del transport escolar gratuït, etc., i va assenyalar amb molta força: “Volen de nosaltres mà d’obra barata i manipulable, però nosaltres hem heretat dels nostres pares i dels nostres avis no només el color dels ulls sinó també la capacitat de la lluita”.
Les intervencions es van intercalar amb la defensa de 13 resolucions, aprovades pel ple del congrés durant aquests tres dies. Van ser les següents: crida als sindicats d’ensenyament a convocar una vaga general de tota la comunitat educativa; construcció del Sindicat d’Estudiants; contra la criminalització de la classe obrera i la joventut; per un ensenyament públic de qualitat, gratuït, democràtic i laic; en defensa d’una FP digna i de qualitat; ni taxes ni selectivitat, el fill de l’obrer a la universitat; sobre la qüestió lingüística a Catalunya; contra el racisme, la repressió i la discriminació dels immigrants; la lluita dels estudiants no té fronteres; en defensa de la Memòria Històrica, judici i càstig per als crims del franquisme; solidaritat amb els treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana; Pel futur de la joventut i Sobre la vivenda, Prou desnonaments!
Al congrés també vam comptar amb la presència de dos convidats molt importants: Adrián Belman, membre del Comitè en Defensa de l’Educació Pública (CEDEP) de Mèxic i Nelson Rodríguez, dirigent sindical de la UNETE i membre de la Corrent Marxista Revolucionària de Veneçuela.
El company mexicà va començar ressaltant la repercussió de la lluita estudiantil de l’estat espanyol als mitjans de comunicació mexicans. També ens va explicar la situació social dramàtica a Mèxic, en la qual “tan sols 17 milions de persones tenen accés a la seguretat social de 174 milions de població activa”, el frau electoral que s’ha produït a les últimes eleccions i els atacs que s’estan preparant, entre aquests, una reforma laboral contra els treballadors. També va ressaltar el gran despertar de la joventut mexicana amb el moviment YoSoy132 i les vagues estudiantils durant el mes d’octubre, aturades a tot el país que no es produïen des de fa molt temps. Per la seva banda, Nelson va explicar el procés revolucionari que es viu a Veneçuela i l’escandalosa manipulació informativa dels mitjans de comunicació pel que fa a aquest. El 4 d’octubre hi va haver una marxa massiva de suport a la revolució, prèvia a les eleccions presidencials que es van celebrar el 7 del mateix mes i que van donar una victòria contundent a Hugo Chávez. Va explicar també l’experiència del moviment obrer veneçolà, de les ocupacions d’empreses i de la necessitat de completar la revolució enfrontant-se a aquells sectors burocràtics i reformistes que no volen acabar amb el capitalisme.
Obrers i estudiants, units i endavant!
El vincle del Sindicat d’Estudiants amb el moviment obrer, amb les seves lluites i aspiracions, es va concretar no només a les resolucions, també en la presència i intervencions de sindicalistes de diferents empreses que van transmetre les seves experiències al nostre congrés. Jorge, de CCOO a Telemadrid, va explicar la seva lluita per una televisió pública de qualitat i contra la manipulació informativa. A més a més, va denunciar el més que possible ERO que s’aplicarà en breu a l’empresa i que serà respost de manera contundent. Per últim, va deixar clar que el 14-N Telemadrid quedaria, de nou, “en negre” (com així va ser). Vam comptar també amb la presència de Teo, de la secció sindical d’UGT a Metro de Madrid, que va fer referència al gran impacte que va tenir entre els treballadors del sector públic que s’estaven manifestant a la Puerta del Sol el dia 18 d’octubre la confluència amb la manifestació de pares i estudiants. “Se’m van posar els pèls de punta”, va dir. A més a més, va explicar les aturades que estan fent en el transport i que “ens estem unint amb altres sectors (...) La gent està cada cop més conscienciada del desmantellament del sector públic”.
Per la seva part, Luis, del centre ocupacional Magerit, al barri de Carabanchel, va denunciar el desnonament que van patir per part de la Comunitat de Madrid (CAM) i la lluita que van protagonitzar durant quatre mesos de tancades: “només va ser possible resistir gràcies al suport dels veïns, l’associació de veïns, i altres organitzacions i partits, també del SE, que va ser-hi des del principi” i “vam aconseguir tòrcer la mà d’Esperanza Aguirre per primer cop”. Va acabar assenyalant que la unitat d’’obrers i estudiants és cada cop més necessària davant els comportaments feixistes del PP”.
Esteban Barreto, treballador del sector de la discapacitat i president del comitè d’empresa de la Fundació Nuestra Señora del Camino, per CCOO, i antic afiliat del Sindicat d’Estudiants, es va adreçar al congrés amb un “Visca el SE! Visca la lluita de la classe obrera!” molt aplaudit. Va explicar que el sector de “la discapacitat no pot estar en mans privades” i la lluita que estan portant a terme per un sindicalisme de classe i combatiu. Són conscients que “la llei no està per defensar als treballadors, per això és clau mobilitzar-se i la unitat d’acció” i el 14-N és una “vaga contra el capitalisme, hem de trencar l’espinada al sistema i per a això cal la continuïtat. El següent pas ha de ser una vaga general de 48 hores”.
Jesús, de la Plataforma Sindical de l’EMT de Madrid, va denunciar que el PP “governa a cop de decret-llei tots els divendres, i tot per recolzar la banca”. Pel que fa a les mobilitzacions del sector, va assenyalar com estan confluint amb Metro “parant els mateixos dies i més o menys les mateixes hores” i es va referir al suport que aquestes accions estan tenint entre la població: “els ciutadans de Madrid són comprensius”. Va incidir que hi ha motius de sobres per a la Vaga General del 14-N i, a més a més, que “no n’hi ha prou amb un dia. L’objectiu ha de ser parar tot això i fer fora el govern”. A més a més, Jesús va obsequiar al Sindicat d’Estudiants amb un llibre sobre les històriques lluites de l’EMT.
També va intervenir Isabel Morales, de CCOO de H&M, que va denunciar la persecució sindical a què havia estat sotmesa durant molt temps per l’empresa i que finalment, amb tenacitat i confiança en la resposta dels seus companys, va aconseguir crear un clima d’unitat a la plantilla que els ha permès una victòria important en els últims mesos, relacionada amb les condicions laborals de la plantilla pel trasllat de Guadalajara a Madrid. A més a més, es va adreçar als assistents per afirmar que “sou uns joves valents i estem molt orgullosos de vosaltres. Ara, els pares parlem de vosaltres a la feina. Gràcies a la vostra lluita, coneixem a Wert i què pretén”.
Va intervenir també Paco Ibáñez, afiliat de CCOO a Arcelor-Mittal a Astúries. Va explicar que recentment s’havia produït la primera vaga en 12 anys a l’empresa, que va ser un èxit rotund de participació i “va canviar totalment la psicologia de la plantilla, perquè aquell dia es va sentir una enorme sensació de força”. Paco va defensar que la “negociació sense pressió no serveix i va criticar que els dirigents desconvoquessin la segona vaga prevista perquè l’empresa manté els seus plans salvatges de reducció salarial i de plantilla”.
Carlos Armengol, president del comitè d’empresa per CCOO a l’empresa SDS (Cadis), va assenyalar les dues claus del sindicalisme que estan aplicant: “cap atac sense resposta i la vinculació activa amb les lluites d’altres empreses”. Així, amb qualsevol conflicte que es produeix a la badia de Cadis, el comitè de SDS se solidaritza i, alhora, el difon dins de la plantilla.
També vam comptar amb la intervenció de Juan Ignacio Ramos, secretari general del Sindicat d’Estudiants durant les històriques lluites de 1986/87 i dirigent de la Corrent Marxista Revolucionària El Militante. Juan Ignacio va ressaltar que “l’èxit del SE i de la lluita no es deu al suport dels mitjans, ni als diners, ni a cap altre factor, sinó al fet que des dels seus inicis el Sindicat d’Estudiants ha connectat amb el sentir dels joves de la classe obrera, aixecant una bandera neta després de més de 25 anys d’història”. Va fer èmfasi en la idea que “la lluita serveix”, recordant les conquestes de la mobilització del 86/87. Va fer una crida a la militància política revolucionària: “sí hi ha una alternativa al capitalisme, una societat socialista, autènticament democràtica, on els treballadors i la joventut tinguin el control real sobre les seves vides”.
L’ambient de força i confiança en el treball fet i les idees defensades que es va viure al congrés va tenir el seu reflex en una col·lecta magnífica per continuar la lluita, un exemple de la maduresa i compromís de la joventut. Una altra mostra d’això va ser l’organització excel·lent del congrés, que va permetre un desenvolupament fluït i sense problemes de totes les sessions i una decoració a l’alçada de la importància de la reunió. També hi va haver un espai per a la formació política, amb una taula plena de material del Sindicat d’Estudiants i llibres editats per la Fundació Friedrich Engels, clàssics del marxisme, textos sobre l’actualitat política, així com el periòdic obrer El Militante. També hi va haver temps per a la diversió, la nit del dissabte, amb l’organització d’un concert de rap combatiu que vam poder organitzar gràcies a la col·laboració desinteressada dels rapers Valle, JS, Shorty Daniels i DJ Laber, que va agradar molt.
Durant el matí de diumenge, la companya Ana García va fer una intervenció dedicada a denunciar la campanya de criminalització que suporten el moviment obrer i estudiantil per part de la dreta. La companya va explicar com aquesta campanya es fa a través dels mitjans de comunicació o, simplement, amb la repressió física pura i dura. Els capitalistes miren d’atacar i des legitimar la lluita de joves i treballadors. En aquesta intervenció es va presentar la resolució que alhora exigeix la retirada de càrrecs als companys que han patit la repressió per via judicial, com ha passat a afiliats del Sindicat d’Estudiants a Talavera de la Reina, els detinguts a Mèrida, la setmana passada, sota falses acusacions, així com el cas del secretari general, Tohil Delgado, que va ser detingut per la policia quan mirava de protegir a unes dones que estaven sent colpejades, víctimes d’una batuda racista, i posteriorment retingut durant 39 hores als calabossos, acusat d’atemptat a l’autoritat pels mateixos policies que el van detenir i colpejar dins i fora de les dependències policials.
Una altra de les paraules més destacades del matí del diumenge va ser la de la companya Celeste de Utebo, Saragossa, que va ser en si mateix una demostració contundent de com els joves hem recollit les tradicions i lliçons de lluita de la nostra classe a través de la història de les nostres famílies: generacions de treballadors que un cop rere l’altre han hagut de lluitar per conquerir cada dret i l’exemple de les quals nosaltres prenem ara el relleu per defensar el que aquelles van aconseguir.
La importància de conèixer la història i d’aprendre del passat va ser molt present en diferents moments del congrés, especialment amb la intervenció d’Antonio García Sinde, sindicalista veterà i membre de El Militante, que va explicar de manera viva i concreta què va ser l’ensenyament franquista. Després d’aquestes i altres paraules, es va passar a la votació de la nova executiva estatal del Sindicat d’Estudiants, que va ser elegida per unanimitat. En un ambient de gran confiança, d’optimisme pel futur de lluita que ens espera, amb les cares plenes d’emoció, el Congrés va ser clausurat després de la intervenció del company Tohil Delgado, reelegit secretari general també per unanimitat, i amb tots els assistents dempeus cantant la Internacional.
Descarrega el nostre periòdic
