Fa uns dies, el nou president del Govern avançava, amb ambigüitat calculada, les mesures del govern del PP contra l’educació pública. El resultat de les quals no serà cap altre que una major segregació i augment de l’abandonament escolar, alhora que obrirà noves vies amb les que lucrar-se per a aquells que veuen en l’educació un negoci sucós.

Després de l’anunci fet el 19 de desembre sobre la creació d’un batxillerat de 3 anys, s’amaga una vella aspiració de la dreta: acabar amb l’obligatorietat de l’ensenyament fins als 16 anys. A l’igual que amb l’edat de jubilació o amb la protecció per als treballadors que són acomiadats, tenim a sobre la taula l’intent d’imposar una nova retallada en drets fonamentals dels joves i els treballadors.

Batxillerat de tres anys: una coartada per segregar l’alumnat

La creació d’un primer de batxillerat a partir dels 16 anys obligarà als estudiants de tercer d’ESO a optar entre la Universitat, la Formació Professional o l’abandonament dels estudis amb 14 o 15 anys. Aquesta situació possibilitarà que aquells alumnes que s’enfronten a majors obstacles disposin de menys temps, oportunitats i suports per a superar-los, fomentant així l’abandonament escolar a edats cada cop més baixes. Alhora, aquests estudiants, que entraran al mercat laboral de forma prematura i sense a penes qualificació, estaran condemnats a la precarietat.

Tot i que s’han donat pocs detalls sobre la forma definitiva que adoptarà aquesta contrareforma, en el discurs del PP no falten les referències a la necessitat de “flexibilitzar” l’ensenyament secundari. Molt ens temem que aquest llenguatge respon al desig del nou Govern de començar a seleccionar als estudiants que finalment accediran a la universitat, separant-los de la resta, a una edat encara més baixa, reprenent així l’objectiu de crear itineraris des dels primers cursos de l’ESO. D’aquesta forma, ens podríem trobar que ja a segon d’ESO, és a dir, entre els 12 i els 13 anys, s’iniciï el procés de diferenciació i segregació entre els que optaran a la Universitat i els que no.

No és necessari conèixer com es concretarà aquesta mesura per afirmar que els estudiants de 14 i 15 anys que tinguin majors dificultats o dubtes sobre la seva continuïtat en el sistema educatiu veuran menys atractiu optar per un batxillerat que es prolonga un any més, per la qual cosa aquesta reforma esdevindrà un incentiu més perquè un sector de joves abandonin els estudis abans del 16 anys. Així, la qualificació acadèmica d’una nova generació es veurà reduïda respecte de l’actual, precisament en un moment en el que s’insisteix un cop i un altre en que per sortir de la crisi fa falta més formació.

A més a més, es produirà una important devaluació de la Formació Professional enfront de la Universitat perquè, malgrat els missatges institucionals continus sobre la “dignificació” de la FP, la realitat serà que la preparació prèvia per accedir als cicles formatius professionals es reduirà un curs, fomentant la idea que els estudiants de FP no requereixen tenir coneixements en profunditat de matemàtiques, llengua, història, filosofia o cultura general.

El PP considera un malbaratament invertir en la formació dels joves

La dreta justifica aquesta agressió dient que cal preparar millor als joves que accedeixen a la Universitat i descomprimir el currículum existent al batxillerat. Aquestes afirmacions no són més que una cortina de fum amb la que miren de confondre a l’opinió pública, perquè els problemes dels estudiants universitaris no tenen res a veure amb una formació prèvia escassa. Les dificultats a què s’enfronten els universitaris no són altres que la pujada permanent de les taxes de matrícula (aquest any d’un 7%), amb penalitzacions econòmiques prohibitives per a les assignatures suspeses (multes en terceres matrícules que poden arribar als 660 euros), un abandonament de la inversió universitària sense precedents (només a Madrid la caiguda ha estat d’un 80% en quatre anys), i amb una taxa d’atur que afecta al 50% de la joventut. Aquests són els nostres verdaders problemes!

Millorar la preparació dels estudiants de batxillerat abans d’anar a la universitat passa per canviar l’actual pla d’estudis, especialment a segon de batxillerat, que té com a únic objectiu preparar els estudiants per superar els exàmens de selectivitat. Mentre aquesta prova injusta continuï existint, l’últim curs de batxillerat, sigui de dos o tres anys, serà cursat amb l’únic objectiu de superar aquest examen d’accés universitari, i no amb l’ànim de millorar els coneixements o habilitats dels estudiants. I, per descomptat, millorar la qualitat de l’educació que rebem els joves requereix també l’augment de la dotació material i humana dels centres d’estudis. Just el contrari del que ja està fent la dreta a aquelles comunitats autònomes en les que governa, ja sigui el PP a Madrid i a Castella-La Manxa, CiU a Catalunya o UPN a Navarra.

Preparar una resposta a nivell estatal de tota la comunitat educativa

Des del Sindicat d’Estudiants denunciem que la instauració d’un batxillerat de tres anys augmentarà l’abandonament anticipat dels estudis –al marge, fins i tot, que formalment es mantingui l’obligatorietat als 16 anys-, devaluarà la Formació Professional i augmentarà les dificultats per accedir a la universitat.

Alhora, ens trobem que, en ser 1r de Batxillerat obligatori, s’obriran les portes per poder concertar aquest curs educatiu. Cosa que la patronal educativa no desaprofitarà per exigir l’extensió dels concerts a 2n i 3r de Batxillerat amb l’argument de “no fragmentar el currículum de l’alumne”. D’aquesta forma, les expectatives d’aquells que no entenen l’educació com un dret, sinó com un negoci fabulós, quedaran ben cobertes.

En definitiva, som davant l’intent de fer un pas més en el procés de desmantellament de l’escola pública, un camí que a comunitats governades per la dreta, com Madrid, porta molt temps recorrent-se i que ha fet que actualment hi hagi 488 centres privats i privats concertats a secundària, per 325 públics.

Aquest inici de curs ha estat marcat per importants mobilitzacions contra l’acomiadament de docents a Galícia, Castella-La Manxa, Navarra i Madrid. Moltes d’aquestes han estat les més grans que es recorden en anys. Al seu costat, hem lluitat colze a colze desenes de milers d’estudiants, pares i mares d’alumnes. Hem expressat així, no només la nostra solidaritat amb els professors acomiadats, sinó el nostre compromís amb la defensa de l’escola pública, que actualment s’enfronta a una ofensiva que no té precedents des de la caiguda de la dictadura. Aquest és el camí, aquí està la força necessària per aturar aquests atacs. Per això, des del Sindicat d’Estudiants ens tornem a adreçar als dirigents de CCOO i UGT, per plantejar-los un cop més la necessitat de començar a preparar d’immediat una Vaga General de la comunitat educativa a tot l’Estat, en defensa de l’escola pública i contra els atacs que ja s’estan portant a terme i contra les mesures que aquests dies es comencen a anunciar.

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos