Ni un sol no admès a la universitat, ni procedent
de Formació Professional ni de Batxillerat
El fill de l'obrer a la universitat
El Ministeri d'Educació va aprovar al desembre (Ordre EDU/3242/2010, publicada en el BOE del 17 de desembre) un sever enduriment de l'accés a la universitat per als estudiants de cicles formatius de grau superior (CFGS), que consisteix a imposar la selectivitat per als estudiants de Formació Professional aquest mateix curs, afegint un nou obstacle perquè els fills dels treballadors puguin anar a la universitat.
Enduriment de la selectivitat
Fins ara, els titulats en Formació Professional de grau superior accedien a la universitat sense fer cap selectivitat, sempre que superessin la nota de tall específica per als estudiants procedents de FP. Aquesta nota de tall, especialment en les facultats amb més demanda (Enfermeria, Odontologia,...), era molt elevada, en alguns casos superior a un 9. Ara la nota d'accés a la universitat serà la mitjana del cicle formatiu (deu punts) i una selectivitat de dues exàmens "voluntaris", que sumaran de dos a quatre punts depenent de cada universitat. Això significa que els estudiants de CFGS, que fa com a mínim dos anys que van aprovar batxillerat (excepte els estudiants procedents de FP de grau mitjà), s'han d'examinar de dues assignatures de batxillerat que ni tan sols formen part del temari del cicle formatiu que estan cursant. Mentre fan campanyes publicitàries para "dignificar la FP", en la pràctica la condemnen amb el dèficit d'inversió i places públiques. Però a més amb aquesta nova selectivitat transmeten la falsa idea que els estudiants de CFGS no estan preparats per anar a la universitat.
Aquest enduriment de l'accés a la universitat complementa la implantació del nou model de selectivitat que el govern va dur a terme el curs passat. Fins a 2009 la nota d'accés a la universitat s'establia amb la mitjana de batxillerat (comptaba un 60%) i la mitjana de la selectivitat (comptaba un 40%). Amb el nou model, la nota màxima passa de 10 a 14 punts, distribuint-se de la següent manera: la mitjana de batxillerat (sis punts), els cinc exàmens obligatoris de la selectivitat (quatre punts) i els exàmans "voluntaris" (entre dos i quatre punts).
Aquest reforma de la selectivitat ha significat un enduriment de la selectivitat: devalua el batxillerat en la mesura que compta molt menys en la nota final que la selectivitat; els exàmens "voluntaris" en realitat són obligatoris, i sumen un o dos punts a la nota final depenent de la ponderació que li posi cada universitat, que en molts casos pondera 0'2 les assignatures més difícils, encara que tinguin poc o res a veure amb la carrera en qüestió. I finalment, en la mesura que no ha augmentat el nombre de places a la universitat pública, la pujada de notes (sobre 14 en comptes de sobre 10) ha significat un augment igual d'important de la nota de tall.
Contra els intents de divisió entre estudiants
de Batxillerat i Formació Professional
En 2010 es va suprimir el sistema de quotes, pel qual es reservava un percentatge de places a la universitat (20% de mitjana) a estudiants procedents de CFGS.
Els mitjans de comunicació i el Ministeri han centrat la seva atenció en algun cas concret per vendre la imatge que els estudiants de FP són uns "privilegiats" perquè no fan selectivitat, i estan "acaparant" les places universitàries. En el cas d'Educació Infantil en la UAB el 90% de les places han estat ocupades per estudiants procedents de CFGS. Però ni molt menys ha succeït això de forma generalitzada. Per exemple a Veterinària de la UAB, de les 140 places de primer en 2010, solament una ha estat ocupada per un estudiant procedent de CFGS, és a dir, un 0'7% de les places.
L'objectiu del Ministeri d'Educació és clar: enfrontar als estudiants de batxillerat i de Formació Professional perquè no lluitem conjuntament contra l'enduriment de la selectivitat.
En cap cas la nova selectivitat beneficia als estudiants de batxillerat enfront dels de FP, com insinua cínicament el Ministeri d'Educació. En realitat es tracta d'un atac al conjunt dels estudiants de famílies obreres, d'una elitització de la universitat a través de l'enduriment de l'accés.
Augment del nombre de places a la universitat pública
Aquest nou atac està estretament vinculat amb els plans del govern d'expulsar al fill de l'obrer de la universitat pública. La imposició del Pla Bolonya ha confirmat nostres pronòstics: augment de taxes universitàries de fins a un 30%, reducció del pressupost de la universitats públiques i impossibilitat per combinar estudis i feina. Ara el govern vol incrementar encara més les taxes universitàries (com a Itàlia, Irlanda o Anglaterra) i reduir el nombre places i fins i tot tancar universitats (la mal denominada "fusió d'universitats").
El Sindicat d'Estudiants s'ha oposat enèrgicament a l'enduriment de la selectivitat, així com a la imposició d'aquesta prova als estudiants de CFGS. Però per resoldre la qüestió de l'accés a la universitat sense caure en el parany del Ministeri, fugint de qualsevol enfrontament o competència entre estudiants de batxillerat i de Formació Professional motivada per la falta de places universitàries, és necessari defensar un augment dràstic del nombre de places universitàries i la supressió de la selectivitat.
Des del punt de vista dels grans empresaris i banquers, i del govern que s'ha sotmès als seus interessos, sobren llicenciats ja que el futur que ens preparen és l'atur o la precarietat laboral, raó per la qual volen expulsar al fill de l'obrer de la universitat. Però no és cert que sobrin places o llicenciats, més aviat al contrari: falten professors en tots els trams educatius, falten treballadors socials i psicòlegs, falta personal sanitari per acabar amb el dèficit de la sanitat i les llistes d'espera,... Per aquesta raó, el Sindicat d'Estudiants defensa la supressió de la selectivitat, l'accés directe a la universitat havent aprovat batxillerat o FP superior, i la construcció de 250.000 places a la universitat pública.
Contra les retallades socials
Que la crisi la paguin els capitalistes
L'enduriment de la selectivitat forma part dels salvatges plans d'ajust que està aplicant el govern (central i autonòmics) perquè la crisi capitalista la pagui la classe obrera i la joventut.
Aquest curs hi ha hagut més de 50.000 estudiants no admesos en la Formació Professional pública a nivell estatal, desenes de milers d'estudiants estudien en barracons (més de 20.000 només a Catalunya), i augmenta la massificació de les aules per les recents retallades de plantilla. Totes aquestes mesures van directament contra la qualitat de l'educació pública, alhora que afavoreixen a l'educació privada concertada, que es beneficia de la falta de places (especialment en FP i educació infantil) i la degradació de l'escola pública.
A les retallades socials aplicades fins ara, se suma l'anunci del nou govern de la dreta catalana CiU de retallar encara més el pressupost per a educació i sanitat, així com la reforma laboral aprovada al setembre de 2010 (que abarateix i facilita l'acomiadament) i el retard de l'edat de jubilació a 67 anys i la retallada en pensions, que el govern central preveu aprovar al gener.
Diuen que no hi ha diners, i que els plans d'ajust són indispensables per evitar que la crisi econòmica s'aprofundeixi. Això també és fals. Si que hi ha diners, i els tenen els banquers i grans empresaris. Als 150.000 milions d'euros que el govern de Zapatero ha regalat a la banca en els últims dos anys, se suma un nou pla d'ajudes a les caixes d'estalvi d'aproximadament 20.000 milions d'euros més. Tots aquests diners públics haurien d'anar a prestacions per desocupació, educació, sanitat i pensions; i no per garantir els beneficis de la banca.
16 febrer - jornada de lluita
Aquesta lluita es pot guanyar
A la Comunitat Valenciana el govern autonòmic del PP va intentar aplicar la mateixa mesura a finals del curs passat, i la resposta ràpida i contundent dels estudiants de CFGS va aconseguir que es retirés. Ara es tracta d'un atac als estudiants de tot l'Estat, així que la resposta ha d'estar a l'altura de l'envergadura de l'atac.
El Sindicat d'Estudiants convoca una Jornada de Lluita d'estudiants de CFGS contra la nova selectivitat el 16 de febrer, amb vaga i concentració a Barcelona a les 12 hores en Pl. Sant Jaume. Fem una crida als estudiants de batxillerat, ESO i CFGM a participar en la mobilització contra l'enduriment de la selectivitat.
Perquè aquesta mobilització sigui un èxit, és necessari que els estudiants participin de forma activa en la convocatòria. Per coordinar la lluita proposem el repartiment massiu de propaganda i la realització d'assemblees d'estudiants en els instituts, on a més de discutir i votar la mobilització del 16 de febrer i la plataforma reivindicativa, es formin comitès de lluita, escollits democràticament, per coordinar i impulsar la mobilització.
UNEIX-TE AL SINDICAT D'ESTUDIANTS
Enduriment de la selectivitat
Fins ara, els titulats en Formació Professional de grau superior accedien a la universitat sense fer cap selectivitat, sempre que superessin la nota de tall específica per als estudiants procedents de FP. Aquesta nota de tall, especialment en les facultats amb més demanda (Enfermeria, Odontologia,...), era molt elevada, en alguns casos superior a un 9. Ara la nota d'accés a la universitat serà la mitjana del cicle formatiu (deu punts) i una selectivitat de dues exàmens "voluntaris", que sumaran de dos a quatre punts depenent de cada universitat. Això significa que els estudiants de CFGS, que fa com a mínim dos anys que van aprovar batxillerat (excepte els estudiants procedents de FP de grau mitjà), s'han d'examinar de dues assignatures de batxillerat que ni tan sols formen part del temari del cicle formatiu que estan cursant. Mentre fan campanyes publicitàries para "dignificar la FP", en la pràctica la condemnen amb el dèficit d'inversió i places públiques. Però a més amb aquesta nova selectivitat transmeten la falsa idea que els estudiants de CFGS no estan preparats per anar a la universitat.
Aquest enduriment de l'accés a la universitat complementa la implantació del nou model de selectivitat que el govern va dur a terme el curs passat. Fins a 2009 la nota d'accés a la universitat s'establia amb la mitjana de batxillerat (comptaba un 60%) i la mitjana de la selectivitat (comptaba un 40%). Amb el nou model, la nota màxima passa de 10 a 14 punts, distribuint-se de la següent manera: la mitjana de batxillerat (sis punts), els cinc exàmens obligatoris de la selectivitat (quatre punts) i els exàmans "voluntaris" (entre dos i quatre punts).
Aquest reforma de la selectivitat ha significat un enduriment de la selectivitat: devalua el batxillerat en la mesura que compta molt menys en la nota final que la selectivitat; els exàmens "voluntaris" en realitat són obligatoris, i sumen un o dos punts a la nota final depenent de la ponderació que li posi cada universitat, que en molts casos pondera 0'2 les assignatures més difícils, encara que tinguin poc o res a veure amb la carrera en qüestió. I finalment, en la mesura que no ha augmentat el nombre de places a la universitat pública, la pujada de notes (sobre 14 en comptes de sobre 10) ha significat un augment igual d'important de la nota de tall.
Contra els intents de divisió entre estudiants
de Batxillerat i Formació Professional
En 2010 es va suprimir el sistema de quotes, pel qual es reservava un percentatge de places a la universitat (20% de mitjana) a estudiants procedents de CFGS.
Els mitjans de comunicació i el Ministeri han centrat la seva atenció en algun cas concret per vendre la imatge que els estudiants de FP són uns "privilegiats" perquè no fan selectivitat, i estan "acaparant" les places universitàries. En el cas d'Educació Infantil en la UAB el 90% de les places han estat ocupades per estudiants procedents de CFGS. Però ni molt menys ha succeït això de forma generalitzada. Per exemple a Veterinària de la UAB, de les 140 places de primer en 2010, solament una ha estat ocupada per un estudiant procedent de CFGS, és a dir, un 0'7% de les places.
L'objectiu del Ministeri d'Educació és clar: enfrontar als estudiants de batxillerat i de Formació Professional perquè no lluitem conjuntament contra l'enduriment de la selectivitat.
En cap cas la nova selectivitat beneficia als estudiants de batxillerat enfront dels de FP, com insinua cínicament el Ministeri d'Educació. En realitat es tracta d'un atac al conjunt dels estudiants de famílies obreres, d'una elitització de la universitat a través de l'enduriment de l'accés.
Augment del nombre de places a la universitat pública
Aquest nou atac està estretament vinculat amb els plans del govern d'expulsar al fill de l'obrer de la universitat pública. La imposició del Pla Bolonya ha confirmat nostres pronòstics: augment de taxes universitàries de fins a un 30%, reducció del pressupost de la universitats públiques i impossibilitat per combinar estudis i feina. Ara el govern vol incrementar encara més les taxes universitàries (com a Itàlia, Irlanda o Anglaterra) i reduir el nombre places i fins i tot tancar universitats (la mal denominada "fusió d'universitats").
El Sindicat d'Estudiants s'ha oposat enèrgicament a l'enduriment de la selectivitat, així com a la imposició d'aquesta prova als estudiants de CFGS. Però per resoldre la qüestió de l'accés a la universitat sense caure en el parany del Ministeri, fugint de qualsevol enfrontament o competència entre estudiants de batxillerat i de Formació Professional motivada per la falta de places universitàries, és necessari defensar un augment dràstic del nombre de places universitàries i la supressió de la selectivitat.
Des del punt de vista dels grans empresaris i banquers, i del govern que s'ha sotmès als seus interessos, sobren llicenciats ja que el futur que ens preparen és l'atur o la precarietat laboral, raó per la qual volen expulsar al fill de l'obrer de la universitat. Però no és cert que sobrin places o llicenciats, més aviat al contrari: falten professors en tots els trams educatius, falten treballadors socials i psicòlegs, falta personal sanitari per acabar amb el dèficit de la sanitat i les llistes d'espera,... Per aquesta raó, el Sindicat d'Estudiants defensa la supressió de la selectivitat, l'accés directe a la universitat havent aprovat batxillerat o FP superior, i la construcció de 250.000 places a la universitat pública.
Contra les retallades socials
Que la crisi la paguin els capitalistes
L'enduriment de la selectivitat forma part dels salvatges plans d'ajust que està aplicant el govern (central i autonòmics) perquè la crisi capitalista la pagui la classe obrera i la joventut.
Aquest curs hi ha hagut més de 50.000 estudiants no admesos en la Formació Professional pública a nivell estatal, desenes de milers d'estudiants estudien en barracons (més de 20.000 només a Catalunya), i augmenta la massificació de les aules per les recents retallades de plantilla. Totes aquestes mesures van directament contra la qualitat de l'educació pública, alhora que afavoreixen a l'educació privada concertada, que es beneficia de la falta de places (especialment en FP i educació infantil) i la degradació de l'escola pública.
A les retallades socials aplicades fins ara, se suma l'anunci del nou govern de la dreta catalana CiU de retallar encara més el pressupost per a educació i sanitat, així com la reforma laboral aprovada al setembre de 2010 (que abarateix i facilita l'acomiadament) i el retard de l'edat de jubilació a 67 anys i la retallada en pensions, que el govern central preveu aprovar al gener.
Diuen que no hi ha diners, i que els plans d'ajust són indispensables per evitar que la crisi econòmica s'aprofundeixi. Això també és fals. Si que hi ha diners, i els tenen els banquers i grans empresaris. Als 150.000 milions d'euros que el govern de Zapatero ha regalat a la banca en els últims dos anys, se suma un nou pla d'ajudes a les caixes d'estalvi d'aproximadament 20.000 milions d'euros més. Tots aquests diners públics haurien d'anar a prestacions per desocupació, educació, sanitat i pensions; i no per garantir els beneficis de la banca.
16 febrer - jornada de lluita
Aquesta lluita es pot guanyar
A la Comunitat Valenciana el govern autonòmic del PP va intentar aplicar la mateixa mesura a finals del curs passat, i la resposta ràpida i contundent dels estudiants de CFGS va aconseguir que es retirés. Ara es tracta d'un atac als estudiants de tot l'Estat, així que la resposta ha d'estar a l'altura de l'envergadura de l'atac.
El Sindicat d'Estudiants convoca una Jornada de Lluita d'estudiants de CFGS contra la nova selectivitat el 16 de febrer, amb vaga i concentració a Barcelona a les 12 hores en Pl. Sant Jaume. Fem una crida als estudiants de batxillerat, ESO i CFGM a participar en la mobilització contra l'enduriment de la selectivitat.
Perquè aquesta mobilització sigui un èxit, és necessari que els estudiants participin de forma activa en la convocatòria. Per coordinar la lluita proposem el repartiment massiu de propaganda i la realització d'assemblees d'estudiants en els instituts, on a més de discutir i votar la mobilització del 16 de febrer i la plataforma reivindicativa, es formin comitès de lluita, escollits democràticament, per coordinar i impulsar la mobilització.
UNEIX-TE AL SINDICAT D'ESTUDIANTS
Descarrega el nostre periòdic
