El seguiment entre els estudiants de secundària i universitat de la Vaga General ha estat absolutament massiu. Classes amb dos o tres persones que s’havien de reagrupar en una única aula per "poder fer alguna cosa" i edificis tancats han estat les imatges generals als centres d'estudi.Els joves érem conscients de la importància que aquesta jornada de vaga tenia per poder defensar els nostres malparats drets, i és per això que la resposta que hem donat ha estat contundent.Durant el dia d'avui estem veient com els titulars dels grans mitjans de comunicació no fan més que expressar la frustració dels seus propietaris, grans empresaris i corporacions capitalistes, que van haver de sortir al carrer amb diaris escanyolits, sense a penes contingut ni pàgines per fer una ullada. Així podem llegir coses com: "Zapatero mantindrà la reforma laboral després d'una vaga d'impacte moderat" (El País), "Fracàs de la vaga borroka" (La Razón), "Fracàs general" (El Mundo i ABC), "Vaga no general" (La Vanguardia), "la vaga menys general" (El Correo), etcètera, etcètera.
Amb frases propagandístiques i provocatives d'aquest tipus, tracten de confondre i treure pes a la important vaga i multitudinàries manifestacions que ahir es van donar a tot l'Estat (100.000 a Vigo, 400.000 a Barcelona, 500.000 a Madrid). El temor a una classe obrera organitzada, que posa el seu segell en els esdeveniments i que es fa conscient de la seva enorme força, es deixa entreveure en aquests comentaris sonors i grandiloqüents.
La realitat de la Vaga per al sector de la premsa va ser molt concreta. A part dels diaris primíssims, el 29-S es va fer de dia amb milers de quioscs tancats, ja sigui perquè els seus propietaris van decidir secundar la vaga, o perquè els treballadors de les empreses distribuïdores es van negar a portar la mercaderia a la seva destinació. Això va fer que la premsa burgesa fos completament absent al carrer durant el dia d'ahir, una cosa que per més que s'entossudeixin no poden negar.
Però la vaga no solament va ser secundada massivament a l'educació i la premsa. Les grans indústries com les automobilístiques (Citröen a Galícia, General Motors a Saragossa, SEAT i Nissan a Catalunya, Ford a València, Renault a Sevilla, Nissan a Àvila, Volkswagen a Navarra, Peugeot i Renault a Madrid), les drassanes, siderúrgiques, ports, transports, centres d'abastament, xarxes de rodalies, metro i autobús a les grans ciutats... Tot va quedar paralitzat per la Vaga General.
Des del Sindicat d'Estudiants vam posar tots els mitjans al nostre abast per contribuir de la millor manera possible a la convocatòria. Per a això vam realitzar milers de repartiments de propaganda i pegades de cartells a instituts, universitats i barris de Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona, Guadalajara, Madrid, Toledo, Saragossa, Bilbao, Oviedo, Avilès, Gijón, Vitòria, Ourense, Vigo, Santiago de Compostel•la, A Coruña...
Vam organitzar assemblees d'estudiants, algunes d'elles amb la participació de professors, a tots els centres on vam tenir temps per fer-les, ja que l'inici de curs feia que en molts centres fos més complicat de l'habitual poder concretar reunions. Malgrat problemes derivats de l'inici de curs, i del boicot per part de direccions reaccionàries, vam aconseguir que milers de joves poguessin participar a les assemblees que convoquem durant les setmanes prèvies, reforçant així la participació de la joventut el dia de la vaga i a les manifestacions posteriors.
Davant dels resultats obtinguts és evident que la convocatòria de Vaga era molt necessària i sentida per la majoria de joves i treballadors. Tant és així que la idea més repetida a les manifestacions i piquets en què hem participat ha estat que "la vaga s’hauria d’haver convocat abans", una cosa que des del Sindicat d'Estudiants hem plantejat durant mesos.
Després de l'èxit de la jornada d'ahir només es podria esperar una cosa. Una rectificació completa per part de Zapatero. Lamentablement, les primeres declaracions del Govern estan xocant, novament, amb els interessos i demandes de la classe treballadora. Si l'actitud dels dirigents del PSOE no canvia de seguida, la lluita ha de continuar. Durant aquests dies hem pogut veure com els miners han donat una important lliçó a tots aquells que diuen que la lluita no serveix, que les vagues són cosa del passat o que amb la negociació s'aconsegueixen més coses.
La mobilització i la contundència exemplar per part dels miners ha obligat a la Unió Europea a concedir les demandes que aquests exigien. La resta de treballadors i joves hem de seguir el seu exemple, i si el Govern no rectifica retirant la reforma laboral, anul•lant el retall en despesa social, garantint un futur amb ocupació i dignitat per a la joventut i unes pensions adequades, la lluita ha de continuar amb més mobilitzacions, manifestacions, concentracions i, si és necessari, amb una nova Vaga General.
Amb frases propagandístiques i provocatives d'aquest tipus, tracten de confondre i treure pes a la important vaga i multitudinàries manifestacions que ahir es van donar a tot l'Estat (100.000 a Vigo, 400.000 a Barcelona, 500.000 a Madrid). El temor a una classe obrera organitzada, que posa el seu segell en els esdeveniments i que es fa conscient de la seva enorme força, es deixa entreveure en aquests comentaris sonors i grandiloqüents.
La realitat de la Vaga per al sector de la premsa va ser molt concreta. A part dels diaris primíssims, el 29-S es va fer de dia amb milers de quioscs tancats, ja sigui perquè els seus propietaris van decidir secundar la vaga, o perquè els treballadors de les empreses distribuïdores es van negar a portar la mercaderia a la seva destinació. Això va fer que la premsa burgesa fos completament absent al carrer durant el dia d'ahir, una cosa que per més que s'entossudeixin no poden negar.
Però la vaga no solament va ser secundada massivament a l'educació i la premsa. Les grans indústries com les automobilístiques (Citröen a Galícia, General Motors a Saragossa, SEAT i Nissan a Catalunya, Ford a València, Renault a Sevilla, Nissan a Àvila, Volkswagen a Navarra, Peugeot i Renault a Madrid), les drassanes, siderúrgiques, ports, transports, centres d'abastament, xarxes de rodalies, metro i autobús a les grans ciutats... Tot va quedar paralitzat per la Vaga General.
Des del Sindicat d'Estudiants vam posar tots els mitjans al nostre abast per contribuir de la millor manera possible a la convocatòria. Per a això vam realitzar milers de repartiments de propaganda i pegades de cartells a instituts, universitats i barris de Sevilla, Màlaga, Granada, Cadis, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona, Guadalajara, Madrid, Toledo, Saragossa, Bilbao, Oviedo, Avilès, Gijón, Vitòria, Ourense, Vigo, Santiago de Compostel•la, A Coruña...
Vam organitzar assemblees d'estudiants, algunes d'elles amb la participació de professors, a tots els centres on vam tenir temps per fer-les, ja que l'inici de curs feia que en molts centres fos més complicat de l'habitual poder concretar reunions. Malgrat problemes derivats de l'inici de curs, i del boicot per part de direccions reaccionàries, vam aconseguir que milers de joves poguessin participar a les assemblees que convoquem durant les setmanes prèvies, reforçant així la participació de la joventut el dia de la vaga i a les manifestacions posteriors.
Davant dels resultats obtinguts és evident que la convocatòria de Vaga era molt necessària i sentida per la majoria de joves i treballadors. Tant és així que la idea més repetida a les manifestacions i piquets en què hem participat ha estat que "la vaga s’hauria d’haver convocat abans", una cosa que des del Sindicat d'Estudiants hem plantejat durant mesos.
Després de l'èxit de la jornada d'ahir només es podria esperar una cosa. Una rectificació completa per part de Zapatero. Lamentablement, les primeres declaracions del Govern estan xocant, novament, amb els interessos i demandes de la classe treballadora. Si l'actitud dels dirigents del PSOE no canvia de seguida, la lluita ha de continuar. Durant aquests dies hem pogut veure com els miners han donat una important lliçó a tots aquells que diuen que la lluita no serveix, que les vagues són cosa del passat o que amb la negociació s'aconsegueixen més coses.
La mobilització i la contundència exemplar per part dels miners ha obligat a la Unió Europea a concedir les demandes que aquests exigien. La resta de treballadors i joves hem de seguir el seu exemple, i si el Govern no rectifica retirant la reforma laboral, anul•lant el retall en despesa social, garantint un futur amb ocupació i dignitat per a la joventut i unes pensions adequades, la lluita ha de continuar amb més mobilitzacions, manifestacions, concentracions i, si és necessari, amb una nova Vaga General.
Descarrega el nostre periòdic
