Retirada immediata dels plans de Bolonya i de la LEC!
Que la crisi la paguin els capitalistes!
Als mesos d’octubre i novembre, les vagues convocades en defensa de l’ensenyament públic pel Sindicat d’Estudiants van ser seguides massivament i més de 200.000 joves vam sortir al carrer a les desenes de manifestacions arreu de l’estat.
Posar la universitat en mans de les empreses
Sens dubte l’atac més destacat al que ens enfrontàvem els dies 22 d’octubre i 13 de novembre era l’aplicació del Procés de Bolonya (Espai Universitari Europeu). Representa un catàleg de mesures per a privatitzar la universitat pública i la seva nova estructura (amb els graus i postgraus) està destinada a expulsar als fills dels treballadors de la universitat. Els imprescindibles postgraus (el títol que tindrà realment valor) tindran preus prohibitius (al voltant dels 3.000 euros) i seran les grans empreses multinacionals les que determinaran quines carreres i continguts s’impartiran a les aules. A més a més el govern pretén substituir les beques en el Postgrau per préstecs bancaris. En comptes d’una beca, Bolonya t’ofereix una hipoteca.
D’aquesta manera es pretén convertir el dret a l’ensenyament universitari en un lucratiu negoci privat i expulsar de la universitat a desenes de milers de fills de treballadors que no es poden permetre el cost dels estudis superiors. (Vegeu el document d’anàlisi de Bolonya a la web del Sindicat d’Estudiants).
Des d’alguns mitjans de comunicació, suposadament progressistes, se’ns acusa de no voler convergir amb Europa i de ser immobilistes. Res més lluny de la realitat! Precisament els fills dels treballadors som els principals interessats en poder accedir a una universitat pública de qualitat, per al que caldria invertir un 2% del PIB, com fan els països més desenvolupats d’Europa, i no estar per sota de l’1,5%, com és el cas de l’estat espanyol. També som els joves de famílies obreres els que volem que s’ampliï la política de beques per a aquells que tenim majors dificultats econòmiques i que els estudiants amb beca passin de ser un pírric 14%, com passa actualment, a un 40% com passa als principals països europeus.
Però les mesures privatitzadores no només afecten a la universitat. El govern del PSOE ha aprovat un enduriment de la selectivitat, per limitar l’accés dels estudiants de secundària a les facultats. S’elabora una reforma de la Formació professional que, a la pràctica, significa una absoluta devaluació i degradació d’aquest sector educatiu. I, per descomptat, se segueixen destinant milers de milions d’euros dels pressupostos públics a l’educació privada concertada.
LEC – llei de privatització de l’educació a Catalunya
Un altre atac gravíssim a l’educació pública que tenim a Catalunya és la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que pretén aprovar el tripartit en aquest curs. Com hem vingut explicant des de la Vaga General del 14 de febrer de 2008, el govern tripartit vol aprovar una llei de degradació i privatització de l’educació pública, és a dir, una llei de dretes. No és casualitat que la dreta CiU i la patronal de l’educació privada (Jerarquia Eclesiàstica) recolzin el projecte de la llei. El que hauria de fer el tripartit és una llei educativa d’esquerres, que trenqués amb l’herència de 23 anys de govern de CiU, augmentant la inversió a l’educació pública (estem a la cua d’Europa i de l’Estat espanyol en inversió a la pública) i acabant amb el negoci lucratiu de la privada concertada. Però la LEC no significa això, sinó ben be al contrari.
Els centres privats – concertats rebran encara més diners públics, i seguiran fent un negoci de l’educació (cobrament de quotes il·legals, absència de drets democràtics, selecció de l’alumnat, religió obligatòria,...).
Els instituts i escoles públiques funcionaran com empreses privades (el que en diuen autonomia de centres): gestió empresarial dels recursos humans (retallant drets laborals dels professors), dels recursos econòmics (fent que cada centre s’hagi de buscar la vida per finançar-se), entrada de l’empresa privada als centres (municipalització i externalització de serveis) i imposició dels directors – dictadors – gerents (retallada dels drets democràtics i de la participació de la comunitat educativa).
Les conseqüències d’aquest model educatiu, basat en la competència entre centres, seran augmentar les desigualtats entre les diferents xarxes educatives, degradant encara més l’educació pública (especialment als barris obrers) per a benefici de la patronal de la privada.
Diners per als banquers, sí i molts. Diners per a l’educació, per a la sanitat i per als aturats, no, per descomptat!
Des del Sindicat d’Estudiants hem exigit al govern del PSOE i al tripartit que han de rectificar immediatament la política que estan portant a terme. Diuen que no hi ha diners per l’educació i la sanitat pública, però mentrestant, en un moment en que la xifra d’aturats ja ha superat els tres milions, el govern del PSOE regala 150.000 milions d’euros a... ¡¡els banquers!! És així com es protegeix als més dèbils? És realment aquesta una política socialista?
La lluita de la joventut a Grècia, un exemple inspirador
El descontent que està generant aquesta situació a tot el món el podem veure gràficament a països com Grècia. Tan sols en els dos últims anys s’han produït deu vagues generals i, al mes de desembre, un potent moviment d’estudiants d’ensenyament secundari ha sacsejat tot el país de dalt a baix. Les vagues d’estudiants, que van esclatar després de l’assassinat d’un jove de 15 anys a mans de la policia, han posat de manifest totes les injusticies, opressió i repressió que pateix la joventut i la classe treballadora a Grècia. Prèviament a això, grans mobilitzacions de joves i treballadors van aconseguir aturar els Plans de Bolonya. El
4 de març: tots a la lluita en defensa de l’ensenyament públic i del nostre futur
La lluita contra la privatització de l’educació pública, contra els Plans de Bolonya i perquè els joves i treballadors no paguem la crisi del capitalisme, ha de continuar, fer-se més àmplia i guanyar més suports.
Des del Sindicat d’Estudiants (SE) sempre hem plantejat que la lluita contra Bolonya no es pot quedar a les universitats, sinó que ha d’unir-se als instituts públics i al conjunt de la classe treballadora, així com tenir una extensió el més àmplia possible a tot l’estat.
Per això és necessari continuar amb les mobilitzacions iniciades el 22 d’octubre i el 13 de novembre, fer-les encara més massives i participatives, i unir als estudiants amb els professors i el moviment obrer. Els atacs que avui suporta l’educació pública no només ens afecten als estudiants, els professors també són víctimes d’aquesta nova situació.
El Sindicat d’Estudiants considera que no podem adoptar una actitud passiva davant d’aquests atacs. Hi ha molt en joc i l’única manera d’aconseguir que el govern del PSOE i el tripartit retiri aquestes contrareformes que només beneficien als empresaris i als banquers, és mobilitzant-nos més àmpliament, més extensament. Per això, el Sindicat d’Estudiants fem una crida a la Vaga General d’estudiants d’Ensenyament Mitjà i d’Universitat per al 4 de març i a participar a les manifestacions d’aquest mateix dia. Només lluitant podrem aturar tots aquests atacs i garantir que es paralitza la LEC i l’aplicació dels Plans de Bolonya, l’anulació de l’enduriment de la selectivitat aprovat a finals de novembre, així com de la reforma que degrada i devalua l’FP.
Fem una crida a la unitat d’acció a les Associacions de Pares i Mares d’Alumnes, a les organitzacions estudiantils i als sindicats de professors (USTEC, CCOO, UGT, CGT, ASPEPC) a convocar conjuntament el 4 de març contra la LEC, contra la política educativa del Departament i contra els Plans de Bolonya.
La vaga de mestres i professors del 13 de novembre va ser un èxit. És cert que el seguiment entre els professors i mestres va ser menor que el 14 de febrer (major no era possible), perquè els dirigents sindicals de CCOO i UGT no van convocar, creant confusió entre el professorat. Però el suposat “pinchazo” de la vaga del 13 de novembre és una manipulació escandalosa del Departament d’Educació i els mitjans de comunicació. La manifestació a Barcelona va aplegar a 80.000 estudiants i professors, omplint un espai superior a la Via Laietana. Això és un èxit rotund!
La lluita és el camí per aconseguir les nostres justes demandes. Convoca i organitza Assemblees massives i democràtiques per votar la vaga i formar Comitès de lluita. Organitza reunions amb els professors del teu centre per guanyar el seu suport a la mobilització. Uneix-te al Sindicat d’Estudiants per enfortir el moviment estudiantil d’esquerres, combatiu i democràtic.
Tots a la vaga el 4 de març!
MANIFESTACIÓ · 12 hores Barcelona – Pl. Universitat Tarragona – Pl. Imperial Tarraco
En defensa de l’ensenyament públic.
No a la LEC. No a Bolonya!
Per un futur digne i un lloc de treball en acabar els estudis!
Que la crisi la paguin els capitalistes!
Descarrega el nostre periòdic
