Organitza't i lluita!

El Sindicat d’Estudiants organitza congressos cada dos cursos precisament per a poder garantir als afiliats un debat polític permanent i un control democràtic efectiu de la direcció. Per descomptat, el congrès realitzarà un balanç de l’activitat d’aquests dos últims anys i marcarà les tasques que tenim pel davant, però també discutirem els temes més candents de la lluita de classes.

A la sessió del 22 de novembre per la tarda el debat serà sobre la crisi econòmica del sistema capitalista i l’alternativa socialista que defensa el Sindicat d’Estudiants. Convidarem a sindicalistes i a treballadors d’empreses en lluita. I el diumenge 23 de novembre pel matí, el Congrès tancarà amb un debat sobre la Revolució a Amèrica Llatina, on els convidats internacionals podran relatar de primera mà el que està succeint en aquest continent i la necessitat d’aprofundir i estendre la revolució expropiant a Veneçuela, Bolívia, etc. als capitalistes. Quina diferència amb els congressos d’altres organitzacions reformistes on en lloc de la discussió política i el debat, el que prevaleix és la lluita pels càrrecs i el “pasilleo”!

Les idees del marxisme

Algú podria preguntar-se: Per què en el Congrès del Sindicat d’Estudiants es discuteix de la crisi econòmica, del socialisme i de la revolució a l’Amèrica Llatina? Al cap i a la fi, els dirigents sindicals de CCOO i UGT, per exemple, s’empenyen un cop i un altre en presentar-se com “agents socials”, apartidistes. Inclús en moltes ocasions assenyalen que la política no va amb ells, que un sindicat no hauria de tenir un perfíl polític tan clar, una ideologia definida i marcada.

El problema és que en una societat dividida en classes socials com la nostra, no comptar amb una ideologia propia significa ineludiblement absorvir i reflexar la ideologia de la classe dominant. Si ho pensem detingudament, això és precisament el que succeeix a les cúpules sindicals, i en els partits d’esquerres reformistes. Recentment vam poder escoltar al dirigent de UGT del comité d’empresa de Ford a Almussafes assenyalar que no podia fer res contra l’ERE (acomiadaments) presentat per l’empresa perquè la veritat era que no es venien cotxes. Quants cops hem escoltat als dirigents sindicals limitar-se a “gestionar les pèrdues”?, és a dir, a intentar que acomiadin a 4.000 en comptes de a 5.000 quan el que haurien de fer és evitar tots els acomiadaments.

El problema és ideològic: no tenen una alternativa al sistema capitalista. No compten amb una eina ideològica que els permeti trencar amb la lògica del capitalisme. Aquesta eina només pot ser el marxisme, que explica el funcionament del sistema capitalista, assenyala les seves contradiccions i demostra la necessitat històrica de transformar la societat a través de la classe obrera, la única capaç de dur a terme aquesta tasca pel paper que juga en la producció.

El Sindicat d’Estudiants ha aconseguit sobreviure a les colosals pressions del sistema capitalista precisament perquè la direcció del Sindicat d’Estudiants és marxista i defensa aquestes idees. Des del nostre naixement l’any 1985 hem patit atacs, repressió, provocacions,... No obstant, lluny de naufragar com les demés organitzacions estudiantils que han sorgit i desaparescut en tot aquest temps, nosaltres ens hem enfortit i avui dia som la principal organització juvenil arreu de l’Estat. Hem sigut també una referència per altres companys arreu del món, així per exemple, a Itàlia s’han format els Comités en Defensa de l’Escola Pública, o a Mèxic el CEDEP, amb les mateixes idees i els mateixos mètodes que aquí defensem. El Sindicat d’Estudiants va ser creat l’any 1985 pel Corrent Marxista Militant, el Corrent Marxista Internacional (CMI) a l’Estat espanyol. Aquesta organització s’ha caracteritzat per mantenir-se amb fermesa en la defensa de les idees del marxisme, quan la seu voltant molts “revolucionaris” claudicaven. Avui dia el CMI està present en més de trenta països i juga un paper molt important en les revolucions a l’Amèrica Llatina.

Gràcies a aquestes idees i orientació el Sindicat d’Estudiants ha pogut dirigir el moviment estudiantil en tots i cadascún dels esdeveniments que han saccejat la lluita de classes a l’Estat: les lluites del 86/87, les mobilitzacions contra la LOU i la Llei de “Qualitat” del PP, la LOE del PSOE, Bolonya, o accions contra les agressions feixistes, com les que vam protagonitzar, ara fa un any, després de l’assassinat de Carlos Palomino a mans d’un nazi.

Les idees del marxisme ens ensenyen a confiar en la classe obrera, a orientar-nos al moviment obrer, a participar en les seves lluites per evitar un sol acomiadament. Així hem estat amb els treballadors de TMB (Barcelona), la EMT (Madrid), EMTE (Tarragona) o Delphi (Càdis), del metall a Vigo o Granada, o de la neteja a Madrid, Cornellà, Girona,... Sempre vinculant a la joventut amb la classe obrera i sempre tractant d’impulsar qualsevol d’aquestes lluites aportant, amb humiltat, el nostre gra d’arena.

També el marxisme ens ajuda a entendre que les nostres finances no poden dependre de subvencions o ajudes de l’Estat. No renunciem a elles, però ens autofinancem del propi moviment: Qui paga el flautista, escull la melodia... El que els sindicats i partits reformistes tinguin elevats deutes amb la banca i depenguin en gran mesura dels diners de l’Estat és també una important causa de la política que porten a la pràctica. Nosaltres volem rendir comptes amb els estudiants i treballadors, no davant els banquers, aixó que a les manifestacions anem sempre amb guardioles, organitxem col·lectes, venem material... i, per descomptat, el nostre Congrès a Alcorcón tindrà una quota d’inscripció per cobrir les despeses.

Enfortir les organitzacions revolucionaries

La revolució a Amèrica Llatina només és una anticipació dels magnífics esdeveniments que també tindran lloc a Europa i, concretament, a l’Estat espanyol. De fet, les lluites que vam viure contra el PP entre els anys 2001 i 2004 (on el Sindicat d’Estudiants va jugar un paper de primer ordre) marquen el camí del que ens espera. La crisi econòmica impulsa encara amb més forces un qüestionament massiu del sistema capitalista. Els joves i treballadors busquen instintivament una alternativa al sistema capitalista, una alternativa que només el CMI pot donar.

Precisament per estar a l’altura dels esdeveniments que viurem, hem d’enfortir les files de les organitzacions revolucionaries: el Sindicat d’Estudiants necessitem que t’afiliïs a l’organització dels joves revolucionaris i al Corrent Marxista Militant, perquè si estas d’acord amb les idees i els métodes del Sindicat d’Estudiants, és que estas d’acord amb les idees i els métodes del marxisme revolucionari.

Si vols acudir al Congrès no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres. Des de Barcelona viatjarem a Madrid en autocar, sortint el dijous 20 de novembre, viatjant de nit. Arribarem el divendres 21 de novembre per començar el Congrès. La quota d’inscripció són 70€, incloent viatge, allotjament i menjars. El Congres acaba el diumenge 23 de novembre a migdia, així que arribarem a Barcelona abans de mitjanit. Les ponencies que discutirem al Congrès les pots venir a buscar al local o trobar-les a:

http://www.sindicatodeestudiantes.org/images/pdf/xivcongreso/ponenciasSE_XIVcongreso08.pdf

PARTICIPA AL CONGRÈS del SINDICAT D’ESTUDIANTS

Si vols participar-hi, truca al 933 248 325