Feia temps que no vivíem un terratrèmol així en el terreny educatiu. No oblidarem en molt de temps la jornada de vaga que estem vivint avui, 11 d'Octubre, i les manifestacions tan impressionants que han tenyit tots els territoris.
La vaga estudiantil convocada pel Sindicat d'Estudiants ha estat un enorme èxit gràcies a la valentia que han demostrat estudiants de centenars d'instituts públics, els nostres activistes i militants organitzant-la. Coordinant-nos centre a centre per a superar la repressió i les traves al dret a vaga per part de directors reaccionaris, les aules de tot l'Estat han començat el dia buides.
A les 12h, la ràbia ha esclatat. Des de les grans ciutats a les petites localitats, la veu dels estudiants combatius s'ha fet sentir amb força. Milers a Barcelona, Tarragona i Lleida, i milers també a tot el País Valencià. Els carrers de les capitals andaluses desbordades, mobilitzacions molt nodrides a Bilbo, Gasteiz, Donostia, Iruña organitzades en unitat d'acció entre Ikasle Sindikatua i Ikasle Abertzaleak. 10.000 a Madrid en manifestació fins a la Puerta del Sol. Pancartes casolanes a Gijón, Oviedo o la Corunya. El mateix a Múrcia , a totes les capitals de Castella i Lleó i moltes de Castella-la Manxa, a Las Palmas de Gran Canària, a Tenerife i Lanzarote... Un clam.
“Si ens roben el futur, a la vaga general!”, “menys policia i més educació!”, “més places públiques i menys selectivitat!”, hem cantant sense parar.
Una resposta extraordinària a l'abandonament que estem sofrint per part del Ministeri d'Educació i les Conselleries Educatives. Aquesta setmana els responsables educatius han començat a dir que ja estan treballant en la publicació dels models d’examen de les PAU. Ja tocava! Si han començat a moure el cul, és gràcies a la pressió que estem exercint.
Aquest mateix matí, a les 9h, hem rebut una trucada del Secretari d'Estat d'Educació, citant a les representants del Sindicat d'Estudiants a una reunió el dilluns. Sembla ser que perquè responguin a les nostres cartes, necessiten que convoquem una vaga.
Si en aquesta reunió pretenen enredar-nos, no han entès res. De fet aquest matí la ministra Pilar Alegría ens ha demanat "tranquil·litat".
Per què aquest desdeny? Per què està actitud paternalista? Per què aquesta completa falta d'empatia amb centenars de milers d'estudiants?
Senyora Ministra, deixi de tractar-nos com a idiotes. Està asseguda en un polvorí i ha d'actuar ja. Deixi de tirar pilotes fora i resolgui aquest dilluns la situació. Si pretén enganyar-nos li demostrarem que està molt equivocada. I ho farem tornant a la lluita amb més força.
Li ho diem molt clar al Ministeri. Si el dilluns 14 no s'ha publicat el model d'examen i aquesta situació inacceptable no s’ha resolt, el divendres 18 tornarem a la vaga estudiantil. Aquest és l'únic llenguatge que sembla que entén aquest govern.
No permetrem que se’n riguin de nosaltres, ni que juguin amb la nostra salut mental.
Per a moltes, per a les estudiants de famílies treballadores, per als qui vivim en barris obrers i en cases petites, els qui estudiem a instituts que es cauen a trossos per les retallades, preparar-se la selectivitat és un infern. Estrès, ansietat, incertesa per si arribarem o no a la nota de tall, dificultats econòmiques per a poder preparar bé aquestes proves. I a qui afecta no saber encara com serà el nou examen? A nosaltres, als de sempre! Perquè els fatxes i els fills dels rics podran pagar una dinerada per a anar a la Universitat.
Per això, el Sindicat d'Estudiants ho tenim clar. La selectivitat no hauria d'existir. Si existeixen les PAU no és per a equiparar-nos a tots. És perquè no hi ha suficients places públiques a la Universitat! Per això s'han inventat aquests jocs de la fam. Aquesta és la raó de ser de les PAU. Que estudiar a la universitat sigui un privilegi de classe.
Aquesta vaga no era només per un examen. Que ningú s'equivoqui. Estem molt cabrejades per la PAU, sí, però estem fartes de TOT. Aules amb les ràtios pels núvols en les quals no cabem, falta de professors, falta de mitjans, cap suport a la salut mental, inexistència de l'educació sexual i inclusiva… I per descomptat, el que succeeix a l'FP: milers tots els anys sense plaça a la pública!
Volem un pla de rescat a l'educació pública i el volem ja: el 7% del PIB a l'escola pública, ni un sol euro a la privada, concertada i a l'Església Catòlica, creació de 200.000 places a l'FP pública, Universitat 100% pública, gratuïta i democràtica.
I sí, la supressió definitiva de la PAU. Ni quotes ni notes de tall. Els fills i filles dels treballadors a la Universitat!
Qualsevol govern o administració que digui defensar l'educació pública hauria de tenir molt en compte aquestes demandes.
Perquè és totalment incompatible autodenominar-se “progressista”, i enviar la policia contra estudiants pacífics, com va passar el divendres a Múrcia, on els antidisturbis van apallissar amb porres i pilotes de goma als nostres companys i companyes com si fossin criminals. Quina democràcia és aquesta?
Tenim força per a aixecar una gran rebel·lió estudiantil. Això és només el principi. El nostre futur i els nostres drets no es trepitgen, els defensarem lluitant.
Uneix-te al Sindicat d'Estudiants. Unides som més fortes! Aquesta batalla la guanyarem.
Descarrega el nostre periòdic
