El passat 8 de febrer, el PNB va presentar l'esborrany “Bases per a un Acord Educatiu”, que estableix les línies d'una futura llei educativa a la CAPB i que comptarà amb el suport del seu soci de Govern, el PSE, i també d'EH Bildu. A les 48 hores de presentar-se aquest document, aquests tres partits es van afanyar a renovar per sis anys més els concerts (és a dir, les subvencions públiques milionàries) que reben els centres privats, en una Comunitat on l'educació privada-concertada representa ja el 50%, la taxa més alta de l'Estat espanyol i les segona a nivell europeu, només per darrere de Bèlgica.
Des d’Ikasle Sindikatua diem, alt i clar, que rebutgem categòricament un pacte que suposarà un nou salt en la privatització de l'Educació pública basca, i ens veiem obligats a assenyalar que és completament lamentable la implicació en el mateix d'EH Bildu, que trenca d'aquesta manera l'acord que va signar amb la nostra organització fa dos anys, en defensa d'una educació pública, gratuïta, laica, de qualitat i en euskera.[1]
El Pacte Educatiu, del qual només treu benefici la dreta basca, la patronal de l'ensenyament privat concertat i la jerarquia eclesiàstica, planteja amb claredat un objectiu principal: equiparar plenament la xarxa d'educació pública i el negoci de la privada, arribant a afirmar la barbaritat que "ambdues ofereixen el mateix servei públic” i, per tant, cal finançar-les per igual amb els diners del pressupost educatiu. És una completa vergonya que a la CAPB s'aprovi, amb el suport d'EH Bildu, un acord de dretes com aquest.
Una llei que aprofundeix un model classista i segregador
La patronal catòlica, Kristau Eskola, i la patronal de les Ikastoles, s'han mostrat entusiasmades. I no és per a menys. S'estima que els diners públics destinats als concerts s'incrementarà en 288 milions fins als 918 milions d'euros a l'any, un 30% del Pressupost del Departament d'Educació, al qual es s’afegiran nombroses subvencions que es reben apart.
A conseqüència d'aquesta baixada de pantalons davant la jerarquia de l'Església Catòlica, que controla més del 70% de l'educació concertada, el dret a una educació laica ni s'esmenta al text del Pacte, per la qual cosa podran continuar adoctrinant a desenes de milers de joves en les seves idees reaccionàries.
La ponència és molt clara a l'hora de justificar, amb arguments falsos i cínics, el seu suport total a la privada: “En la seva aposta per una escola que contribueixi a superar les desigualtats d'origen, el Servei Basc d'Educació acollirà als centres sostinguts amb recursos públics, amb independència de la seva naturalesa jurídica, en la mesura en què intervinguin de manera activa en l'esforç per superar la segregació i l'exclusió social.”
Per als signants del Pacte, la forma per a frenar les desigualtats de classe és, ni més ni menys, que augmentar dràsticament el finançament a les patronals de la xarxa privada!, que és justament el que perpètua la desigualtat social perquè lleva recursos fonamentals de la xarxa pública, i consagra les retallades educatives que els centres públics han sofert any rere any.
Per a justificar aquest robatori a mà armada es posa com a excusa… la lluita contra el cobrament de quotes il·legals. En definitiva, la dreta basca, amb el suport del PSOE-PSE i d'EH Bildu, ens diuen que l'educació concertada tindrà barra lliure en els pressupostos restant recursos a l'educació pública, però que no ens preocupem, que ja vigilaran que no es cobrin quotes "il·legals" i que els capellans no segreguin. I nosaltres ens ho hem de creure!
Però el Pacte també té el remei per a saltar-se els seus objectius d'igualtat. Amb el paraigua de “l’autonomia del centre” i del “respecte la llibertat d'elecció de centre per part de les famílies”, que tant agrada a la dreta del PNB, del PP i fins i tot de Vox, proposa que els centres públics i concertats competeixin entre si, i d'aquesta manera podran rebre més recursos humans i materials. Cal no oblidar, a més, que les condicions del professorat en la concertada són notablement pitjors que en la pública, i d'això es guarda silenci.
El Pacte consagra la situació devastadora que pateix l'educació pública en la CAPB i una segregació de classe que s'ha fet crònica. Segons l'informe elaborat per la consultora Silván&Miracle [2] aquest curs, els estudiants d’ISEC (Índex socioeconòmic i cultural) de BAIX NIVELL representen el 81% de l'alumnat en el model A públic, el 50% del model B públic i el 32% del model D públic. En la privada-concertada, no obstant això, tan sols representen el 6%, el 9% i el 3% respectivament [3]. D'altra banda, en el model públic A i B el 44% dels alumnes són immigrants, front al 10% del model A i B de la privada-concertada.
I pel que fa al fracàs escolar, el nivell de repetidors en el Model públic A i B arriba fins al 50% i en el model D fins al 19%, mentre en la privada és del 16% i del 7% respectivament. És evident el que han significat les polítiques de retallades brutals en l'ensenyament públic i de privilegis i recursos a mansalva per a la privada. Avui a la CAPB existeix un model educatiu classista que segrega i discrimina. I el Pacte només reforçarà aquesta realitat.
El Pacte no defensa l’euskera
El Pacte tampoc suposa un avanç per a defensar la nostra llengua, l’euskera. En el document ni tan sols esmenta la immersió educativa, sinó “un model plurilingüe, amb l’euskera com a eix”, però respectant “el projecte lingüístic de cada centre”. Aquest model, que ha resultat un fracàs, representa una barrera per al desenvolupament de l'aprenentatge i l'ús de l’euskera, no integra a l'alumnat, i aparta als qui tenen més dificultats per a accedir a la llengua, com les i els alumnes d'origen immigrant. La segregació de classe es tradueix en segregació lingüística.
D'altra banda, per què no poden passar a titularitat pública les ikastoles, quan si es poden finançar al 100% amb diners públics? Manca de sentit.
El naixement de les ikastoles sota el franquisme va jugar un paper central per a preservar i salvar l’euskera enfront de la repressió de la dictadura. Però avui, quin és el problema perquè aquesta xarxa d'ikastoles passin a plena titularitat pública, mantenint-se una gestió democràtica per part de totes i tots els actors de la comunitat educativa? És perfectament possible, integrant i estenent en la xarxa pública l'esforç de la seva comunitat educativa en la defensa militant de l’euskera.
En definitiva, superar la barrera lingüística i defensar l’euskera només pot aconseguir-se a través d'un model d'immersió accessible a totes i tots a través d'una xarxa 100% pública i dotant-la de tots els recursos humans i materials que la facin possible.
EH Bildu ha de rectificar immediatament
Al juliol de 2020, previ a les eleccions autonòmiques, EH Bildu va signar amb Ikasle Sindikatua un acord en el qual es comprometia a defensar l'educació pública basca. El pacte educatiu que signa ara amb el PNB i el PSE, és just el contrari del que EH Bildu es va comprometre a defensar, blanqueja les polítiques privatitzadores de la dreta basca i potència el negoci gigantesc que s'ha fet d'un dret tan bàsic com és el de l'educació.
Argumentar, com es fa des de la direcció d'EH Bildu, que el “caràcter de servei públic no el defineix… la naturalesa jurídica del centre sinó els compromisos que aquest adopta envers la comunitat” superant “la dicotomia públic/concertat” [4], i parlar de “centres comunitaris” per a designar als centres concertats, només busca encobrir i adornar la privatització.
La patronal de les Ikastoles i sectors d'EH Bildu argumenten que volen mantenir la independència dels seus projectes enfront de les administracions i l'Estat espanyol. Però la realitat és que qui ha aplicat les polítiques privatizadores a la CAPB durant les últimes dècades ha estat el PNB, maquillant lleis estatals com la LOMCE amb Heziberri.
L'única manera de posar fi a un model educatiu classista i privatitzador és defensar una única escola pública basca: de titularitat 100% pública, gratuïta des d'infantil fins a la universitat, de qualitat, amb suficients recursos per a acabar amb la desigualtat i la segregació, completament laica i que implementi la immersió lingüística en euskera per a evitar el seu constant retrocés. I això només es podrà fer acabant amb el negoci de la concertada!
Ens trobem davant un gravíssim atac contra l'escola pública basca. No podem consentir-ho! EH Bildu ha de retirar el seu suport a aquest atropellament. Des de la Comunitat Educativa, la plataforma Euskal Eskola Publikoaz Harro!, l'associació de pares i mares EHIGE, els sindicats del professorat, STEILAS, LAB, ELA i CCOO, i les organitzacions estudiantils, Ikasle Sindikatua i Ikasle Abertzaleak, hem de respondre amb contundència als carrers davant aquesta nova ofensiva del PNB, l'Església Catòlica i la patronal.
L'educació és un dret, no un negoci!
Per una educació 100% pública i euskaldun!
Ja n'hi ha prou de segregació i classisme!
--
Notes
[2] Evolució socialdemogràfica de l'alumnat a Euskadi
[3] Model A: Castellà com a llengua vehicular; Model B: mateixa proporció de castellà i basc; Model C: Basc com a llengua vehicular.
[4] Cap a un Sistema Públic Sobirà. Proposta educativa d'EH Bildu
Descarrega el nostre periòdic
