Paralització de l'activitat lectiva i posada en marxa d'un pla de rescat a l'educació pública ja

La situació sanitària a l'Estat espanyol és de nou insostenible. El 21 d'octubre va superar el milió de casos de Coronavirus, 750.000 d'ells detectats durant la segona onada, és a dir, des d’agost a setembre. Però la realitat desborda les dades oficials del govern PSOE-UP. El propi Ministeri de Sanitat reconeix que és possible que s'estiguin detectant només entre el 60% i el 80% del total, quelcom que podria elevar el nombre real de contagis als 3,5 milions com a mínim, encara que els experts creuen que la xifra més exacta podria rondar els cinc milions.

Des dels primers dies d'octubre, a l'Estat espanyol la taxa de creixement diari del virus és del 2% mentre als EUA és del 0,8% o al Brasil del 0,4%. No cal ser un expert epidemiòleg per comprendre que la situació és molt, molt greu. En un moment en què els hospitals, centres de salut i UCIs estan en una situació crítica i cada vegada més a prop del col•lapse que ja vam viure al març i abril, i ens enfrontem a una recrudescència sense precedents de la pandèmia, el govern central continua sense prendre mesures urgents per reforçar i invertir massivament en la sanitat, educació i serveis públics.

La salut de milions d'estudiants en perill

Un dels punts crítics en tota aquesta situació estan sent els centres educatius. El nombre de contagis, de classes i instituts tancats, professors i estudiants en quarantena no deixa de créixer dia rere dia. Les dades que coneixem –tot i que han deixat de ser publicades i actualitzades setmanalment– mostren un escenari molt ombrívol. Per posar alguns exemples: 1.740 aules clausurades a la Comunitat de Madrid, 2.546 a Catalunya, 324 a Andalusia, 134 a Euskadi, 373 a València. A Catalunya 73.000 estudiants i 3.300 professors estan en quarantena, a la CAM la xifra d'alumnes enviats a casa és de més de 31.000.

Instituts sense gels desinfectants, amb un termòmetre per a 500 alumnes, sense personal administratiu per a matricular-nos, amb casos positius en les nostres classes i obligant-nos a anar al centre de totes maneres, finestres obertes tot el dia tot i les baixes temperatures per la falta de filtres per renovar l'aire, notificacions dels directors demanant als estudiants anar "amb roba d'abric", alumnes que han d'escoltar la lliçó des del passadís... Només cal trepitjar un institut o escola durant unes hores per a adonar-se que les declaracions sobre la suposada normalitat amb què ha començat el curs que assegura la ministra d'Educació és una mentida descarada. En una entrevista a El Periódico de l'11 d'octubre, Isabel Celaá deia que "parlem molt de bars, però no podem avançar amb les escoles tancades". I amb aquestes condicions en els centres sí que podem avançar? No! A la pràctica s'està negant el nostre dret a una educació pública en condicions dignes i se segueix posant en risc la nostra salut i la dels nostres professors i famílies.

Som moltes i molts els que ens preguntem, amb totes aquestes dades i informacions que són àmpliament conegudes pel Ministeri d'Educació i les Conselleries d'Educació, com és possible que majoritàriament seguim anant a l'institut –per descomptat en transports totalment plens– com si no passés res i com si l'Estat espanyol no fos el focus de COVID de tota Europa. En altres països com França o Alemanya, ja s'està preparant un nou confinament domiciliari per frenar la corba, una mesura que inclou la clausura dels centres educatius durant unes setmanes. ¿Com és possible que a l'Estat espanyol la primera mesura que es va prendre al mes de març amb la declaració de l'Estat d'Alarma fos el tancament immediat dels instituts i ara tot es mantingui obert quan no s'ha pres cap mesura efectiva en les nostres aules?

La raó de fons és evident: es vol evitar de totes totes la paralització de l'activitat econòmica, és a dir, que les treballadores i treballadors, les nostres mares i pares, segueixin en els seus llocs de treball encara que això suposi exposar-los al virus, a ells i als seus familiars. Un cop més les i els capitalistes segueixen primant els seus beneficis sobre la nostra salut. Un exemple d'això és la decisió de la Generalitat de Catalunya, que el divendres 30 va decidir decretar el tancament de les classes per als estudiants majors de 16 anys, és a dir, aquells alumnes que poden quedar-se a casa sense dependre dels seus familiars i així aquests poden continuar anant a treballar. En la pràctica aquesta mesura no s'està aplicant de forma generalitzada i increïblement segueix existint en molts instituts la massificació a les aules d'estudiants de més de 16 anys, però és que a aquells que sí se'ls mana cap a casa són enviats sense cap pla que garanteixi el dret a l'educació pública, ja que els dispositius tecnològics promesos per la Generalitat ni tan sols han arribat.

La darrera mesura estrella de les Conselleries d'Ensenyament i Sanitat del Govern JxCAT-ERC per als instituts és que els estudiants a partir de l'ESO es facin ells mateixos la prova PCR seguint les instruccions d'un vídeo i sota la supervisió d'un professor/a. Això és un escàndol complet! El Govern en comptes d'aprovar un pla d'inversió per a la sanitat pública que inclogui la contractació del personal sanitari necessari i així evitar el col·lapse de les UCI i centres de salut, pressiona els nostres professors perquè facin d'infermers i ens obliga a fer-nos la prova PCR nosaltres mateixos! I això mentre el Govern segueix regalant diners a la patronal sanitària perquè facin negoci amb la pandèmia!

Com l'experiència demostra, la solució no passa per fer-se a un costat i mirar com el desastre plana sobre nosaltres. Tampoc passa per fer com en el mes de març i tancar les aules per tornar a una educació online que no garanteix el dret dels joves de famílies obreres a una educació de qualitat.

Malauradament l'experiència del tancament del curs 2019/20 i el començament d'aquest, ha tornat a assenyalar amb cruesa la bretxa de classe que existeix en el sistema educatiu. Desenes de milers d'estudiants seguim patint les conseqüències de la desídia del Ministeri d'Educació, davant el desastre de les classes telemàtiques. Un desastre que no va acabar ni molt menys quan vam tornar a les aules, sinó que segueix aprofundint-se, a causa de què, davant la falta de professors i la proliferació dels brots, som molts i moltes les que hem hagut de tornar-hi.

Per això cal que l'actuació per part de govern central deixi de respondre als dictàmens dels grans empresaris, banquers i capitalistes, i prenguin mesures serioses, concretes i efectives, que garanteixin la salut de la classe treballadora i el jovent, paralitzant l’activitat no essencial i garantint permisos retribuïts.

Amb la nostra salut i el nostre dret a l'educació no s’hi juga

Hem de ser clars i contundents, perquè el que ens juguem és molt. Vivim dies crítics i els Ministeris d'Educació i de Sanitat estan mirant cap a un altre costat. La partida de 2.000 milions d'euros que va destinar el govern central a l'educació, s'ha evidenciat –tal com vam advertir des de la comunitat educativa– com totalment insuficient per fer front a una tornada a les aules amb garanties sanitàries i educatives. De fet, segons les dades presentades per la Federació d'Ensenyament de CCOO haurien fet falta 4.600 milions per iniciar el curs educatiu i contractar als més de 77.000 docents necessaris per baixar les ràtios. Per això no es pot afirmar que la segona onada "ens ha agafat desprevinguts" quan tots els viròlegs fa mesos que adverteixen què passaria si el govern de Sánchez no es posava mans a l'obra. Estem vivint la confirmació tràgica de fer el sord a aquests avisos.

La declaració de l'Estat d'Alarma i el toc de queda nocturn aprovat el 25 d'octubre només té una intencionalitat: d'una banda no tancar l'activitat econòmica no essencial i, de l'altra, tirar pilotes fora i passar la responsabilitat a les CCAA. És a dir, un cop més recórrer a culpabilitzar la gent dels contagis apel•lant a la "responsabilitat individual" de cadascú i seguir criminalitzant especialment el jovent dels rebrots. És insultant. No només hem de suportar una sanitat pública desmantellada mentre la privada segueix amassant enormes beneficis, residències de gent gran privatitzades que s'han convertit en escorxadors, la negativa constant del Ministeri de posar en marxa un pla de rescat a l'educació pública, milions de treballadors acomiadats o en ERTO ... Ara la culpa és del jovent!

Necessitem polítiques d'esquerres de veritat

Fa pocs dies que es va anunciar la proposta del PSOE-UP per als pressupostos generals de l'Estat, que han estat descrits com els pressupostos amb "més inversió social pública" de la història. No obstant això cal ser clars i anar al fons del que hi ha darrere d'aquestes xifres. Mentre que per reforçar la sanitat i l'educació es destinen 4.000 i 2.200 milions d'euros, els diners públics destinats a infraestructures, canvi de model productiu i R+D+i (investigació i desenvolupament) –del qual es beneficiaran fonamentalment grans empreses i multinacionals– puja a gairebé 23.000 milions d'euros (un increment proper al 100%).

Però no només això, sinó que d'aquests més de 6.000 milions que es destinen a sanitat i educació, no s'especifica que vagin a la pública, sinó que també podran anar a mans dels empresaris del sector privat. Pel que fa a les beques, aquests pressupostos inclouen "la major partida de beques de la història", amb un increment de 500 milions d'euros, quelcom molt positiu però que segueix sense resoldre el problema de fons: assegurar la gratuïtat de l'educació i universitat pública, places suficients perquè baixin dràsticament les notes de tall, construir milers de places en residències universitàries públiques... i respecte a l'ensenyament primari i secundari exactament el mateix. Els concerts a la privada no es toquen, i de les necessitats per a garantir una tornada segura a les aules a la pública, ni es parla.

Què més ha de passar perquè el govern espanyol reforci l'educació i la sanitat públiques de manera immediata? Què més ha de passar perquè es legisli en benefici de la majoria de la població, dels treballadors i els joves, i no dels interessos d'una minoria de privilegiats, empreses i bancs? Necessitem polítiques d'esquerres de veritat i no podem esperar més. L'educació pública està en runes i aquesta pandèmia està demostrant que la situació és insostenible. El govern del PSOE-UP no pot seguir amb aquesta fugida cap endavant i ha d'actuar immediatament per garantir el nostre dret a una educació de qualitat i mesures dràstiques ja. Per això des del Sindicat d'Estudiants exigim:

1. Paralització immediata de tota l'activitat productiva no essencial, amb permisos retribuïts per als treballadors i treballadores i suspensió de l'activitat lectiva per frenar la corba.

2. Partida extraordinària de 100.000 milions d'euros –la mateixa quantitat que s'ha regalat a la banca i l'IBEX35– que garanteixi la inversió econòmica, material i humana en la sanitat i l'educació públiques.

3. Reversió de totes les retallades en l'educació pública i cap regal de diners públics a l'educació privada-concertada.

4. Pla de rescat a educació pública. Contractació massiva de professorat. Inversió en els centres d'estudi per garantir la ventilació, distància, gels desinfectants i totes aquelles mesures de seguretat necessàries. Fi de la bretxa digital i repartiment massiu de dispositius digitals, així com cursos de formació digital gratuïts per professorat, famílies i alumnat.

5. Contractació de centenars de milers de sanitàries, metges, infermeres i investigadores per posar a ple funcionament els centres hospitalaris. Aprovació d'un decret llei urgent per posar la sanitat privada sota control públic.

Protegir la salut i els drets del conjunt dels estudiants, professors i famílies, del conjunt de la classe treballadora i el jovent, ha de ser una prioritat inapel•lable per aquest govern. El negoci de les empreses, la sanitat i educació privada i els grans magnats econòmics no poden estar per sobre dels drets de la població, i més quan ens trobem en una situació d'emergència social sense precedents.

 

Nova data del sorteig: 21 de novembre

se-rifa.png

Degut a la crisi del coronavirus aplacem el sorteig de la nostra rifa al dissabte 21 de novembre.

Escriu-nos i compra la teva papereta per a donar suport a la nostra lluita!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

Sindicalistas de Izquierda

Segueix-nos