"Els centres escolars no són un lloc de contagi", afirmava el dijous 25 el ministre de Sanitat Salvador Illa en la roda de premsa que va celebrar amb la ministra d'Educació Isabel Celaá. I seguia: "Des del punt de vista sanitari l'inici de el curs escolar està sent correcte". Per la seva banda, Celaá afegia: "En absolut coincidim amb que la situació sigui caòtica, tot el contrari, les 17 CCAA l'han tipificat com a molt satisfactòria".
Costa de creure que els ministres al capdavant de dos ministeris tan importants com Educació i Sanitat es trobin tan allunyats de la realitat i menteixin tan descaradament. Aquesta compareixença succeeix en un moment en què l'Estat espanyol -i comunitats com Madrid-torna a col·locar-se al capdavant de contagis d'Europa i els morts augmenten dia rere dia de manera esgarrifosa. A ningú se li escapa que aquest auge dels rebrots repercutirà, i molt, en la tornada a les aules.
La pandèmia avança en els nostres centres d'estudi
Tot i que els responsables del Govern central afirmen que el curs escolar s'ha iniciat de forma exemplar i fan com si no passés res, la realitat és una altra ben diferent i així ho proven les dades.
En deu dies, 2.852 grups escolars han estat posats en quarantena, per la qual cosa 57.000 estudiants han estat enviats a casa. A la Comunitat de Madrid, els centres educatius s'han convertit en el principal focus dels brots de la Covid19 a l'acumular un terç (12) dels 36 actius en tota la regió. En la CAM, la Direcció de Salut Pública va estar una setmana sense agafar el telèfon als centres que detectaven positius, generant una autèntica alarma entre els equips directius i professorat.
A Catalunya 970 alumnes i 147 professors han donat positiu des de l'inici de curs i 602 classes han estat confinades. En les últimes 24 hores, a Euskadi s'han registrat 111 nous infectats entre la franja d'edat dels 10 als 19 anys. En Galiza, en tan sols dos dies de classe, s'han registrat 161 positius en els centres i 36 aules ja estan tancades; 178 a Aragó, 121 al País Valencià... i la llista segueix. La ministra Celaá explicava que "les escoles són llocs de detecció precoç, no de contagi". Sembla que és tot el contrari.
Totes aquestes xifres, que són el reflex de l'avanç del virus en els nostres centres d'estudi, confirmen la responsabilitat directa de la inacció del Ministeri d'Educació i de les Conselleries Educatives. Hem de ser clars: aquesta situació era evitable. Si el Ministeri d'Educació hagués escoltat a la comunitat educativa, hagués posat en marxa un pla de rescat a l'educació pública, hagués garantit la baixada de les ràtios a 15 alumnes per aula, la contractació de professorat, de sanitaris i personal de neteja, l'inici de curs hagués estat molt diferent. Per contra, seguim en aules massificades en què no podem deixar la distància de seguretat de 1,5m per pupitre, els protocols sanitaris són ridículs i els nostres professors en quarantena estan obligats a fer classes online perquè només es cobriran les baixes si donen positiu.
Isabel Celaá ha promès en moltes ocasions que no es tornarà a un confinament educatiu com en el mes de març i que s'intentarà garantir l'educació presencial. Però no cal confondre els desitjos amb la realitat.
La segona onada de la Covid19 arriba amb una sanitat pública de nou col·lapsada, els pediatres alerten que estan ja a el límit, les UCI de nou a les seves màximes capacitats... És evident que tot això provocarà un tancament en cadena de col·legis i instituts. Però les resistències a suspendre les classes són evidents i el motiu també és clar: tancar els centres d’estudi significa que els pares i mares no puguin assistir a la feina. Això és el que es tracta d'evitar per tots els mitjans possibles! Com sempre, els negocis primer, encara que sigui a costa de sotmetre a pares i estudiants a una situació impossible o fins i tot posar en risc la nostra salut. Això ja queda patent amb els casos de pares i mares que tenen als seus fills en quarantena i han de triar entre tenir cura dels seus fills o anar a treballar. Per què el Govern PSOE-UP no aprova permisos retribuïts per a garantir la conciliació familiar?
La realitat és que no hi ha pla i no l’ha hagut mai. Què els espera als estudiants que hagin de ser confinats per positius? Tal i com ha anunciat el Ministeri, els alumnes que estiguin a casa rebran educació telemàtica que a més serà obligatòria "a ple rendiment, tots els dies". Ens prenen el pèl? Com si no volguéssim rebre classes i que es garanteixi el nostre dret a l'estudi! Ja hem vist que les classes online són un complet fracàs que deixa fora del sistema educatiu a centenars de milers d'alumnes.
Isabel Celaá segueix ignorant a la comunitat educativa. És intolerable!
L'Estat espanyol supera ja els 700.000 casos en Covid-19. Ens preguntem què més ha de succeir perquè es prenguin mesures que protegeixin la nostra salut i el nostre dret a l'educació. Lamentablement la resposta del Govern central i de la ministra és fer com si aquestes dades tan alarmants no estiguessin tenint lloc.
Un cop més, la reunió interministerial del dijous 25 va demostrar el total menyspreu de la ministra d'Educació per les reivindicacions de la comunitat educativa. Les "mesures" adoptades són un reguitzell de frases buides per intentar ocultar la realitat de l'inici de curs. Celaá va anunciar que s’eximirà del màster per exercir la docència als professors de Secundària per... pal·liar la falta de mestres! Professors hi ha, i molts, però o són a la cua de l'atur, o amb contractes temporals o interins amb condicions laborals lamentables.
El que hauria de fer el Ministeri d'Educació és deixar de llançar missatges per simular que fan alguna cosa i contractar tots aquests docents, que no només estan formats, sinó que han fet oposicions i treballat durant anys en l'ensenyament. Que no ens diguin que no hi ha perquè porten anys lluitant per un lloc de treball digne que se'ls nega permanentment i per una educació pública de qualitat. Les afirmacions que no hi ha diners, no hi ha professors o no hi ha metges són completament falses, tal com revelen tots els dies els seus propis testimonis i també les xifres del SEPE: més de 122.230 treballadors busquen un lloc de treball en el terreny educatiu. Per descomptat que cal prendre mesures per facilitar el màster de professorat. Ens sembla molt bé. Que sigui gratuït seria la primera mesura a prendre en aquest sentit.
A tot això s'ha sumat l'escàndol pel que fa a l'adaptació de les pràctiques de la FP. El Govern aprovarà un nou protocol on els estudiants hauran de signar una "acceptació expressa" de la "voluntarietat de la participació" en les pràctiques. És a dir, responsabilitzar els estudiants si es contagien per la Covid-19 durant la formació. La ministra Isabel Celaá no pot romandre ni un minut més a el front del Ministeri d'Educació. Es juga amb les nostres vides i el Govern central es renta les mans!
Hem aixecar un pla de lluita. Per una vaga general educativa!
El Govern ha de rectificar de forma urgent i no només en el terreny educatiu. El viscut durant els últims dies a la Comunitat de Madrid és una clara fotografia del rumb tan perillós que està adoptant el Govern central. Que davant l'aixecament obrer que s'ha produït en els barris de sud de Madrid contra les mesures de confinament classista decretades pel Govern de la CAM, Pedro Sánchez hagi corregut a donar-se la mà amb la racista de Díaz Ayuso és una absoluta vergonya. Igual que ho és la resposta de Delegació de Govern del PSOE a la concentració en defensa de la sanitat pública a Vallecas, reprimida salvatgement per part de la policia. Unes imatges molt diferents de les protestes a Núñez de Balboa. Menys policia i més sanitaris!
El Govern PSOE-UP, que va ser votat per milions de treballadors i joves, té una obligació política i moral amb la comunitat educativa, igual que la tenen els ministres i ministres d’Unides Podem. Han de donar un cop sobre de la taula del Consell de Ministres per obligar l'Executiu a legislar en favor de l'educació pública i posar en marxa totes les mesures que estem demanant i un autèntic escut social.
La lluita és l'únic camí per defensar l'escola pública, la sanitat pública, els llocs de treball i una vida digna. Els sindicats de professors, AMPAS i el moviment estudiantil hem d'organitzar una convocatòria seriosa i unificada d'una vaga general educativa a tot l'Estat. Cal tornar a aixecar la Marea Groga. Sabem que sí que hi ha diners i molts, que es destinin a cobrir les necessitats socials de la immensa majoria i no a engreixar les escandaloses subvencions a la privada concertada i a salvar els banquers i empresaris. Si lluitem podrem aconseguir-ho
Descarrega el nostre periòdic
