Ruiz Pérez - Professor de secundària, afiliat a la CIG i Esquerda Revolucionária Galiza
Per una tornada segura a les aules i una educació pública de qualitat
Una barreja de mentides, manipulació i frases buides estan intentant ocultar la veritable realitat de l'inici del curs 2020/2021: el govern, en sintonia amb la cúpula empresarial de l'Ibex 35 amb la qual xerrava amistosament fa pocs dies, pretén que la crisi, com va succeir fa una dècada, la paguem els treballadors i les treballadores.
En el seu pla de xoc, que a l'inici de la pandèmia va incloure una injecció de 100.000 milions a les grans empreses, no hi ha lloc per a una tornada a les aules segura, en línia amb l'absència d'un pla de rescat a la sanitat pública o la broma pesada de l'Ingrés Mínim Vital al qual han accedit ara per ara només 6.000 dels 750.000 sol·licitants.
El pla acordat (no vinculant!!!) en la Conferència Sectorial del Ministeri d'Educació amb les CC.AA. del passat 27 d'agost per a la tornada a classe és un intent descarat d'iniciar l'activitat lectiva sense invertir un sol euro més, com si res hagués succeït i després de 6 mesos d'aturada lectiva.
S'està duent a terme una intensa campanya mediàtica que ens intenta convèncer que no hi ha una altra alternativa possible, que no existeix el risc zero i que s'ha treballat molt per a començar el curs. Celaá ha afirmat que porten estudiant des del maig com tornar a les aules però hem arribat a setembre amb un protocol sanitari que bé podrien haver elaborat els nostres alumnes de primària: ventilar les aules, posar les màscares, desinfectar mobiliari i mans, quarantena per als contagis, preciosos cartells informatius… Tot això per a intentar evitar el que porten anys eludint: augmentar la inversió educativa, ara mateix en el 4,3% (de les més baixes de la UE), cosa que suposaria enfrontar-se a la poderosa patronal educativa catòlica i a l'Ibex-35.
La gran mentida: “els menors contagien menys”
El risc zero no existeix, és evident, però una aula massificada i tancada durant 6 hores al dia constitueix un perill alt de contagi. És completament fals que els menors propaguin en menor mesura el virus i no només perquè el contacte físic freqüent entre els més petits sigui inevitable, sinó perquè la pròpia comunitat científica està alertant d'això.
Segons un article publicat per la BBC, un estudi realitzat a 60.000 menors a Corea del Sud va revelar que la transmissió del virus dels nens de fins a 9 anys encara que més baixa és considerable (5,3% enfront de l'11% en adults), però en la franja d'edat compresa entre els 10 i els 19 anys, el percentatge arriba al 18%. En la mateixa línia, la Revista de l'Associació Mèdica Estatunidenca suggereix que els menors juguen un paper important en la propagació de malalties respiratòries durant les pandèmies: “Els nens són, en general, importants transmissors d'epidèmies virals”; de fet, només a la ciutat de Berlín, en les dues primeres setmanes de classe van haver-hi 41 brots, en un país el nivell de propagació del qual del virus és molt més reduït que a l'Estat espanyol.
A tot això cal afegir el risc de contagi per al personal docent, sovint obligat a la proximitat amb l'alumnat per a la comunicació o assistència més bàsiques. A Austràlia, segons una recent recerca publicada per la revista científica The Lancet Child & Adolescent Health sobre la reobertura de les escoles, el 56% dels contagis es va produir entre el professorat, que suposa el 10% del total de la població present en els centres educatius.
Malgrat totes les evidències, els governs estatal i autonòmics ho tenen ben clar: les ràtios d'alumnes per aula es queden com estan, i així no es pot garantir la distància, única mesura realment efectiva per a prevenir el contagi. La consellera d'Educació de la Xunta de Galícia, Carmen Pomar, és un exemple evident de quin és el pla de les administracions: el 23 d'agost, en una entrevista a la Cadena Ser afirmava obertament que no es contractaran més professors perquè no hi ha espai per a obrir més aules.
Al mateix temps, es continua intentant desviar l'atenció amb la injusta campanya de criminalització contra el jovent, duta a terme sense cap mena de rigor i sense xifres, i obviant el component psicològic i conductual dels adolescents, la conscienciació i l'educació dels quals en diferents aspectes socials, incloses les precaucions a prendre per a prevenir el contagi, comporten un major esforç i dedicació per part de famílies i escoles.
I el “Fons Covid”?
Respecte al famós “Fons Covid”, el Ministeri va afirmar que ja s'han injectat 2.000 milions d'euros d’aquest en el sistema educatiu. No obstant això, no sols està arribant tard a les administracions educatives autonòmiques sinó que a més no hi ha impediment legal perquè aquestes ho utilitzin per a altres finalitats o fins i tot per a l'educació privada. El propi Feijóo va declarar la seva intenció de gastar-ho en altres àmbits i la Comunitat de Madrid ha començat a usar-ho encarregant a l'empresa privada Ribera Salud (que ja ha obtingut contractes en la CAM pel valor de 10 milions d'euros) la realització de les proves serològiques de la Covid-19 als docents.
Però és que, a més, aquests 2.000 milions són completament insuficients. Segons va publicar fa pocs dies CCOO, serien necessaris 7.500 milions per a poder tornar a les aules amb les mateixes ràtios del curs passat, i 9.000 més per a recuperar les dels nivells previs a la crisi de fa una dècada.
D'altra banda, Celaá va declarar que se solucionarà la bretxa digital amb el repartiment de 500.000 dispositius per a primària i secundària. Un insult tenint en compte que el total d'alumnes de l'ensenyament no universitari de l'Estat espanyol és de més de vuit milions i que la majoria d'ells no té encara les competències digitals bàsiques.
Aquesta absència d'un pla real per a l'educació a distància és absolutament escandalosa. Després de mesos en què va quedar en evidència que l'ensenyament online no és factible ni per primària ni per secundària, no s'ha elaborat cap estratègia seriosa de millora que inclogui una formació específica i completa per al professorat, adquisició i creació de plataformes digitals de qualitat per a la gestió de l'aula online i per a les classes online, o formació digital també per a l'alumnat i les famílies.
Una de les mesures que contemplen els protocols de tornada a les aules és implementar la semipresencialitat per a l'educació secundària a partir de 3r d'ESO. No obstant, aquesta serà en les mateixes condicions del tercer trimestre del curs passat, condemnant milers d'estudiants a una formació precària i a milers de docents a un treball doble: classe presencial als matins, classes online i seguiment a les tardes.
Les ràtios no es toquen
Però el més greu, i el que realment està indignant a tota la comunitat educativa, és la negativa per part del govern a realitzar una contractació massiva de professorat que permeti reduir sensiblement les ràtios d'alumnes per aula. Ara mateix, a pesar que en els protocols sanitaris es parla de “recomanacions”, el límit legal, que serà aplicat si no arriben més professors als centres, és de 25 per a primària, 30 per a secundària i 35 per a batxillerat.
Tot això sense tenir en compte que per a mantenir el metre i mig mínim necessari de distància entre alumnes cal considerar també les dimensions de l'aula, així que en alguns espais una ràtio màxima de 15 alumnes, que és el que estem exigint, podria no ser segura.
Les xifres que s'estan donant són completament insuficients o directament falses. Celaá ha afirmat que seran contractats 30.000 docents sense especificar si serà personal fix o interí. Sigui com sigui, CCOO va assenyalar ja fa mesos que el mínim necessari serien 160.000.
Les conselleries autonòmiques no paren de mentir. Ayuso o Feijóo han llançat números a l'atzar per a intentar enganyar-nos. El president de la Xunta, per exemple, va anunciar la contractació de 1.000 professors, però incloent la reposició de les jubilacions i el personal de reforç que anava a ser contractat de totes maneres abans de la pandèmia, i en la CAM, en el moment d'escriure aquestes línies, només s'han contractat 350 dels 11.000 promesos, segons el diari Público.
Els protocols sanitaris, un engany
Els protocols intenten fer-nos el joc del triler per intentar que no veiem que l'única solució possible és construir aules i instituts i contractar professorat, personal de neteja i personal sanitari en els centres educatius.
Aquests protocols, que cada Comunitat Autònoma ha adaptat a la seva manera, són un insult a la intel·ligència i a la dignitat humana. Es parla d'aprofitar al màxim l'espai a l'aula per a poder mantenir la distància de 1,5 metres, eliminant mobiliari superflu —que potser hi ha mobiliari superflu a les nostres aules, a les quals els hi falta en general material bàsic?— i tancant biblioteques, aules d'informàtica, música, sales d'actes, laboratoris… S'indica que cal limitar el moviment dels professors a l'aula —ja no podrem utilitzar les pissarres?—.
S'obliga a prendre la temperatura als alumnes o bé en l'àmbit familiar (!!!) o bé a l'entrada al centre educatiu; com és possible prendre la temperatura tots els dies a centenars d'estudiants i al mateix temps mantenir l'horari i càrrega lectiva setmanal? I on està la contractació d'infermeres i personal sanitari per a poder fer front a qualsevol incidència que sorgeixi en condicions dignes?
Es recomana ventilar les aules i, en la mesura que sigui possible, mantenir les finestres obertes o fins i tot fer classes al pati. Es suggereix que no hi hagi activitats extraescolars, essencials en la vida de molts estudiants i famílies. I, per descomptat, “s’aconsella” reduir les ràtios a 20 alumnes “sempre que sigui possible”.
Com sabem, a més, s'insisteix molt en la higienització dels espais, però s'han “oblidat” d'incloure en els protocols la contractació de personal de neteja. Segons els plans del govern i les CC.AA. es mantindrà el mateix personal de neteja que hi havia en els centres abans de la pandèmia, amb unes condicions laborals ja insostenibles. Com s'ocuparan un o dos netejadors d'higienitzar 10-20 aules tot el matí i suportar una exposició contínua als productes de desinfecció?
Un altre aspecte especialment indignant és la gestió dels menjadors escolars. S'ha descarregat tota la responsabilitat en les AMPA i en els equips directius, sense aportar ni un sol euro i sense habilitar nous espais, cosa que implica que en les condicions actuals es podrien convertir en importants focus de contagi. En molts casos, AMPA i directives ja han anunciat que es planten i no obriran en aquestes condicions.
S'exclou també de les mesures preses per l'administració el transport escolar, per al qual només es contempla l'ús obligatori de mascaretes i que cada nen ocupi sempre el mateix seient, però no està previst un major nombre d'autobusos o la creació d'un servei públic de qualitat, que en zones de gran dispersió geogràfica com Galiza, resulta imprescindible.
A tot això cal afegir que amb aquestes instruccions sanitàries s'està abandonant cínicament no només a l'alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, sinó que tampoc s'estableix una alternativa real i segura per a l'alumnat, professorat i personal no docent de risc (majors de 60 anys, problemes respiratoris, malalties cardiovasculars…).
Aquí no ha passat res
El pla del govern és tornar a les aules amb normalitat, com si res hagués succeït. No s'ha elaborat cap pla o guia per a la modificació i adaptació dels currículums ni de l'horari lectiu, cada centre se les arreglarà de la millor manera per a adaptar-se i decidirà quins continguts s'imparteixen i quins no.
Una altra qüestió greu i que ni tan sols és esmentada per les administracions ni tampoc pels sindicats de professors és l'atenció psicològica per a l'alumnat. És urgent la incorporació de psicòlegs a tots els centres educatius. Sis mesos de confinament pesen molt i els casos de depressió, ansietat i altres trastorns en menors han estat molt freqüents i podrien aguditzar-se amb una tornada a les aules molt dura per als alumnes, privats d'allò que els motiva a acudir a l'escola i que la fa més suportable: el contacte i el joc amb els companys i les companyes. Així mateix tampoc s'ha abordat en els últims mesos ni s'està abordant una solució a la creixent addicció a les tecnologies, ja reconeguda per l'OMS, i que afecta al 21% dels joves d'entre 10 i 25 anys.
Els sindicats de professors han d'unificar les lluites
La convocatòria de mobilitzacions i vagues per part dels principals sindicats d'ensenyament en les diferents comunitats autònomes per als primers dies de classe és el resultat de l'enorme descontentament acumulat durant molts anys pel professorat, que ha vist com es deterioren les seves condicions laborals i la qualitat de l'ensenyament en l'última dècada i es nega a iniciar el curs en aquestes condicions. A Galícia la CIG, juntament amb CCOO i STEG, han convocat vaga per als dies 10 i 16 de setembre; a Euskadi, ELA, LAB, Steilas, CCOO i UGT per al dia 15 i a Andalusia el dia 18.
No obstant això, aquestes convocatòries estan sembrant molts dubtes entre els docents. En primer lloc, CCOO, UGT, STES i CGT han d'impulsar una vaga d'ensenyament estatal, fa falta una resposta contundent i immediata. Els sindicats majoritaris estan sent molt tebis i, fins i tot, en algunes comunitats autònomes no han donat suport a la vaga (com és el cas d'UGT a Galícia), o a la Comunitat de Madrid —un dels epicentres de la pandèmia, on els rebrots estan al punt àlgid— l'han desconvocat sense que hi hagi cap garantia davant un pla presentat a última hora i que no serveix per a garantir un inici de curs segur. Un greu error que només serveix per a embravir i donar un baló d'oxigen al PP de Díaz Ayuso.
Necessitem una convocatòria seriosa i unificada en la línia de la vaga general de 72 hores convocada pel Sindicat d'Estudiants arreu de l'Estat. Hem d'organitzar ja assemblees conjuntes de professors, famílies i alumnes per a aglutinar i augmentar les nostres forces, hem de triar democràticament els nostres comitès de vaga entre el professorat i donar-li la major difusió possible a la nostra lluita. Cal tornar a aixecar la Marea Verda.
Les reivindicacions han d'anar més enllà del que s'està reclamant des de les principals centrals sindicals. Hem d'abandonar la conciliació amb aquells que intenten enganyar-nos i que ens estan condemnant a un contagi massiu, hem de deixar les mitges tintes i exigir ja el que ens correspon, un sistema públic, gratuït i de qualitat que permeti una volta segura a les aules i poder afrontar situacions similars en el futur. El govern ha de rectificar ja. Sabem que sí que hi ha diners, que es destinin a cobrir les necessitats socials de la immensa majoria i no a salvar els comptes de resultats de les grans empreses i la banca. Només si lluitem podrem aconseguir-ho.
Des de la plataforma Sindicalistes d'Esquerra reivindiquem:
1. Augment de la inversió en l'educació pública fins al 7% del PIB.
2. Derogació de la LOMCE. Elaboració urgent d'una nova llei educativa que reformuli per complet continguts, didàctica i mètodes d'avaluació.
3. Límit legal de 15-20 alumnes per aula, segons l'etapa educativa. Límit de 15 alumnes mentre duri la pandèmia.
4. Convocatòria urgent d'assemblees democràtiques de professors/es, AMPA i alumnes per a conèixer en profunditat totes les necessitats actuals i elaborar la nova Llei Educativa d'aplicació immediata amb un pla de transició i compensació per a aquest curs acadèmic. Elecció democràtica de comissions de professorat.
5. Ajornament de l'inici del curs fins que es compleixin les ràtios i condicions de seguretat.
6. Contractació immediata dels 165.000 professors que, segons CCOO, serien necessaris per a disminuir les ràtios i acabar amb la temporalitat i la interinitat.
7. Elaboració d'un pla de reforç intensiu per al curs 2020/21 amb un augment radical de professorat que permeti cobrir tots els nous grups de ràtio reduïda, relleus i grups de Programa de Millora de l'Aprenentatge i Rendiment (PMAR) que siguin necessaris.
8. Modificació de l'excloent sistema d'oposicions. No sobra cap docent.
9. Gratuïtat i flexibilització del Màster del professorat.
10. Cursos de formació digital gratuïts i immediats per a professorat, famílies i alumnat.
11. Gratuïtat de la connexió a Internet i repartiment massiu de dispositius digitals a totes les famílies treballadores.
12. Inclusió d'un complement digital en els salaris del professorat que compensi les despeses de connexió a internet i la compra de dispositius, imprescindibles per al pròxim període.
13. Regulació horària i salarial de la docència online.
14. Pla immediat d'atenció integral de l'alumnat (psicològica, pedagògica i lúdica) en els centres de tots els nivells amb la contractació de personal específic fix que permeti la inclusió i seguiment dels alumnes amb necessitats específiques de suport.
15. Democratització dels Consells escolars. Més poder de decisió a professorat i alumnat.
16. Ampliació dràstica i augment de totes les beques, incloses les beques de menjador.
17. Supressió definitiva de l’EBAU/PAU. Eliminació de les notes de tall per a accedir a carreres universitàries, augment radical de places per a universitat i FP, baixada dràstiques de les taxes. Que cap estudiant es quedi fora.
18. Augment radical de places per a escoles infantils. Per una educació infantil pública i gratuïta.
19. Eliminació dels concerts educatius i incorporació del professorat de l'escola concertada al sistema públic. No més diners públics a l'educació privada.
Tots i totes a la vaga i a les mobilitzacions!
Descarrega el nostre periòdic
