La brutal crisi sanitària del coronavirus ha aprofundit encara més la situació d'emergència social que sofreix l'educació pública, provocada per anys de retallades i polítiques de privatització del Partit Popular. Només en els últims vuit anys la universitat pública ha perdut més de 9.500 milions d'euros de pressupost, s'ha acomiadat a més de 30.000 professors de tots els trams educatius i més de 50.000 estudiants d'ensenyament secundari han hagut de rebre les seves classes en barracons durant el curs 2019/20.
El resultat d'aquestes polítiques de la dreta per a desmantellar l'educació pública i fer negocis milionaris amb el nostre dret a l'educació, sumat a la ineficàcia de les mesures adoptades pel Ministeri d'Educació, ha estat desastrós. La bretxa social existent en el terreny educatiu –posada de manifest amb el fracàs de les classes online– no ha fet més que aprofundir-se.
Revertir les retallades, contractar més professors i reduir les ràtios
L'absència de mesures efectives per part del govern per a revertir aquesta situació ha carregat sobre els estudiants un estrès insuportable. S'han obstinat a acabar el curs malgrat no haver posat els mitjans per a garantir l'accés a l'educació en aquests mesos a milers d'alumnes. Les seves tíbies mesures per al tancament de l'any educatiu ni tan sols han blindat la promoció de curs –és a dir, que tots els estudiants passem de curs i que, sense excepció, se'ns faci la mitjana escolar amb les notes de les dues primeres avaluacions–, ni s'han suspès els exàmens ni les proves de les PAU, que es realitzaran malgrat el perill de contagi del qual alerten tots els experts.
Fa unes setmanes la ministra Isabel Celaá va reconèixer que no saben com podrem començar el curs que ve, però va deixar clar que no augmentarà el pressupost educatiu. En aquest cas, això tindrà conseqüències desastroses, més encara si tenim en compte que amb la crisi econòmica que s'aproxima, la permanència en el sistema educatiu i l'accés als estudis superiors seran determinants per al futur dels i les joves de barris humils.
L'única sortida per als estudiants de famílies treballadores, que som els que estem sofrint més cruament les conseqüències d'aquest desmantellament de l'educació pública, és trencar amb els atacs de la dreta i revertir les seves retallades i contrareformes classistes. Això és el que demandem des del Sindicat d'Estudiants, tant a la Ministra Celaá com al Conseller Bargalló: una política d'esquerres, un veritable escut social que tingui com a prioritat cobrir les necessitats socials i no omplir les butxaques d'uns quants empresaris.
No és casualitat que dies més tard, el ministre d'Universitats anunciés que s'incrementarà la inversió en el sistema de beques en un 22% fins a aconseguir els 1.900 milions d'euros per a elevar el nombre d'estudiants beneficiaris el pròxim curs 2020-2021. Un pas endavant fruit de la pressió que milions d'estudiants, professors i famílies portem exercint des de fa anys contra les retallades i en defensa de l'ensenyament públic. No obstant, continua sent insuficient per a combatre l'exclusió social que existeix en la universitat pública després d'anys de privatització i taxes abusives i que no té en compte el brutal cop econòmic que està suposant aquesta crisi en les nostres famílies.
El govern ha d'invertir ja el 7% del PIB en l'educació pública
Totes les polítiques que vagin en la direcció de garantir que els fills i filles de la classe treballadora puguem garantir el nostre dret a una educació pública, gratuïta i de qualitat i que puguem accedir a la universitat, seran celebrades per la comunitat educativa. Però l'única manera de trencar amb el model educatiu de la dreta i les seves conseqüències dramàtiques passa per adoptar mesures molt més contundents.
El govern del PSOE i Unides Podem ha de tenir una tasca molt clara: revertir totes les mesures classistes i les retallades dels governs del PP que ens han portat a aquesta situació. L'única manera de fer front a aquesta crisi sense empènyer milers d'estudiants a posar en risc la seva salut en primer lloc i evitar l'abandó i el fracàs escolar és posar en marxa un pla de rescat urgent a l'educació pública.
Un pla de rescat que dediqui de manera immediata el 7% del PIB a l'ensenyament públic, que permeti lluitar contra la desigualtat social i garanteixi les mesures de seguretat i salut necessàries davant aquesta pandèmia, que garanteixi una educació 100% pública i gratuïta des d'infantil fins a la universitat, la contractació massiva de professorat –segons CCOO, és necessari contractar 165.000 professors per a reiniciar les classes al setembre en condicions–, que s'eliminin d'una vegada per sempre les PAU i les notes de tall, que s'hi hagi places per a tots en els estudis superiors i que es deixi de regalar diners públics a l'educació privada i concertada.
No hi ha cap raó perquè aquestes demandes no siguin ateses. Des del Sindicat d'Estudiants rebutgem el mantra de què “no hi ha diners” per a dur aquest pla a terme. Res més començar la pandèmia es va aprovar un paquet de 100.000 milions d'euros per als grans empresaris, la banca i l'Ibex-35. Per descomptat que hi ha recursos! Però els tenen els de sempre. Exigim que es destinin tots els recursos necessaris per a garantir una educació, sanitat i vides dignes per a totes i tots. Per això continuarem lluitant perquè aquest govern compleixi amb totes les demandes de la comunitat educativa. Està en joc el nostre futur i no renunciarem a ell.