Per un pla de rescat a l'educació pública

El Ministeri d'Educació i el d'Universitats han de rectificar

Milions d'estudiants portem mesos sense trepitjar els nostres centres d'estudi des que es va iniciar la greu crisi sanitària que patim. Però les decisions que el govern PSOE-UP ha pres per a fer front a aquesta pandèmia han demostrat que són completament insuficients i donen l'esquena als estudiants de la classe treballadora, els que majoritàriament estem matriculats en l'ensenyament públic.

Les classes online han despullat les greus manques materials que patim, després d'anys de retallades salvatges, acomiadaments de milers de professors i privatització de l'ensenyament. Com ocorre en la sanitat, les polítiques de la dreta que han sumit a l'ensenyament públic en una situació d'emergència no s'han revertit. Al contrari, el continuisme i el menyspreu per les necessitats educatives de milions d'estudiants són també característiques dels Ministeris dirigits per Celaá i Castells. No només s'ha fet més visible la bretxa de classe sense que es posin en marxa mesures efectives per a tancar-la, també s'ha mantingut el curs amb criteris irresponsables. Això ha carregat sobre els estudiants —sotmesos a un estrès insuportable— el pes de no haver garantit la promoció de curs sense excepció ni l'apte general per als universitaris, de no haver suspès els exàmens i les proves de la selectivitat, d'una càrrega lectiva inacceptable, i la incertesa cap a un futur que condemnarà a desenes de milers a un fracàs escolar que registra les taxes més grans de la Unió Europea.

L'estratègia educativa del Govern central ha permès que la dreta s'embraveixi i trepitgi a fons l'accelerador en les seves polítiques classistes. El millor exemple és el que ocorre en la Comunitat Autònoma Basca. El PNB al capdavant del Govern Basc ja ha anunciat que el 18 de maig obriran els centres d'estudi i reprendran les classes. Una decisió que atén una raó essencial: fer un pla de desescalada a la carta per als grans empresaris, que necessiten que els treballadors i treballadores tinguin un lloc on deixar als seus fills i filles per a incorporar-se als seus llocs de treball.

Els capitalistes tenen molt clar que aquesta crisi hem de pagar-la les famílies treballadores, encara que això suposi obrir les aules i posar en risc la vida de milers d'estudiants, professors, personal i famílies per a no haver de concedir permisos retribuïts als treballadors. És inadmissible! Amb les nostres vides no es juga i per això des del Sindicat d'Estudiants hem fet una crida a la vaga indefinida en la CAB i en tots aquells territoris on es plantegi aquest tipus d'accions irresponsables que col·loquen els beneficis privats per sobre del dret a la salut. Fins al setembre no tornem a classe!

Com és possible que en una entrevista realitzada fa una setmana, la Ministra d'Educació reconegui que no hi ha cap pla per al començament del curs 2020-21 però el Govern central hagi acordat ja aquesta decisió amb el PNB? (1) Ja n'hi ha prou de prendre'ns per ximples. És evident que no hi ha cap garantia de seguretat sanitària perquè tornem ara a classe, ni en la CAB ni en cap altra zona de l'Estat. Per això, si el Govern del PSOE-UP fa oficial el vistiplau al PNB, es convertirà en responsable d'aquest despropòsit.

En aquesta mateixa entrevista, Isabel Celaá també va anunciar la seva ferma intenció de congelar el pressupost educatiu per al pròxim curs, quelcom que suposaria un dels majors cops a l'educació pública dels últims 45 anys. És així com s'aixeca un escut social? És això una política d'esquerres? El Govern de coalició ha de rectificar urgentment i trencar amb una estratègia que condueix a un nou desastre.

Defensar l'educació pública és una urgència que no pot ajornar-se més

L'educació pública viu des de fa anys una situació d'emergència social. La crisi del coronavirus no ha fet més que aprofundir els efectes de les retallades i polítiques de privatització del Partit Popular que l'han portat a una situació límit. El pressupost educatiu en l'Estat espanyol —4,3% del PIB— està molt per sota del pressupost mitjà de la UE. Segons un estudi de CCOO de 2018, la despesa en educació va passar d'un total de 53.374 milions d'euros en 2009 a 47.189 en 2016, és a dir, una caiguda percentual de 11,6 punts (2), quelcom encara més significatiu si tenim en compte que en l'última dècada el nombre d'estudiants de primària, secundària i FP ha passat de 7,4 milions de 2008 a 8,2 en 2018 (3).

Tan sols en els últims vuit anys en la universitat pública s'han perdut més de 9.500 milions d'euros de pressupost, s'han acomiadat més de 30.000 professors de tots els trams educatius, i més de 50.000 estudiants d'ensenyament secundari han hagut de rebre les seves classes en barracons durant el curs 2019/20. (4)

Però això és només la punta de l'iceberg d'un model educatiu fracassat, sense recursos econòmics i humans per a garantir una educació pública de qualitat. Les dades no deixen lloc a dubtes: la taxa de repetició en l'Estat espanyol és del 28,7% i la d'abandonament escolar del 17,9% (el pitjor de la UE en 2018).

A aquesta falta de recursos cal afegir l'interès que existeix per part de la dreta i la patronal a destruir l'educació pública: perquè és un immens negoci per als empresaris dels centres concertats i privats, a més d'un front decisiu per al control ideològic, exercit especialment a través de l'Església catòlica.

L'educació s'ha convertit en un terreny més de la lluita de classes: privar-nos als fills i filles dels treballadors de la cultura i formació superior avui, significarà demà més mà d'obra barata i sense formació a la qual poder explotar impunement, més precaritzada i amb salaris miserables. És una manera de reduir els costos laborals mantenint la formació acadèmica superior com un vedat privat de les elits i de les capes mitjanes més afavorides econòmicament.

L'educació és un dret. Ja n'hi ha prou de fer negoci amb el nostre futur!

L'Estat espanyol està al capdavant d'Europa quant a privatització de l'educació: el 32% del total de centres d'educació infantil, primària, secundària, batxillerat i FP estan sota titularitat privada —el 64% d'ells en mans de l'Església catòlica— enfront del 19% de la mitjana europea.

En l'última dècada, les subvencions de l'Estat destinades a l'educació privada i privada-concertada es van incrementar en un 25%, fins a aconseguir el 12% del total del pressupost destinat a l'educació. Tan sols els col·legis privats d'educació no universitària, concertats inclosos, han passat de facturar 6.698 milions d'euros en el curs 2004/5 a 12.475 milions en el 2017/8 (5), amb un benefici que ronda els 500 milions d'euros en 2018. (6)

Aquesta privatització creixent de l'educació per a beneficiar als grans empresaris, que s'omplen les butxaques amb diners públics fent negoci amb el nostre dret a l'ensenyament, és la causa d'una desigualtat punyent que margina als joves dels barris obrers i que s'ha convertit en un problema estructural. Segons l'últim Informe PISA, els estudiants més desfavorits econòmicament treuen 67 punts menys, equivalent a dos cursos complets, i tenen 5,5 vegades més probabilitats de repetir curs que els d'un entorn ric (7). Però això no és tot, els qui neixen en una família amb baixos ingressos, triguen quatre generacions (120 anys) a aconseguir un nivell de renda mitjà (8). Privar-nos del nostre dret a una educació de qualitat és privar-nos també d'un futur digne.

Precisament per això totes les mesures classistes que s'han dut a terme durant els últims anys (des de les revàlides franquistes, la LOMCE o la rebaixa de les beques…) per a impedir l'accés de la classe treballadora a l'educació superior, són un crim. La immensa majoria de les famílies treballadores no poden ni plantejar-se enviar als seus fills a la universitat –només un 10,6% dels universitaris són de classe obrera (9)– i l'accés a la Formació Professional (FP) és una autèntica carrera d'obstacles per la falta de places. Aquest curs, només a Madrid, el número de no admesos en aquest tram educatiu supera els 30.000.

La realitat és aclaparadora. La universitat pública cada vegada s'assembla més a la privada en molts aspectes: taxes pels núvols, beques que han patit retallades constants, notes de tall per a accedir a les facultats cada vegada més elevades, obstacles que òbviament només poden superar els estudiants d'aquelles classes socials que disposen de recursos.

Aquesta és la raó de ser de la EBAU, una prova totalment injusta que com mostren les dades de la Comunitat de Madrid en un estudi que va publicar eldiario.es, beneficia als estudiants amb major nivell socioeconòmic. que manca de les places suficients, i que els Governs del PSOE i del PP sempre han utilitzat Una trava més per a limitar l'accés a la universitat pública per a mantenir una selecció classista i injusta de l'alumnat que cursa aquests estudis. I és lamentable que el nou Govern de coalició, en el moment d'una emergència sanitària sense precedents, defensi celebrar aquestes proves costi el que costi.

L'única manera d'acabar amb la desigualtat que provoca estudiar en un centre públic i un privat, de viure en un barri ric o en un barri obrer, és posar fi al malson de retallades i acomiadaments de professors, deixar de regalar milers de milions d'euros dels pressupostos públics a l'Església catòlica i els empresaris de la privada concertada, i assegurar una educació pública, gratuïta, laica i de qualitat, amb places suficients per a totes i tots en l'FP i la universitat pública.

És necessari un pla de rescat urgent a l'educació pública

Cal mirar la realitat tal com és, i no com ens la volen presentar. L'actuació del Govern PSOE-UP pel que fa a l'ensenyament públic no ha suposat cap ruptura amb el model de retallades i elitització que venim arrossegant des de fa més d'una dècada.

L'esborrany de la nova Llei Educativa (LOMLOE) no sols no va acompanyat de cap esment a un increment dràstic del pressupost per a l'ensenyament públic i la fi de la privatització, sinó que segueix sense abordar altres qüestions de fons. Es manté un model educatiu basat en la memorització de continguts, currículums inabastables, hores lectives i dedicades a l'estudi que superen qualsevol jornada laboral, exàmens i notes finals que no reflecteixen els nostres coneixements… un sistema sense espai per a la reflexió, el debat ni l'experimentació, on les habilitats, les competències i l'atenció individualitzada són una utopia.

El mateix esquema es repeteix pel que fa a la política del Govern cap a la universitat. Recentment el Ministeri d'Universitats ha iniciat una “consulta pública” sobre l'esborrany de Reial decret que manté els preus públics diferenciats per nivell acadèmic i la penalització econòmica de les segones, terceres i quartes matrícules. No obstant això, aquest esborrany no suposa derogar el decret Wert, és tan sols l'inici d'un tràmit que afectarà únicament les primeres matrícules i que ha de ser negociat ara amb les CCAA.

El Ministeri d'Educació i el d'Universitats estan fracassat estrepitosament: seguim abandonats a la nostra sort, sense mitjans humans ni materials per a rebre una educació pública digna, gratuïta i de qualitat. Davant la greu crisi que ens colpeja, no valen les mitges tintes. El Govern ha de deixar de mirar cap a un altre costat i rectificar de manera immediata, trencar amb el continuisme, acabar amb les retallades i propiciar un canvi profund de model educatiu que realment asseguri l'equitat.

Des del Sindicat d'Estudiants exigim al Govern un pla de rescat urgent a l'educació pública, amb una inversió del 7% del PIB per a lluitar contra la desigualtat social i garantir el nostre dret a l'educació. Aquest és el programa que necessitem per al pròxim curs:

1. Que cap estudiant quedi enrere. Cancel·lació de tots els exàmens, inclosa la EBAU. Que tots els estudiants passin de curs i aquells que tinguin una nota superior a 5 obtinguin la mitjana del curs escolar amb les dues primeres avaluacions en tots els centres d'estudi, sense excepció. Reorganització dels plans d'estudi per a recuperar els continguts essencials que no hem pogut cursar presencialment en el pròxim curs acadèmic.

2. Perquè l'educació presencial arribi a totes i tots els estudiants en condicions dignes i de seguretat per a la nostra salut: baixada dràstica de les ràtios a 15 alumnes per aula, que permeti mantenir les distàncies de seguretat, una atenció individualitzada i recuperar en el menor temps possible els continguts que no hem pogut cursar. Posada en marxa immediata d'un pla de construcció de centres educatius públics, així com d'habilitació d'edificis i espais per a disposar espais per a garantir aquestes mesures.

3. Professors suficients per a cobrir totes les necessitats: contractació immediata de desenes de milers de docents i creació de milers de llocs fixos per als interins. Recontratació de tots els professors acomiadats durant la crisi del Coronavirus. Contractació per part de l'Administració del personal externalitzat de necessitats educatives (PETIS, intèrprets de llengua de signes, etc.) amb tots els seus drets laborals.

4. Establir per llei la immediata integració de les escoles infantils de 0 a 3 anys a la xarxa pública. Ja n'hi ha prou de mantenir un negoci multimilionari a costa de les necessitats bàsiques de les famílies. Contractació per part de l'Estat dels milers de docents i personal de suport d'aquestes escoles amb tots els seus drets laborals.

5. Recuperar la titularitat pública de tots els serveis de menjadors i neteja en els centres educatius públics. Ja n'hi ha prou de menjar brossa i de regalar diners públics a les grans multinacionals d'aquests dos sectors. Cal defensar tots els llocs de treball incorporant-los a les plantilles públiques amb tots els drets laborals.

6. Que ningú quedi enrere! Elaboració d'un pla de reforç intensiu amb un augment radical de les plantilles que permeti tots els desdobleguis i grups del Programa de Millora de l'Aprenentatge i Rendiment (PMAR) que siguin necessaris.

7. Amb la nostra salut no es juga! El Govern ha de garantir la provisió de màscares, guants, gels desinfectants… i tots els materials sanitaris necessaris en tots els centres educatius. Fi de l'externalització dels serveis de neteja dels nostres instituts i facultats.

8. Cal acabar amb la bretxa digital. Gratuïtat de la connexió a Internet i repartiment massiu de dispositius digitals, així com cursos de formació digital gratuïts per a professorat, famílies i alumnat. L'educació ha de ser un ariet per a lluitar contra la desigualtat social i no al contrari.

9. Pla d'atenció integral psicològica, pedagògica per a tots els estudiants, amb la contractació de personal suficient per a fer front a les necessitats de cada centre d'estudi.

10. Supressió definitiva de la EBAU. Eliminació de les notes de tall per a accedir a les carreres universitàries, augment radical de places per a la universitat i FP.

11. Ensenyament públic i gratuït des d'Infantil a la Universitat. Ni un sol euro públic a la patronal de l'educació privada-concertada, a la jerarquia de l'Església Catòlica o als centres de l'Opus Dei. Ampliació dràstica i augment de totes les beques, incloses les beques menjador, i baixada al 5 de la nota per a accedir a elles.

12. Derogació de la LOMCE. Elaboració urgent d'una nova llei amb la participació de la comunitat educativa que reformuli per complet els continguts, didàctica i mètodes d'avaluació i que tingui una memòria econòmica que garanteixi el 7% del PIB per a l'educació pública.

Formació Professional

1. Que totes i tots els alumnes d'FP puguem realitzar les pràctiques íntegres que no hem pogut cursar aquests mesos en els mesos d'estiu o en el pròxim curs, amb totes les hores necessàries, sense tornar a pagar taxes, amb pràctiques remunerades i comptant amb beca si enguany comptàvem amb ella.

2. Incorporació a la xarxa pública de tots els centres d'FP, convertint als professors en treballadors de l'ensenyament públic i garantint la gratuïtat i totes les places necessàries. Per una Formació Professional gratuïta, pública i de qualitat. Fi de la bretxa digital, per una formació de qualitat amb tots els recursos materials i tecnològics necessaris.

Universitat

1. No a l'ensenyament i avaluacions online com a norma. L'educació presencial ha d'estar a l'abast de totes i tots els estudiants en condicions dignes i de seguretat per a la nostra salut.

2. Que cap estudiant sigui expulsat de la universitat. Tots els estudiants han d'obtenir l'apte i promocionar de curs i aquells que puguin accedir als exàmens online i estiguin en condicions de poder presentar-se, puguin millorar la seva nota fent-los. Reestructuració dels plans d'estudi perquè cap estudiant es vegi perjudicat per l'absència de classes presencials aquests mesos.

3. Ja n'hi ha prou de castigar als estudiants amb menys recursos! Eliminació de les segones, terceres i quartes matrícules i devolució íntegra de les matrícules universitàries del segon semestre i del pagament dels lloguers i residències universitàries des del mes de març.

4. Ampliació dràstica del pla de beques i baixada de la nota al 5 per a accedir a elles. Que tots els i les estudiants que havien obtingut una beca enguany la mantinguin el pròxim curs.

5. Creació de milers de places fixes i dignificació de les condicions laborals per als docents associats de la universitat.

6. El pla de rescat a l'educació pública ha d'incloure també a la Universitat per a garantir el nostre dret a l'educació gratuïta i de qualitat.

No hi ha cap raó perquè aquestes demandes no siguin ateses. Des del Sindicat d'Estudiants rebutgem l'excusa que “no hi ha diners” per a portar endavant aquest pla, una fórmula que la Ministra d'Educació ja ha anticipat, anunciant que el pressupost educatiu per al pròxim curs seguirà congelat. Això és inadmissible i més encara quan s'acaben de lliurar 100.000 milions d'euros del pressupost públic a les grans empreses i a la banca per a blindar els seus beneficis. Sí que hi ha recursos i exigim que es destinin a garantir una educació, sanitat i vides dignes per a totes i tots.

Si el Govern central no escolta les demandes de la comunitat educativa i es nega a defensar l'ensenyament públic mantenint les mateixes polítiques de la dreta, el Sindicat d'Estudiants cridarà a la mobilització general, a la vaga i a les manifestacions massives per al pròxim curs. Està en joc el nostre futur i no renunciarem a ell.

NOTES

1. El Gobierno Vasco dice ahora que «aún» no tiene el aval del Estado para reabrir las aulas el lunes (El Diario Vasco): https://www.diariovasco.com/sociedad/educacion/gobierno-vasco-admite-20200512143809-nt.html

2. El gasto público educativo durante la crisis: evolución por comunidades y financiación del Ministerio de Educación para 2018 (CCOO): https://fe.ccoo.es/Documentos/Politica_educativa/Estudios.

3. España está entre los países que menos invierten en educación (Diario Sur): https://www.diariosur.es/sociedad/espana-inversion-educacion-20190918161742-ntrc.html

4. La Universidad sufre un recorte de 9.500 millones en ocho años (El País): https://elpais.com/sociedad/2019/06/18/actualidad/1560867016_294250.html

50.000 escolares españoles estrenan el curso en barracones (El País): https://elpais.com/sociedad/2019/09/04/actualidad/1567620513_637927.html

Un millón de alumnos más, 30.000 profesores menos (El País): https://elpais.com/politica/2015/09/15/actualidad/1442320836_873308.html

La resaca de los recortes educativos: plantillas de profesores menguadas, envejecidas y con más horas que en Europa (El Diario): https://www.eldiario.es/sociedad/Plantillas-mermadas-envejecidas-horas-europea_0_874212799.html

5. Los colegios privados y concertados han duplicado sus ingresos en 13 años (El Diario): https://www.eldiario.es/sociedad/colegios-privados-duplicado-ingresos-ultimos_0_895210717.html

6. La educación privada concertada, el poder de la Iglesia (Nueva Tribuna): https://www.nuevatribuna.es/articulo/espana/educacion-privada-concertada-poder-iglesia/20180305084224149288.html

7. La segregación escolar entre ricos y pobres se asienta (El Diario): https://www.eldiario.es/sociedad/Radiografia-segregacion-entornos-favorecidos-exclusivamente_0_914459352.html

8. Oxfam Intermon: https://www.rtve.es/noticias/20190121/pobreza-se-hereda-familia-pocos-ingresos-tarda-cuatro-generaciones-llegar-media/1872049.shtml

9. Xarxa Vives: https://www.publico.es/sociedad/becas-universidad-no-lugar-pobres-exclusion-clase-trabajadora-universidad.html