Des del començament de la pandèmia i el tancament dels centres educatius, el Ministeri d'Educació i el d'Universitats s'han negat a donar el curs per finalitzat amb contínues rentades de mans i mesures laxes i insuficients, deixant milions d'estudiants, especialment als de famílies treballadores, abandonats a la nostra sort. D'aquesta manera, les instruccions que s'han donat des dels alts despatxos ministerials a l'hora de plantejar els exàmens, per a professors i estudiants, han seguit la mateixa línia: deixar el terreny obert al fet que cada Conselleria d'Educació i cada universitat actuïn com considerin oportú.
No importa la bretxa digital, no importa la situació crítica en la qual ens trobem centenars de milers de joves i les nostres famílies. En definitiva, no importa que el món caigui a trossos, tan sols importa traslladar la farsa que el curs escolar continua immune a tot. Mantenir aquesta falsa aparença és l'única cosa en el que -tant el govern del PSOE i Unides Podem, com els governs de les comunitats autònomes- s'estan esforçant: segons ells el curs continua com si res i finalitzarà al juny sigui com sigui. No obstant això, davant l'evidència de la impossibilitat de realitzar els exàmens presencials la majoria d'universitats han començat a establir els criteris per a les proves d'avaluació.
Prou criminalitzar les i els estudiants
Malgrat tot, la màxima preocupació dels equips rectors de les universitats a l'hora de fixar aquests criteris -per sobre de qualsevol necessitat acadèmica- ha estat implementar eines per a assegurar la “transparència” en les proves i evitar qualsevol suposat risc de còpia, falsificació o suplantació.
No és la primera vegada que les i els estudiants veiem com es tracta de criminalitzar-nos. Fa a penes unes setmanes, quan des del Sindicat d'Estudiants vam exigir la finalització del curs en ensenyaments mitjans, i la promoció de totes i tots els estudiants, la premsa conservadora i els polítics de la dreta es van llançar en tromba contra la nostra organització i contra el jovent, titllant-nos de ganduls, mediocres, i una bona pila de desqualificacions. I no és casualitat. Igual que succeeix en els moments de vagues o mobilitzacions, el desprestigi personal, els prejudicis, faules i bòfies, són l'eina de la dreta i els seus portaveus per a generar una cortina de fum i ocultar la realitat: que no tenen gens d'interès per garantir el dret a l'educació de les famílies treballadores que no tinguin els diners per a comprar-la. Lamentablement, el govern PSOE-UP, el conjunt dels governs de les comunitats autònomes, i els equips rectors de les universitats s'han sumat, fil per randa, a aquesta estratègia.
Pressuposant una onada de paranys i martingales de cara als exàmens, la inquietud exclusiva de les universitats ha estat disposar pautes completament abusives per a les proves: aplicacions que controlen els nostres ordinadors, enregistraments extralimitats, exigència de requisits lluminosos, sonors i espacials impossibles de complir per als qui vivim en pisos de 50m2 amb més familiars, etc.
En aquest sentit, volem ser molt clars. Rebutgem frontalment aquestes presumpcions i acusacions. Ja n'hi ha prou de donar per descomptat que volem aprofitar una situació com aquesta perquè se'ns regalin títols! Ningú té major preocupació per aprendre que nosaltres. No volem que se'ns regali res. Som els primers interessats en obtenir la major quantitat i qualitat de coneixements per a exercir les nostres professions en el futur. Per això ens vam mobilitzar en la marea educativa per a defensar l'educació pública, i per això vam exigir la dimissió de Pablo Casado i Cristina Cifuentes quan es va publicar com van obtenir els seus títols a cop de talonari.
Parlar de “paranys” en els exàmens per a no parlar dels problemes de l'educació pública
El mètode de control proposat consisteix principalment en la invasió de la nostra intimitat. Des dels programes de reconeixement facial proposats per universitats com la CEU de València fins a instal·lacions d'aplicacions per a monitorar fins a l'últim dels nostres moviments. La llista és infinita i una mostra més del temps i els esforços dedicats a aquesta tasca. Se'ns exigeix descarregar aquestes aplicacions externes o instal·lar programes que desconeixem en els nostres ordinadors i mòbils, que mentre som examinats, realitzen fotos i vídeos de manera aleatòria i oculta, monitoren el so ambient i tenen la capacitat de fer-nos fora de les proves si detecten qualsevol “irregularitat”, com pot ser un so aliè a les nostres llars.
Això resulta especialment preocupant en la majoria de casos, en els quals aquestes plataformes i aplicacions són propietat de desenvolupadors privats –com Google o Microsoft– que, sense cap mena de control, poden fer-se amb dades personals de milions de joves per a vendre'ls a bon preu. No és d'estranyar que desenes d'empreses tecnològiques estiguin posant a la disposició de les universitats i les administracions autonòmiques les llicències dels seus productes de manera gratuïta. El preu a pagar són les nostres dades personals i la nostra intimitat!
Per uns criteris justos d'avaluació
Per si no fos prou, les plataformes i campus virtuals de les Conselleries d'Educació i de les universitats han demostrat no estar preparades per a la situació. Les contínues caigudes i paràlisis d'aquestes eines s'han tornat la norma. Un exemple és la plataforma avaluadora de la pròpia UNED, que en el moment de fer una prova de trànsit de xarxa, tots els servidors de la universitat van col·lapsar i van quedar inaccessibles durant 12 hores. Què passaria si això succeeix enmig d'un examen?
Per això des del Sindicat d'Estudiants, exigim al Ministeri d'Educació i el d'Universitats que deixin de mirar a un altre costat davant d’aquest atropellament i prenguin cartes en l'assumpte perquè cap estudiant sigui expulsat del sistema educatiu ni de la universitat garantint tots els nostres drets. Totes i tots els estudiants d'ensenyaments mitjans han de passar de curs sense necessitat d'exàmens, mantenint la mitjana de les dues primeres avaluacions en el cas que sigui superior al 5. De la mateixa manera que en la universitat tots els estudiants han d'obtenir l'apte i aprovar les assignatures matriculades, promocionant així de curs, facilitant que aquells que puguin accedir als exàmens online puguin millorar la seva nota fent-los, sempre que es realitzin amb el major respecte a la nostra intimitat i privacitat.
Una situació excepcional exigeix mesures excepcionals, però no estem disposats a permetre que se'ns posi una pistola al cap i se'ns obligui a renunciar als nostres drets i la nostra intimitat per a poder aprovar el curs. El problema no és que els estudiants copiïn en els exàmens sinó que desenes de milers estem sent expulsats en la pràctica del sistema educatiu! Ja n'hi ha prou de campanyes mediàtiques per a desviar l'atenció d'aquest punt! El que necessitem és un pla de rescat a l'educació pública amb tots els recursos necessaris per a revertir les nefastes conseqüències de les retallades i de l'actual confinament. Això és el que hauria de fer un govern que es diu d'esquerres! Això és el que des del Sindicat d'Estudiants continuarem defensant a través de l'organització i la lluita!
Descarrega el nostre periòdic
