La compareixença del ministre d'Universitats, Manuel Castells, en la seva roda de premsa del 23 d'abril, va ser escandalosa. No només no ha donat cap solució i alternativa a la problemàtica real que sofrim la immensa majoria dels i les estudiants d'universitat, sinó que els que comptem amb menys recursos econòmics i estem tenint més dificultats per a connectar-nos a les classes online hem estat abandonats novament.
Rentant-se les mans a l’estil Ponç Pilat, el ministre fa com si no passés res i deixa en mans de les facultats la decisió concreta de finalitzar un curs acadèmic que va saltar pels aires ja a principis de març.
Hem estat molts i moltes les que hem exigit la cancel·lació de tots els exàmens i la readaptació dels continguts per a poder cursar-los en el semestre vinent. Malgrat això i que més de 36.000 estudiants universitaris -segons les dades del propi Ministeri- no poden seguir l'avaluació telemàtica, el Ministeri d'Universitats, ha fet cas omís a totes les nostres reivindicacions i demandes.
La posició del Ministeri d'Universitats ha obert la porta a la més sufocant incertesa i descoordinació. Segons el propi ministre, després de més d'un mes debatent amb els rectors i consellers autonòmics, “no s'ha consensuat cap mesura més enllà que el curs no s'allargui”. No sols es manté el curs, els exàmens i se'ns sobrecarrega amb treballs com si no passés res, sinó que a sobre ni tan sols sabem de quina manera se'ns avaluarà! Ja n'hi ha prou de tirar pilotes fora!
Castells ens diu que la Universitat està “al servei dels estudiants”, però el que sembla evident és que el Ministeri es posa una bena als ulls i pensa que se'ns pot qualificar com si no visquéssim immersos en una pandèmia i una crisi social i econòmica que ens afecta de ple.
Des del Sindicat d'Estudiants exigim al ministre que rectifiqui urgentment i es posin en marxa les següents mesures:
- Que cap estudiant sigui expulsat de la universitat. Tots els estudiants han d'obtenir l’aprovat de les assignatures matriculades i aquells que puguin accedir als exàmens online i estiguin en condicions de poder presentar-se, puguin millorar la seva nota fent-los.
- Devolució íntegra de les matrícules universitàries del segon semestre i del pagament dels lloguers i residències universitàries des del mes de març.
- Ja n'hi ha prou de castigar els estudiants amb menys recursos! Eliminació de les segones, terceres i quartes matrícules.
- Ampliació dràstica del pla de beques i baixada de la nota al 5 per a accedir-ne. Que tots i totes les estudiants que havien obtingut una beca enguany la mantinguin el pròxim curs.
- Posada en marxa d'un pla de rescat a la universitat pública per a garantir el nostre dret a l'educació.
La universitat pública no pot ser un vedat de les elits
Els i les estudiants de famílies treballadores som una autèntica minoria en la universitat, concretament un 10’6%. La realitat és aclaparadora. La universitat pública cada vegada s'assembla més a la privada en molts aspectes: taxes pels núvols que són un veto complet als estudiants de famílies humils. Una política de beques que ha sofert retallades constants. Notes de tall per a accedir a les facultats cada vegada més elevades, i que òbviament beneficien a aquelles classes socials que disposen de tots els mitjans materials i humans per a garantir una educació de qualitat per als seus fills i filles.
Amb aquesta crisi, totes les desigualtats socials estan adquirint un nivell extrem i som els i les estudiants amb menys recursos qui ens estem veient durament colpejades per aquesta situació. Perdrem aquest semestre, tindrem dificultats per a poder recuperar-lo o directament serem expulsats de la universitat per la situació econòmica de les nostres famílies, colpejades durament pels ERTOs i l’atur.
Com era d'esperar la dreta ha trigat molt poc a llançar una campanya contra aquells que hem exigit la promoció de curs i que no hi hagi suspensos en una situació com la que vivim.
És francament indignant que membres del Partit Popular als qui els han regalat màsters, o els fills i filles dels rics que estudien en la privada i que independentment de les notes que obtinguin tenen un lloc de treball garantit, parlin de la “cultura de l'esforç” i ens acusin d'aprofitar-nos d'aquesta crisi per a “treure'ns millor el curs”. La hipocresia de la dreta i la burgesia no té límits i és un insult descarat als estudiants i als nostres professors i professores.
Per un pla de rescat a la universitat pública
Als fills i filles de la classe treballadora ningú ens ha regalat res mai. Ni volem que ho facin ara. No volem títols que siguin paper mullat, sinó exercir el nostre dret a una educació de qualitat, i que aquesta crisi no suposi una escabetxada per als quals no tenim diners.
Per aquest motiu, el govern central ha de posar en marxa un pla de rescat a la universitat i educació públiques, que passi per l'augment dràstic dels recursos del pla de beques, garantir les places necessàries en la universitat pública, la supressió de les notes de tall i la selectivitat… És a dir, garantir una universitat pública, gratuïta i de qualitat.
Cap govern progressista i que es digui d'esquerres pot estar orgullós de l’“escut social” que s'ha aplicat. No hem vist res que mereixi tal nom! Han regalat 100.000 milions d'euros als capitalistes mentre es tiren engrunes a la classe obrera i l'educació i la sanitat públiques sofreixen les conseqüències d'anys de retallades i privatitzacions.
El govern PSOE-UP ha de deixar de cedir davant la patronal, els empresaris de l'educació privada i els bancs i escoltar més als treballadors i al jovent, resolent les nostres necessitats.
Una cosa és clara. El pròxim curs tornarem amb més força a defensar als carrers una universitat i una educació secundària pública, digna i gratuïta que respongui a les necessitats socials i no als interessos empresarials.
Descarrega el nostre periòdic
