1. Garantir els drets de les i els estudiants: reducció dels temaris i suspensió de la selectivitat
2. Que el ministeri d'Educació estableixi la nota mitjana del batxillerat per accedir a la Universitat.
3. El pla de xoc que ens cal és acabar amb les retallades, la privatització de la sanitat i defensar els llocs de treball i els drets dels treballadors i el jovent
Des del Sindicat d'Estudiants volem denunciar que l'extensió de la pandèmia del coronavirus i l'estat de caos i col·lapse de la sanitat pública que es viu ara en nombroses zones de l'Estat és el preu a pagar per anys de retallades i privatitzacions, que han deixat a la mateixa en una situació catastròfica, sense mitjans humans ni materials suficients, per a benefici de les grans empreses de fan de la nostra salut un negoci.
El conjunt de les mesures que des del Govern PSOE-UP s'han presentat fins ara per enfrontar aquesta crisi tenen com a eix fonamental garantir que els beneficis dels grans capitalistes no es ressentin. Mentrestant, els que paguem les conseqüències som les famílies humils i treballadores que estem sent exposades no només a la malaltia, sinó a la manca de mitjans sanitaris, a tot tipus d'abusos en els llocs de treball, quan no directament acomiadaments, baixes no remunerades o vacances forçoses.
Una de les mesures anunciades en els últims dies per part de diferents administracions ha estat la suspensió de les classes des d'infantil a Universitat durant 15 dies prorrogables. De moment aquest era el cas de Vitòria, la Rioja i Madrid, però ara se suma Catalunya i la CAV, on aquesta mesura afectarà a milions d'estudiants. És evident que aquesta decisió seguirà ampliant-se en els propers dies a altres territoris.
En primer lloc cal dir que la suspensió de les classes es planteja sense donar cap tipus d'alternativa per a les mares i pares que no poden quedar-se amb els seus fills perquè han de treballar. Què han de fer llavors? Deixar els nens amb els seus avis, un dels sectors més vulnerables a la malaltia? O directament no anar a treballar, quan en el millor dels casos puguin justificar la seva absència però renunciïn a la remuneració d'aquests dies?
Davant d'aquesta disjuntiva que està provocant estralls en les famílies treballadores, el ministre d'Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, anunciava que es prendran mesures perquè els pares que ho necessitin puguin acollir-se a la reducció de la jornada. Però aquesta mesura no té altre objectiu que beneficiar els grans empresaris ja que les ajudes que preveu la Seguretat Social les ha de pagar amb fons públics, sense que les empreses hagin de posar ni un cèntim d'euro. No ha tingut prou regals la patronal amb les privatitzacions de la sanitat i l'educació, amb les reformes laborals i la precarització i explotació a la qual ens sotmeten amb la llei a la mà? Per què de nou els protegeixen a ells en comptes de fer-ho amb les famílies treballadores?
Els permisos no retribuïts, les reduccions de jornada o la flexibilització laboral no resolen res, i carrega aquesta crisi sobre les esquenes de la classe treballadora implicant brutals reduccions salarials. Totes les treballadores i treballadors que tenen al seu càrrec filles, fills o familiars dependents se'ls ha d'aplicar l'article 37.3 d) de l'Estatut dels Treballadors. D'acord a aquest, quan es té un deure inexcusable, com és la cura d'una persona dependent, el treballador té dret a absentar-se de la feina amb el 100% de la seva retribució i sense que sigui computable com a temps de vacances. Aquest Govern té l'obligació de garantir aquesta mesura indispensable per enfrontar la situació actual i els escenaris que han de venir.
D'altra banda, tampoc s'ha plantejat cap pla per a les i els estudiants que no podrem rebre classe durant aquests dies. A la Comunitat de Madrid o a Vitòria, per exemple, es fan vagues referència a les classes online, com si això hagués de ser la solució a la nostra situació. Se'ns avaluarà de tot el temari com si no passés res, amb la repercussió que això tindrà en els nostres resultats acadèmics? I que passa amb les i els estudiants que aquest any s'enfronten a les PAU i necessiten una nota de tall per poder accedir als estudis universitaris? Òbviament som els estudiants de famílies humils que anem a la pública, que necessitem beques i no tenim classes de suport i reforços els que ens veurem afectats negativament per això.
Des del Sindicat d'Estudiants exigim al Ministeri d'Educació mesures extraordinàries perquè les nostres notes i per tant les nostres notes mitjanes, les nostres beques i el nostre futur no es vegin afectats per aquesta situació, començant per la reducció dels temaris i suspensió de les PAU, i que la nostra nota mitjana del batxillerat sigui la nota de tall per poder accedir a la Universitat.
D'altra banda, també volem posar sobre la taula la situació dels nostres docents, que no han estat alliberats d'anar a classe, i que en molts casos estan amenaçats d'acomiadament. Si cal prendre mesures per contenir la pandèmia, que es prenguin per protegir a totes i a tots, garantint els llocs de treball, els salaris i sense cap acomiadament. Suspensió de tota l'activitat productiva fins que es tingui control sobre la situació i per descomptat amb remuneració dels dies de treball perduts! Les i els treballadors, els nostres pares i mares, els nostres docents etc. no tenen la culpa d'aquesta situació i no l’han de pagar ni amb els seus salaris, ni amb els seus llocs de treball ni amb la seva salut.
Les seves retallades, els nostres morts! Ja n'hi ha prou de jugar amb la nostra salut
Finalment, també volem mostrar tota la nostra solidaritat amb tots els professionals de salut que estan veient sotmesos a una situació d'autèntica desprotecció, sense els mitjans més bàsics per poder protegir-se a ells mateixos ni per atendre els malalts. Elles i ells, que van aixecar la Marea Blanca per defensar una sanitat pública de qualitat i amb recursos, són els que pateixen ara en carn pròpia les conseqüències d'aquest desastre.
És increïble que tots els casos s'estiguin derivant a la sanitat pública, absolutament massificada i en una situació de veritable descontrol. No només hem d'aguantar que s'hagi regalat una part considerable de la nostra sanitat pública al sector privat, sinó que ara la sanitat privada es nega en rodó a atendre els malalts de coronavirus.
El més escandalós de tot és que el Govern central permeti aquesta situació com si res passés. Ja n'hi ha prou de mirar cap a un altre costat. Aquest Govern, si és realment d'esquerres, ha d'aprovar un decret llei urgent perquè tots els centres sanitaris privats es posin immediatament i de forma obligatòria a disposició dels malalts, de forma gratuïta i amb tots els seus professionals i infraestructura per frenar l'avanç de la pandèmia. Els beneficis d'aquestes empreses no poden estar per sobre dels drets de la població, i més quan es dóna una situació d'emergència social sense precedents com la que vivim.
La situació requereix de mesures dràstiques, sí, però en benefici de la majoria i no dels interessos d'una minoria de privilegiats, grans empreses i bancs que han rebut una pluja de milers de milions d'euros quan va esclatar la crisi de 2008, i que ara exigeixen a l'Estat nous privilegis.
Aquest Govern ha d'acabar d'una vegada per totes amb les retallades socials i les privatitzacions, contractar milers de sanitaris, metges i metgesses, infermers i investigadors i posar a ple funcionament els centres hospitalaris, dotant-los de tots els mitjans tècnics necessaris; han d’acabar amb el regal de recursos públics a les empreses privades del negoci sanitari i amb els grans monopolis farmacèutics i nacionalitzar el sector farmacèutic, garantint la gratuïtat de tots els tractaments mèdics necessaris; per descomptat, ha de garantir per decret les mesures perquè cap acomiadament, ERTO o ERO es pugui dur a terme sota l'excusa del coronavirus; i ha de garantir l'exempció de treballar amb el 100% del salari, que no sigui computat com a vacances, per a tots aquells que hagin de ocupar-se de malalts, ancians o nens; i la reducció dels preus dels productes fonamentals de la vida diària per a les famílies treballadores i perseguint contundentment l'especulació.
Des del Sindicat d'Estudiants volem manifestar la nostra total solidaritat amb els malalts, amb els seus familiars, amb tot el personal sanitari que s'està lliurant una lluita titànica contra aquesta pandèmia. I fem una crida a tot el jovent de l'Estat: els capitalistes es preparen per passar-nos la factura del seu desastre, i hem de reaccionar amb la mateixa contundència i claredat que ells. No podem quedar-nos de braços creuats. Cal organitzar la resposta i la mobilització massiva contra un sistema capitalista depredador que ens condueix a la barbàrie en tots els terrenys.
Descarrega el nostre periòdic
