El règim del 78 ha fracassat en el seu objectiu d'aconseguir l’estabilitat i la pau social. El carrer és l’escenari de mobilitzacions multitudinàries. Des de la batalla dels pensionistes, la gran vaga general del 8M, la lluita dels joves i estudiants contra les retallades educatives, contra el canvi climàtic, o la lluita exemplar del poble de Catalunya per la república, marquen una tendència de fons.
L'enorme cansament amb una realitat d'atur i precarietat crònica, de violència masclista, corrupció i repressió de l’Estat no pot amagar-se. La crisi més profunda del sistema capitalista espanyol des de la caiguda de la dictadura no remet, i a l’horitzó es dibuixen esdeveniments encara més turbulents.
El paper de la mobilització de masses als carrers
L'opinió pública burgesa porta molt de temps construint una mitologia sobre l'anomenada "democràcia representativa" i les seves institucions, ocultant així l'autèntica dictadura que exerceixen els grans poders econòmics sobre la societat. Per a aquesta tasca no s'han regatejat esforços ni recursos, començant per la utilització de la intel·lectualitat subornada, les universitats, els mitjans de comunicació i una legió de polítics pagats generosament i corromputs fins a la medul·la. Quan això no ha estat suficient, l'aparell de l'Estat ha esgrimit el seu múscul repressiu per respondre a la lluita de classes que el joc parlamentari no pot contenir. Una de les característiques de l'època històrica que vivim és precisament el descrèdit que viuen les institucions de la democràcia burgesa. Els capitalistes ho han intentat tot per revertir aquesta situació i treure’s responsabilitats. Des del cop de mà al PSOE per assegurar la investidura de Rajoy el 2016, fins a la invenció d'un nou partit de la dreta com Ciutadans. Des de la manipulació de la qüestió nacional catalana per aclamar l'espanyolisme més rabiós, fins a la repressió judicial i policial contra tots els moviments socials d’envergadura.
Cap d'aquestes maniobres els ha servit. Milions de treballadors/es i joves s'han enfrontat a l'ofensiva dels capitalistes, dels seus partits i del seu Estat d'una manera sorprenent. I volem subratllar aquesta idea, ja que a l’esquerra parlamentària s'insisteix una i altra vegada en el desfavorable de la "Correlació de forces". Res més lluny de la realitat. El que sí és una total utopia és pensar que és possible aconseguir transformacions socials de calat respectant les regles del sistema i sense tocar el poder de la banca i els grans monopolis empresarials; regla a la qual s'ha cenyit el PSOE-PSC i lamentablement també els dirigents de Podem i els Comuns.
La classe treballadora i el jovent han demostrat estar cent metres per davant d'aquests dirigents. Només els més encegats per l'escepticisme poden negar que les mobilitzacions que han sacsejat el règim del 78 sorgeixen de l'impuls i la iniciativa des baix, i que els aparells burocratitzats de CCOO, UGT i el PSOE-PSC han quedat completament desbordats.
L'ascens de Vox i les contradiccions del bloc reaccionari
Una lluita de classes en ascens també produeix altres efectes. En les properes eleccions del 28 d'abril ens enfrontem a un avanç important de l'extrema dreta, i no es pot descartar que el bloc reaccionari- PP, Cs i Vox- pogués alçar-se amb el triomf a les urnes. Com s'explica aquesta aparent contradicció?
La polarització política creixent no només reflecteix el gir a l’esquerra d'amplis sectors de la classe treballadora, el jovent i de capes mitjanes empobrides; també hi ha una enorme frustració amb els partits del sistema que sacseja els sectors més endarrerits de la societat, i alimenta la demagògia reaccionària de Vox.
En les eleccions andaluses vam veure els efectes profundament desmobilitzadors que té la política continuista amb les retallades i l'austeritat del PSOE. Les promeses incomplertes, la corrupció, els pactes amb Ciutadans, van portar Susana Díaz a perdre la Junta d'Andalusia. Units Podem també va patir una forta garrotada, pagant a les urnes la seva renúncia a impulsar i liderar la mobilització social.
En aquest context els vells dimonis han tornat a fer acte de presència, en el llenguatge, en els gestos i en el programa del PP, Cs i Vox. Aquesta última formació es nodreix de la radicalització de la base social de la dreta davant l'ascens de la lluita de classes. El seu programa, ple de l'ADN franquista més desafiant, antiobrer, masclista i racista, es complementa amb un lideratge que acull sota les seves ales a nombrosos militars que no amaguen la seva devoció pel dictador Franco, a jutges homòfobs i misògins, i a feixistes. Les perspectives electorals de Vox són bones i segur que heretaran un tall considerable de la base electoral del PP. Cap enquesta els dóna per sota del 10%, però fins i tot aquest resultat podria ser superior. Aquesta és la raó de la desesperació de Pablo Casado i de les seves declaracions i gestos trufats del franquisme més ranci. Els mitjans de comunicació oculten conscientment la greu crisi que recorre a la dreta. No només el PP pot enfrontar una situació complexa, les expectatives d’Albert Rivera i Ciutadans també han minvat considerablement.
Els esdeveniments indiquen que la correlació de forces al carrer és molt més favorable per a la classe obrera que per a la reacció. La manifestació espanyolista a Colón (Madrid) del passat 10 de febrer no va satisfer les expectatives dels seus organitzadors: 200.000 persones van acudir a la crida, molt per darrere del milió esperat. En contrast, la vaga general
feminista del 8 de març va ser un autèntic tsunami, en la línia de les mobilitzacions multitudinàries dels pensionistes, les vagues estudiantils contra el canvi climàtic, les protestes massives a favor de la sanitat pública a Galícia, Valladolid i Teruel, la gran vaga del taxi a Madrid, o les manifestacions de masses a Catalunya contra el judici farsa del Suprem i en solidaritat amb els joves d'Altsasu.
El 28A: Vèncer la dreta a les urnes i als carrers!
L'ascens de Vox ha col·locat a amplis sectors de la classe treballadora i el jovent en màxima tensió. Existeixen poderosos factors per empènyer a la base social de l'esquerra a una forta mobilització electoral. Però també hi ha un ambient de decepció, especialment entre capes que van donar suport amb entusiasme a Podem i que amb prou feines els distingeixen ara amb la socialdemocràcia tradicional.
En aquestes condicions, una part gens menyspreable dels vots que Pablo Iglesias va arrencar el 2015 i 2016 retornaran al partit de Pedro Sánchez. El "vot útil" al PSOE tornarà a jugar un paper polític i diferents factors reforcen aquesta previsió. La memòria històrica dels crims de la dictadura, que les expectatives electorals de Vox tornen a posar a flor de pell, també juga a favor del vot útil. En un ambient tan polaritzat és molt complicat que es donin majories folgades.
Des del Sindicat d'Estudiants contribuirem amb totes les nostres forces a la derrota del PP, Cs i Vox a les eleccions del proper 28 d'abril. Com milions de treballadors i de joves faran aquest 28 d'abril, és fonamental barrar el pas a la dreta a les urnes. Però aquesta actitud no significa estendre un xec en blanc a un PSOE- que segueix acceptant la lògica del sistema, que ha renunciat a revertir les gravíssimes contrareformes del PP ...- o a l'esquerra parlamentària.
L'experiència històrica ha deixat clar que amb votar no n'hi ha prou. Els canvis socials profunds s'aconsegueixen mitjançant la confrontació amb els grans poders econòmics i polítics, l'organització i la lluita. Per derrotar la dreta a les urnes i defensar els interessos dels treballadors/es, del jovent i de tots els que patim les conseqüències de la crisi capitalista, es necessita continuar amb la mobilització massiva. Sabem que l'única manera d'acabar amb la LOMCE, el 3 + 2, la Llei Mordassa, els atacs als nostres drets democràtics, frenar els desnonaments, és sortint massivament als carrers. Hem de construir una esquerra combativa, amb fortes arrels en el moviment obrer, en els centres d'estudi i en els moviments socials. Així podrem aconseguir les nostres reivindicacions!
Per frenar la dreta, és l’hora de la lluita i l’organització!
Uneix-te al Sindicat d’Estudiants!
Descarrega el nostre periòdic
