LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPREM ÉS ANTIDEMOCRÀTICA I REACCIONÀRIA
DEFENSEM L’ENSENYAMENT PÚBLIC I DE QUALITAT
CAP CONFIANÇA EN CiU I LA BURGESIA CATALANA
El dimarts 26 de juny, el Tribunal Suprem en una sentència greu, va anul•lar diferents articles del decret que ordena el segon cicle infantil a Catalunya. Emparant-se en la reaccionària sentència del Tribunal Constitucional que retallava l’Estatut, el TS ha anul•lat per “inconstitucionals” els articles 4.1, 4.3, 4.4 i 4.5 del Decret, que estableixen que el català ha de ser la llengua d’expressió a les activitats de les escoles, descarta la separació dels alumnes en funció de la llengua, implanta metodologies d’immersió lingüística i obliga als centres a aprovar un projecte per al català. També revoca els articles 10.1, que obliga els centres a aprovar un projecte educatiu per aconseguir la normalització del català a tots els àmbits docents i administratius, i el 14.3, que estableix que les escoles han de dedicar atenció preferent als alumnes immigrants perquè aprenguin el català.
Aquesta sentència continua la línia ja plantejada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que al setembre de 2011 es va fer ressò de les denúncies d’un grup molt minoritari de famílies vinculades políticament a la dreta espanyolista a Catalunya (PP i Ciutadans). Igual que ara el TS, el TSJC va mirar d’introduir la segregació dels estudiants en línies lingüístiques.
Aquest és el veritable objectiu del TS i de la dreta espanyolista: dividir i enfrontar els estudiants i els treballadors de Catalunya en línies lingüístiques. Crear un problema on no hi és. Per què és fals que hi hagi un conflicte lingüístic a Catalunya com el PP diu un cop rere l’altre. El conflicte lingüístic es crearia precisament en segregar els estudiants, en dividir-los com pretén el TS. Aquesta decisió, de manera inevitable, comportaria una segregació de tota la xarxa educativa, especialment a l’educació pública. La segregació lingüística accentuaria sens dubte la segregació social que ja s’està alimentant amb l’actual política de retallades que pateix l’ensenyament públic: la burgesia, ja sigui espanyolista o catalana, buscar convertir els centres públics en ghettos, centres marginals, sense inversió suficient. I el que vulgui una educació de qualitat, que se la pagui!
La majoria de la població de Catalunya defensa l’actual model educatiu d’immersió lingüística: una única xarxa educativa pública on les classes són en llengua catalana. Aquest model no ha impedit ni molt menys l’aprenentatge correcte del castellà i la llibertat dels castellanoparlants d’emprar el seu idioma. De fet, a les avaluacions fetes pel Ministeri d’Educació dels estudiants de 2n d’ESO, la nota assolida pels estudiants de Catalunya en llengua castellana ha superat la mitjana estatal, fins i tot aconseguint millor nota mitjana que els estudiants de Madrid o Andalusia. El que és antidemocràtic és imposar una decisió contrària al sentir majoritari dels treballadors i joves de Catalunya. El que és antidemocràtic és emprar cínicament proclames a favor de la “igualtat” quan el català segueix sent una llengua oprimida com demostra aquesta sentència i que ha patit persecució durant segles, i que encara avui dia es troba en una situació d’inferioritat respecte del castellà en molts àmbits de la vida quotidiana, social i laboral.
La dreta i la burgesia (tant l’espanyolista, el PP i l’aparell de l’Estat, com la nacionalista, basca i catalana) miren d’emprar un cop i l’altre la qüestió nacional per dividir i enfrontar els treballadors. En aquest context de greu crisi econòmica i atacs salvatges contra els drets conquerits per la classe obrera (com l’educació o la sanitat públiques), la burgesia tracta de llençar sorra als ulls dels treballadors.
La burgesia espanyolista agita la bandera rojigualda mentre llença tot tipus de prejudicis i mentides sobre els catalans, els bascos, els immigrants, etc. CiU a Catalunya, representant directe de la burgesia catalana, no es queda enrere. S’embolica en la senyera i diu defensar Catalunya mentre retalla i destrueix l’educació i la sanitat públiques.
Realment hi ha una comunió d’interessos entre el PP i CiU. CiU no només ha estat al capdavant de les retallades socials, sinó que també ha donat suport amb entusiasme a tots els atacs empresos pel govern de Rajoy. CiU no defensarà l’educació pública (les retallades a Catalunya estan sent salvatges) i el seu “catalanisme” acaba on comencen els seus interessos capitalistes.
El Sindicat d’Estudiants defensa a Catalunya una xarxa educativa única, pública, de qualitat i en català. Ens oposem a la segregació en línies lingüístiques. Però per evitar la segregació i defensar la llengua catalana, els nostres aliats no estan al Palau de la Generalitat, sinó en els treballadors i joves de tot l’Estat. Només a través de la mobilització, la lluita i la unitat dels joves i treballadors a tot l’Estat podrem parar-li els peus a la burgesia, espanyolista, basca o catalana, totes elles vinculades i dependents del capital financer internacional, que busca retornar-nos a les condicions laborals i socials del segle XIX.
El Sindicat d’Estudiants fa una crida a les organitzacions polítiques i sindicals d’esquerres a unificar la lluita contra la segregació lingüística a Catalunya amb la lluita contra les retallades a l’educació pública, explicant la realitat lingüística de Catalunya als joves i treballadors de la resta de l’Estat per combatre els prejudicis sembrats per la dreta. Fem una crida també a sortir al carrer: des del setembre i a tot l’Estat, hem de continuar amb la vaga del 22 de maig, que va ser un èxit, amb un pla de mobilització contundent, en ascens, que unifiqui la resposta als atacs a l’educació pública i estengui la mobilització a tots els sectors que estem patint la política de retallades salvatges que està provocant el capitalisme.
Descarrega el nostre periòdic
