Comunicat inici curs 2010-2011El curs 2010-2011 comença tal i com va acabar el curs anterior, amb més i més retallades del Departament d’Educació, i amb mostres clares del descontentament de la comunitat educativa envers aquesta política de degradació i privatització de l’escola pública.
Tot i que el número d’alumnes ha augmentat en 27.000, arribant a 1.240.000 arreu de Catalunya en educació primaria, secundaria i postobligatòria, la contenció i reducció de plantilla està augmentant la massificació a les aules, veient-se especialment afectats el professorat de reforç i les aules d’acollida, mesura que atempta directament contra la qualitat de l’educació i la lluita contra el fracàs escolar. El déficit de plantilla és aproximadament de 2000 professors i mestres.
Tot i les xifres macroeconòmiques que divulga el Departament, en moltes ocasions sense especificar quants diners han destinat a la educació pública i quants a l’escola privada concertada, en mans de la Jerarquia Eclesiàstica, la realitat als centres és que la falta d’inversió és patent. Aquest curs comença amb més de 20.000 alumnes estudiant en 1.057 barracons, quan l’any 2004 n’eren 551. Només a la província de Girona, hi ha una vintena de centres escolars que funcionen totalment en barracons. La única resposta del Departament segueix sent batejar-los amb l’eufemisme “aularis” i alegar que les noves tècniques de construcció els fan molt dignes.
La falta de places a l’escola pública és especialment greu en els cicles formatius. Recurrents campanys publicitàries aboguen per la dignificació de la Formació Professional, però per dignificar la FP el que cal és augmentar les places públiques i la inversió per garantir els estudis en condicions dignes i no en instal•lacions obsoletes com passa en molts centres. Aquest curs comença amb 40.000 no admesos en la FP pública arreu de l’Estat. A la ciutat de Barcelona, alguns centres han rebutjat milers de sol•licituds, i les classes estan massificades amb 35 alumnes, com a l’Escola del Treball de Barcelona. A la petició d’augment de grups dels centres, el Departament respon que no hi aportarà més professors, impossibilitant-ho en la pràctica.
Aquesta situació de degradació creixent de l’educació pública no és conseqüència de l’augment d’alumnes, totalment previsible per l’augment demogràfic i l’impacte brutal de la crisi econòmica en l’atur juvenil, que supera el 40%. És conseqüència de la deficient inversió pública. Catalunya inverteix un 3'1% del PIB en educació, mentre que la mitjana de l'Estat espanyol és del 4'4% i més del 5% a Europa. Les subvencions a la privada - concertada, sota el control de la Jerarquia Eclesiàstica, ha passat de 690 Mil€ el 2003 a més de 1000 Mil€ el 2009, augmentant un ritme molt més gran que la inversió en la pública.
Nou calendari escolar i informatització (1x1)
Aquest curs uns 100.000 alumnes de més de 500 escoles i instituts haurien de començar les classes amb ordinadors portàtils i llibres digitals, pero la falta de previsió i les presses del Departament per implantar-ho, fa que en uns 160 instituts no tinguin els llibres digitals i/o connexió a internet fins el mes d’octubre o novembre. Les presses del Departament, que han portat a iniciar el proces d’informatització en precari i amb insuficient formació pel professorat, es deu a l’afany del Departament de tractar de presentar alguna mesura per tapar la contestada política educativa de retalls en educació i privatització.
També s’aplica aquest curs el decret d’autonomia de centres, que dona més poders als directors per a que actuin com a gerents d’una empresa privada en detriment de la participació de professors, families i alumnes; i la supressió de la jornada intensiva al juny a les escoles i el nou calendari escolar, imposat contra el criteri de la majoria de la comunitat educativa, i amb l’especial oposició dels professors i mestres.
Descontentament del professorat
Aquesta situació ha comportat que l’inici de curs estigui marcat per la protesta de molts claustres d’escoles i instituts públics. Es mantenen les pancartes contra el conseller Maragall i les seves imposicions. Un nombre significatiu de centres públics han anulat les sortides i colònies en senyal de protesta, una vintena de centres del Baix Maresme han anunciat que els equips directius dimitiran en bloc, i les escoles de Granollers han publicat una carta oberta criticant la política de retallades del Departament. Aquests en sòn només alguns exemples.
Davant aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants reafirmem la necessitat de que la comunitat educativa tingui una participació destacada en la Vaga General del 29 de setembre, contra la reforma laboral i el pla d’ajust, del qual l’educació n’és una de les primeres víctimes. Després de dos anys de mobilitzacions contra la LEC i la política del Departament, és necessari elabor un ambiciós calendari de mobilitzacions que, partint de l’exit de la vagues del 17 de març i del 8 de juny, emprengui el cami de la lluita.
El Departament pretén enfrontar als professors i mestres amb les families i alumnes. Aquests intents s’han de rebutjar amb contundència com fins ara s’ha fet, a través de la mobilització conjunta. Sigui de quin sigui el color del proper govern de la Generalitat, només a través de la lluita massiva, conscient i organitzada, de tota la comunitat educativa aconseguirem aturar l’ofensiva privatitzadora del Departament.
Barcelona, 12 de setembre de 2010
Tot i les xifres macroeconòmiques que divulga el Departament, en moltes ocasions sense especificar quants diners han destinat a la educació pública i quants a l’escola privada concertada, en mans de la Jerarquia Eclesiàstica, la realitat als centres és que la falta d’inversió és patent. Aquest curs comença amb més de 20.000 alumnes estudiant en 1.057 barracons, quan l’any 2004 n’eren 551. Només a la província de Girona, hi ha una vintena de centres escolars que funcionen totalment en barracons. La única resposta del Departament segueix sent batejar-los amb l’eufemisme “aularis” i alegar que les noves tècniques de construcció els fan molt dignes.
La falta de places a l’escola pública és especialment greu en els cicles formatius. Recurrents campanys publicitàries aboguen per la dignificació de la Formació Professional, però per dignificar la FP el que cal és augmentar les places públiques i la inversió per garantir els estudis en condicions dignes i no en instal•lacions obsoletes com passa en molts centres. Aquest curs comença amb 40.000 no admesos en la FP pública arreu de l’Estat. A la ciutat de Barcelona, alguns centres han rebutjat milers de sol•licituds, i les classes estan massificades amb 35 alumnes, com a l’Escola del Treball de Barcelona. A la petició d’augment de grups dels centres, el Departament respon que no hi aportarà més professors, impossibilitant-ho en la pràctica.
Aquesta situació de degradació creixent de l’educació pública no és conseqüència de l’augment d’alumnes, totalment previsible per l’augment demogràfic i l’impacte brutal de la crisi econòmica en l’atur juvenil, que supera el 40%. És conseqüència de la deficient inversió pública. Catalunya inverteix un 3'1% del PIB en educació, mentre que la mitjana de l'Estat espanyol és del 4'4% i més del 5% a Europa. Les subvencions a la privada - concertada, sota el control de la Jerarquia Eclesiàstica, ha passat de 690 Mil€ el 2003 a més de 1000 Mil€ el 2009, augmentant un ritme molt més gran que la inversió en la pública.
Nou calendari escolar i informatització (1x1)
Aquest curs uns 100.000 alumnes de més de 500 escoles i instituts haurien de començar les classes amb ordinadors portàtils i llibres digitals, pero la falta de previsió i les presses del Departament per implantar-ho, fa que en uns 160 instituts no tinguin els llibres digitals i/o connexió a internet fins el mes d’octubre o novembre. Les presses del Departament, que han portat a iniciar el proces d’informatització en precari i amb insuficient formació pel professorat, es deu a l’afany del Departament de tractar de presentar alguna mesura per tapar la contestada política educativa de retalls en educació i privatització.
També s’aplica aquest curs el decret d’autonomia de centres, que dona més poders als directors per a que actuin com a gerents d’una empresa privada en detriment de la participació de professors, families i alumnes; i la supressió de la jornada intensiva al juny a les escoles i el nou calendari escolar, imposat contra el criteri de la majoria de la comunitat educativa, i amb l’especial oposició dels professors i mestres.
Descontentament del professorat
Aquesta situació ha comportat que l’inici de curs estigui marcat per la protesta de molts claustres d’escoles i instituts públics. Es mantenen les pancartes contra el conseller Maragall i les seves imposicions. Un nombre significatiu de centres públics han anulat les sortides i colònies en senyal de protesta, una vintena de centres del Baix Maresme han anunciat que els equips directius dimitiran en bloc, i les escoles de Granollers han publicat una carta oberta criticant la política de retallades del Departament. Aquests en sòn només alguns exemples.
Davant aquesta situació, el Sindicat d’Estudiants reafirmem la necessitat de que la comunitat educativa tingui una participació destacada en la Vaga General del 29 de setembre, contra la reforma laboral i el pla d’ajust, del qual l’educació n’és una de les primeres víctimes. Després de dos anys de mobilitzacions contra la LEC i la política del Departament, és necessari elabor un ambiciós calendari de mobilitzacions que, partint de l’exit de la vagues del 17 de març i del 8 de juny, emprengui el cami de la lluita.
El Departament pretén enfrontar als professors i mestres amb les families i alumnes. Aquests intents s’han de rebutjar amb contundència com fins ara s’ha fet, a través de la mobilització conjunta. Sigui de quin sigui el color del proper govern de la Generalitat, només a través de la lluita massiva, conscient i organitzada, de tota la comunitat educativa aconseguirem aturar l’ofensiva privatitzadora del Departament.
Barcelona, 12 de setembre de 2010
Descarrega el nostre periòdic
