Èxit de la manifestació contra la repressió

20.000 joves rebutgen les càrregues policials i Bolonya
Els veritables responsables de la càrrega són Saura, Huguet i Ramírez: QUE DIMITEIXIN JA!

Daniel Martínez SE - Facultat de Medicina de la UB

Més de 20.000 manifestants han recorregut aquesta nit els carrers de Barcelona corejant consignes en contra dels Plans de Bolonya i en contra de la repressió policial, després de la brutalitat de la repressió policial contra les mobilitzacions de rebuig a la violència en el desallotjament de la UB el passat 18 de març.

Davant la brutalitat de l'atac perpetrat pels mossos contra els estudiants, aquests van veure més necessari que mai respondre amb contundència al carrer. Portant a terme una mobilització massiva que ha significat un pas endavant en la lluita i en la consciència del moviment de cara a unir a la lluita a més estudiants. La nit del 26 de març, milers de joves han estat més conscients que mai de la seva força.

L'ambient al carrer va ser magnífic, de caràcter molt combatiu i festiu, mostrant en tot moment l'oposició a la repressió perpetrada pels mossos juntament amb el rebuig als mètodes violents i sectaris d'aquells grups de provocadors que intenten criminalitzar el moviment estudiantil de la mà dels mitjans de comunicació burgesos.

A més de la gran magnitud de la mobilització s’ha de destacar un element molt important: la gran mostra de solidaritat rebuda per part de la classe treballadora davant la mobilització. Aquesta es va veure representada amb la presència de grups de treballadors en la mobilització i amb les contínues mostres de simpatia que rebia la marxa a mesura que anava avançant. Va ser una constant durant tot el recorregut, la presència de veïns que treien el cap a les balconades colpejant cassoles com a mostra de solidaritat, recordant així els emotius moments de les mobilitzacions contra la guerra de l'Iraq. Al seu pas, la manifestació també va comptar amb el continu suport a manera de tocs de clàxon dels vehicles als que aquesta els tallava el trànsit, els quals, lluny de mostrar senyals d'empipament, al pas de cada carrer confraternitzaven amb la mobilització.

Davant aquesta resposta clara i contundent del moviment estudiantil, no podem més que treure una conclusió. Les idees que defensa el Sindicat d'Estudiants de cara a portar la lluita al carrer, treballant per mobilitzacions de masses i orientant-nos als treballadors, s'han vist confirmades com a única via possible per a elevar a cotes més altes el moviment i conduir-lo a una victòria. No existeix cap tipus de sortida negociant amb els rectors ni defensant mètodes de lluita sectaris que s'aïllen de les masses: piquets agressius defensats per una minoria o tancaments o vagues no votats per la majoria dels estudiants.

Per això, és absolutament necessari estendre la lluita més enllà dels murs de la universitat. Necessitem vincular el moviment a les lluites de la classe obrera juntament amb les de l’ensenyament mitjà. La repressió que hem sofert els estudiants també  l’usen contra els treballadors, per a criminalitzar la lluita i per a acoquinar als que es mobilitzen. Després de la càrrega dels mossos es deuria haver organitzat una gran mobilització de tota l'esquerra, també dels sindicats CCOO i UGT. Ara seguim proposant aquest pas per a garantir la depuració de tots els responsables de la càrrega. Ja s'ha anunciat la destitució del cap de la policia, Olmos, però com explicàvem a la nostra declaració, la càrrega no va ser fruit d'un error, sinó d'un pla conscient i, per tant, hi ha responsables més amunt, començant per Saura, Huguet i Ramírez. Avui millor que mai hem pogut comprovar la potencialitat existent dintre del moviment estudiantil i del moviment obrer per a iniciar una lluita massiva contra el sistema capitalista. Un cop més, la joventut és la flama de la revolució proletària.

Solament amb el suport del professorat i de la classe obrera en general serem capaços de frenar una reforma que té com principal objectiu posar traves al pas dels fills dels treballadors a la Universitat. És necessari guanyar el suport de les organitzacions obreres de masses i vincular la nostra lluita a la lluita contra la crisi i pel socialisme.