Com lluitar contra la privatització i elitització de la universitat?
És útil el referèndum per lluitar contra Bolonya?
El Procés de Bolonya suposa privatitzar i elitizar la universitat pública. Sota una presumpta homologació amb Europa -de la que només gaudiran aquells amb suficients diners com per pagar-se els estudis fora-, realment Bolonya és tota una estratègia per lliurar les universitats públiques a les mans de la grans empreses i per evitar que els fills dels treballadors aconsegueixin títols superiors. Qui tindrà 3.000 euros per pagar-se un postgrau? El Sindicat d'Estudiants rebutja Bolonya perquè suposa el major atac de la història a la universitat pública.
Per això, els passats 22 d'octubre i 13 de novembre, el Sindicat d'Estudiants va convocar dues vagues generals d'estudiants d'instituts i universitat a tot l'estat contra els Plans de Bolonya i en defensa de l'educació pública. Ambdues mobilitzacions van ser un èxit rotund i van aconseguir que la classe obrera comencés a conèixer en què consistien els plans del govern per a la universitat pública. Aquí a Catalunya vinculem la lluita estatal amb la lluita contra la LEC a col·legis i instituts públics. El 13 de novembre vam sortir al carrer junt amb els sindicats de professors USTEC, CGT i ASPEC unificant la resposta a dos atacs que tenen el mateix origen i fonament: acabar amb el dret a rebre una educació pública de qualitat.
L'impacte de les vagues va ser tremend. Tots els moviments del govern, dels rectors i dels mitjans de comunicació entorn del procés de Bolonya es deuen precisament a l'èxit de les dues vagues, demostrant que el camí per derrotar els atacs contra l'educació pública és la lluita i la mobilització. Precisament per això, el Sindicat d'Estudiants ha convocat dues noves vagues els pròxims 4 de març (d'estudiants d'instituts i universitat a tot l'estat) i el 19 de març (al costat dels professors a Catalunya). Com sempre hem insistit, podem frenar Bolonya i els altres atacs a l'educació pública mitjançant un pla de lluita, implicant directament a la classe treballadora i als sindicats de classe per a que es sumin a la lluita, especialment a CCOO i UGT.
El Sindicat d'Estudiants recolza totes les iniciatives que serveixin per fer avançar la lluita contra Bolonya. Això significa: totes les propostes i accions que ajudin que més estudiants comprenguin el que és Bolonya i decideixin donar un pas endavant i involucrar-se en la mobilització o que facilitin que més treballadors coneguin el que està en joc. Sempre hem explicat que les accions que provoquen enfrontaments estèrils entre estudiants o que serveixen d'excusa a la reacció per criminalitzar els que lluitem són inútils i contraproduents.
És útil el referèndum per lluitar contra Bolonya?
Algunes organitzacions estan organitzant un referèndum a les universitats, on preguntaran als estudiants si estan a favor o en contra del Procés de Bolonya. Molts estudiants que honestament volen frenar Bolonya acudiran a votar al referèndum, el que és molt positiu. Però des del Sindicat d'Estudiants no creiem que un referèndum (vinculant o no) sigui útil per frenar el Procés de Bolonya en aquest moment.
Al mig d'un moviment massiu on la immensa majoria dels estudiants universitaris estiguessin participant i en el qual haguéssim guanyat la batalla de la propaganda al govern i als rectors, un referèndum podria ser una eina propagandística auxiliar important. Però només propagandística, perquè fins i tot en aquesta circumstància el referèndum tan sols serviria per demostrar el divorci existent entre aquells que defensen Bolonya i la immensa majoria dels estudiants. La clau per tombar els plans seguiria sent la lluita i la mobilització massiva.
Tanmateix, ni tan sols no és aquesta la situació actual. Ara com ara, molts estudiants fins i tot no coneixen realment el que suposa Bolonya i fins i tot hi ha molta confusió. A aquesta confusió ajuden sens dubte els rectors i alguns suposats "progressistes" que utilitzen la seva retòrica per recolzar Bolonya. Però tampoc no ha ajudat alguns mètodes sectaris que s'han utilitzat en aquests últims mesos que han provocat enfrontaments i divisions.
Als referèndums de Lleida i Girona van participar respectivament el 20% i el 14,7% dels estudiants. Va ser una participació baixa que dóna arguments a la reacció respecte a que els estudiants "passen" de la lluita contra Bolonya. El cert és que els altres universitaris sí que "van votar" en aquest referèndum: van votar no participar perquè tampoc veien una utilitat molt clara d’aquest. Segur que hi haurà algun estudiant que es consideri molt llest que dirà que els estudiants que no participen al referèndum és perquè tenen un baix nivell de consciència!
D'entrada un referèndum no és un marc adequat per a la lluita, perquè poden votar (o no) totes les capes de la universitat: també els reaccionaris. En les condicions en les que s'estan fent, si la dreta, el govern i els defensors de Bolonya volguessin mobilitzar-se per oposar-se votant a favor dels Plans, amb aquests percentatges de participació encara podrien guanyar, amb un efecte demolidor.
Fins i tot encara que el referèndum fos "vinculant", hi hauria poc a guanyar. El govern i els rectors tenen molts recursos per fer la seva propaganda contra Bolonya i aconseguirien sembrar els dubtes entre un sector d'estudiants gens menyspreable. I encara que s'arribés a guanyar, esperarien una mica, farien més propaganda, i convocarien un nou referèndum. És com amb la Constitució europea: que no vols Constitució europea, doncs té Tractat de Lisboa, etc. De fet, no seria la primera vegada que els governs utilitzen l'eina del referèndum per entretenir els treballadors amb il·lusions en la democràcia burgesa (en la que votem cada un cert temps, però on les coses importants es decideixen a esquenes de la majoria als consells d’administració de la banca i multinacionals) per desviar l’atenció i evitar les mobilitzacions i la lluita al carrer.
La votació és un acte individual. L'estudiant convençut o no, participa de manera individual, ell només, amb tots els seus valors, opinions, però també els prejudicis, dubtes, etc. Vota i torna a casa seva. Tanmateix, una manifestació, per exemple, és un acte col·lectiu. Si la manifestació té contingut polític, bon ambient, és pacífic, etc., els assistents creixeran políticament amb la seva participació, podran intercanviar idees amb els altres assistents i sortiran amb molt bon sabor de boca, disposats a relatar la seva experiència a altres estudiants, als seus pares, amics, etc. Per això la lluita al carrer té un efecte multiplicador i permet arribar a altres sectors, això sense comptar amb els vianants que veuran en directe la protesta i sabran de primera mà què és el que demandem.
Per això tornem a insistir: creiem que el camí per frenar Bolonya és mitjançant la mobilització massiva i un pla de lluita. El Sindicat d'Estudiants proposa:
- Cap confiança en els rectors. Explicar als estudiants què és realment Bolonya i guanyar-nos l'oïda de professors, personal laboral, pares i treballadors en general.
- Vagues i manifestacions massives pacífiques com a mètode fonamental de lluita.
- Assemblees massives i democràtiques on puguin participar tots els estudiants i on es votin les propostes i s'elegeixin (i revoquin) democràticament els representants.
- La lluita contra Bolonya tancada dins les quatre parets de la universitat està condemnada al fracàs. Unificar les lluites entre les diferents etapes educatives (infantil, primària, secundària, universitat...) i a tot l'estat.
- Unificar les lluites dels estudiants amb les del moviment obrer (contra la crisi capitalista, la destrucció d'ocupació i la privatització dels serveis públics).
Per això convoquem les mobilitzacions del 4 i el 19 de març, perquè nosaltres sí que estem convençuts que podem frenar Bolonya. Participa a les manifestacions: a les 12.00 h a Pl. Universitat. Afilia't al Sindicat d'Estudiants.
Descarrega el nostre periòdic
