Entrevista a Sofía Vázquez, portaveu del Sindicat d’Estudiants

Entrevista realitzada pel periòdic obrer Militant.

“El capitalisme no té res per oferir-me ni a mi ni a la meva classe”

Entrevistem Sofía Vázquez, portaveu del Sindicat d'Estudiants i militant d'Esquerra Revolucionària. Parlem d'educació i sanitat públiques, salut mental, feminisme, de les polítiques del Govern i la necessitat d'aixecar una alternativa revolucionària.

Militant.- El 25 i 26 de gener hi ha vaga a l’educació i a la sanitat. Quin paper hi tindran els i les estudiants?

Sofía Vázquez.- El Sindicat d’Estudiants convoquem vaga estudiantil a instituts i universitats. Sortirem amb els nostres professors i metges per a dir prou a la precarietat de l’educació i sanitat públiques. El Govern de Pere Aragonès manté les retallades que dessagnen els serveis públics des de fa més de deu anys. Lluitem per una educació 100% pública gratuïta i de qualitat, més recursos per a la salut mental, lloc de treball digne en acabar els estudis o subsidi d’atur indefinit i nacionalització de la sanitat privada i les farmacèutiques. Sí que hi ha recursos, però estan en mans dels capitalistes.

A l’octubre vam organitzar una exitosa vaga estudiantil en defensa de la nostra salut mental. Ara tornem a la lluita. Exigim un pla de xoc urgent que inclogui la creació de milers de places de psicologia i psiquiatria a l'Atenció Primària i Hospitals, i a escoles, instituts i facultats públiques, i una educació sexual, emocional i de prevenció de suïcidis com a part dels plans d'estudi. La salut mental no pot ser un privilegi de classe.

M.- Quina valoració feu de les polítiques del Govern?

S.V.- Molt negativa. Mentre l’educació pública està arrasada, es regalen milions a la privada-concertada. El curs passat els i les estudiants vam acompanyar els docents, que van secundar massivament set jornades de vaga i omplir els carrers contra les polítiques del Conseller d’Educació Cambray. Aquest Conseller i Govern s’han mostrat a més submisos i impotents contra les sentències antidemocràtiques dels tribunals franquistes contra el català.

Això també ho hem vist en la lluita pel dret a l’autodeterminació i l'amnistia. ERC i Junts han donat l’esquena a la mobilització popular per la república catalana. El Sindicat d’Estudiants vam participar-hi en primera línia, convocant vagues estudiantils massives, amb desenes de milers als carrers. Es va demostrar que teníem i tenim força per a vèncer el règim del 78. Però també que això només es pot fer des del carrer, mitjançant la lluita, i no amb maniobres parlamentàries o en una taula de negociació.

M.- L’any 2022 va acabar amb el mes amb major número d’assassinats masclistes des que començaren els registres oficials el 2003. Com creieu que es pot posar fi a aquesta barbàrie?

S.V.- Aquests assassinats mostren com el sistema protegeix els agressors i abandona les víctimes. Per acabar amb el masclisme es necessiten recursos econòmics i materials: cases d’acollida, prohibició dels desnonaments, lloc de treball dignes, derogació de la Llei d’Estrangeria... És un error posar l’eix en les mesures institucionals o en la formació a jutges. Els canvis en les lleis, que són fruit de la lluita, no són suficients i per això ens segueixen matant. La lluita conseqüent contra la violència masclista i la justícia patriarcal requereix enfrontar l’extrema dreta política i judicial i defensar un feminisme revolucionari i anticapitalista. El 8M tornarem a sortir als carrers amb més força que mai.

M.- Ets portaveu del Sindicat d’Estudiants i també milites a Esquerra Revolucionària. Quina és la relació entre la lluita estudiantil i la lluita anticapitalista?

S.V.- Quan estudies a un centre públic de la perifèria i veus amb els teus propis ulls les condicions d’estudi, els atacs al català, les retallades constants a l’educació, la manca de beques... i a més ets una dona de classe treballadora i veus la ruïna que t’ofereix el sistema capitalista, és necessari donar un pas endavant i organitzar-se per a canviar-ho tot. Milito a Esquerra Revolucionària perquè sé que el capitalisme no té res per oferir-me ni a mi ni a la meva classe, precisament per acabar amb la barbàrie que suposa aquest sistema.