La salut mental del jovent ha estat fortament sacsejada els últims anys per l'atur, la precarietat i l'absència d'un futur digne. La pandèmia ha aguditzat encara més la nostra opressió en el capitalisme. Reproduïm a continuació el Manifest elaborat pel Claustre de professorat de l'Institut Joaquim Mir de Vilanova i la Geltrú, que el Sindicat d'Estudiants subscrivim. Per un pla de xoc contra l'epidèmia de les malalties mentals! Més psicòlegs per a l'educació pública,! Ja n'hi ha prou de retallades, les nostres vides estan en joc!
Són públics i diversos els missatges d’alarma que ens arriben de que la nostra societat es troba immersa en una veritable pandèmia de salut mental.
Ara ja fa un any, la Confederació Salut Mental Espanya (SME) iniciava la campanya Salut mental i Covid-19, amb l'objectiu de visibilitzar els efectes negatius que les restriccions per la pandèmia havien provocat en el nostre benestar emocional, sobretot en el cas de les persones amb menys recursos i més vulnerables.
En aquest sentit, la campanya d'SME reivindicava mesures des de les administracions per combatre l’empitjorament de la salut mental de la població, i demanava un pla d’acció per engegar una reconstrucció social i econòmica. També denunciava que els efectes de la Covid-19 havien agreujat la precarietat i la manca de recursos de la xarxa d'atenció en salut mental a l’estat espanyol.
D'altra banda, la campanya parlava sobre alguna de les principals conseqüències de la pandèmia en el nostre benestar emocional, com la sensació d'incertesa per la mort de persones estimades, la pèrdua de feina, la soledat, el confinament i la convivència interrompuda, i altres factors que han afectat sobretot les persones i famílies amb menys recursos econòmics.
Així ho demostren les dades d'estudis com el del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que alerta que les persones amb menys recursos dupliquen els nivells de depressió i pensaments negatius de la població de classe alta, i tripliquin el consum de psicofàrmacs de les persones amb més ingressos econòmics.
I el nostre alumnat no és aliè a aquesta problemàtica. Nombrosos estudis alerten de que, entre joves i adolescents, la crisi de la Covid-19, i les mesures per fer-ne front, han incrementat els casos d’ansietat, depressió i temptatives de suïcidi d'aquest grup d'edat.
Les dades són alarmants. Les temptatives de suïcidi entre adolescents de fins a divuit anys s'han incrementat en un 27% amb l'aparició de la Covid-19, tal com ha detectat el Codi de Risc de Suïcidi de la Generalitat de Catalunya. Els hospitals també n'han notat les conseqüències: l'Hospital de Sant Joan de Déu va denunciar que els pacients adolescents atesos a urgències per trastorns mentals van augmentar en un 47% durant el primer trimestre del 2021. Personal de psiquiatria de l'Hospital Vall d’Hebron també ha denunciat públicament que les urgències psiquiàtriques de menors de 18 anys no han deixat d’augmentar des que es va acabar el confinament de la primera fase. En aquest centre hospitalari són habituals les consultes d’adolescents i joves per temptatives de suïcidi.
Nosaltres com a docents ho vivim dia a dia a les aules: l’empitjorament de la salut mental del nostre alumnat és evident i no sembla frenar la seva tendència a l’alça.
Per això, reivindiquem poder disposar de recursos específics per a l’alumnat de post-obligatòria (formació professional i batxillerat), adequadament dimensionats a la situació d’emergència que patim.
Demanem al govern de la Generalitat i al Departament d’Educació que afrontin aquesta problemàtica, amb un pla de xoc i mesures específiques que dotin els centres públics educatius de recursos, en forma de personal especialitzat amb prou disponibilitat d’hores i en horaris ajustats a cada nivell educatiu, que permetin afrontar aquesta nova pandèmia.
El professorat especialista de formació professional i batxillerat, per molt bona voluntat i hores que vulguem dedicar-hi, no tenim la preparació, formació, ni els recursos per poder afrontar les múltiples problemàtiques que, en matèria de salut mental i trastorns de l’aprenentatge (TDAH, dislèxia, disortografia, disfèmia, discalcúlia, altes capacitats, etc.), sorgeixen a les nostres aules dia rere dia.
Cal que professionals amb formació psicopedagògica i psiquiàtrica reforcin els equips docents en aquest sentit per tal de poder donar a l’alumnat afectat la millor atenció possible. El futur de tota la societat depèn d’això.
Claustre de professorat de l'Institut Joaquim Mir
Descarrega el nostre periòdic
