escrit per Corrent marxista Militante (Mèxic) | |
divendres, 15 setembre de 2006 | |
La lluita contra el frau ha pres formes que la burgesia no esperava, generant por, difonent mentides i reprimint selectiva i brutalment ha volgut minar la possibilitat de milions de treballadors perquè lluitin per les aspiracions de transformar la realitat d’explotació i misèria. Després del 2 de juliol la lluita electoral s’ha convertit en el catalitzador de totes les lluites i de totes les demandes que s’han quedat parcialment truncades. | |
Modificat el ( divendres, 29 setembre de 2006 ) |
Durant els mesos de juliol i agost les mobilitzacions s’han desenvolupat de manera cada vegada més consistent i, conscient de què la lluita va més enllà d’un simple recompte de vots. La primera assemblea informativa amb unes 700.000 persones, la segona amb 1,5 milions de persones i la tercera, - que ha estat una de les mobilitzacions més importants en tota la història del país -, amb uns 3 milions de joves i treballadors. Aquestes mobilitzacions han L’exemple d’Oaxaca El moviment va començar amb una demanda molt immediata, com és la possibilitat d’augmentar la despesa en educació, i s’ha projectat, de forma correcta, a una demanda política molt més profunda; la caiguda del governador, on, fins i tot, s’ha creat una situació de doble poder on els treballadors, d’una banda, han reprès l’assemblea popular
no es mostren en la superfície. No n’hi ha prou amb proclamar als quatre vents que el parlamentarisme està caduc i que no serveix, com ho fan els sectaris. Molts podran argumentar en el sentit que no s’ha deslligat cap procés revolucionari i amb això evadir la immensa responsabilitat que els treballadors mexicans s’han tirat a les seves esquenes. Si una organització revolucionària no és capaç de mirar no només l’estat d’un procés sinó a més assenyalar clarament el rumb principal dels esdeveniments per a inserir-se de forma positiva en el procés, no serà digna de denominar-se revolucionària. El més important de la situació actual és que estan donades totes les condicions perquè el procés revolucionari es desenvolupi, l’única cosa que fa falta és una direcció disposada a arribar fins a les últimes conseqüències. La classe obrera ja ha demostrat amb la mort de diversos companys que la disposició a la lluita hi és present, que és capaç d’enfrontar els reptes més durs i sortir endavant, però no és suficient. Ja s’ha convocat la Convenció Nacional Democràtica, mesura 100% correcta, les masses ja discuteixen representants i es preparen per intervenir. López Obrador i els dirigents del PRD haurien d’estendre la crida a l’organització als baixos rangs de la tropa. No hi pot haver cap confiança en les institucions de la burgesia, ja sigui el Tribunal Electoral o la Cort Suprema, s’ha d’iniciar la preparació juntament amb els sindicats d’una vaga general de 24 hores com a mesura per impedir la presa de possessió de Calderón. En aquest procés les masses s’adonarien de la força que tenen i els comitès de la convenció actuarien com a veritables òrgans de lluita. En el marc d’avanços i reculades un govern de Calderón es veuria suspès en l’aire, a la llarga, la idea tant de la vaga general com la de constituir òrgans de poder, potser en funció de la CND anirà creixent. No podem descartar, si l’oportunitat es deixa passar, que la CND passi a convertir-se en un front entorn el PRD i López Obrador i perdi el potencial caràcter de poder alternatiu que en aquests moments té. En tot cas i sigui com sigui, significaria un pas endavant sostenir-la com a front d’unitat d’acció i espai per la defensa del programa revolucionari. Com hem vist els processos llatinoamericans estan marcats per la incapacitat de la burgesia per a donar cops definitius al moviment, com va ser temporalment amb la dictadura militar. Al mateix temps la falta d’una direcció revolucionària ha impedit derrocar l’aparell de l’Estat de la burgesia i imposar el poder dels treballadors. Serà encara necessari per a les masses viure processos de lluita i acumular més experiència per anar construint les direccions dignes de les necessitats actuals. El que si és veritablement important és que la força del moviment obrer és major que ahir, que la seva voluntat de lluita no ha minvat i que una derrota contundent que ho pugui posar en desbandada no es presenta. Sigui com sigui el moviment serà més fort que abans de Fox i la tendència del govern de la burgesia és que la seva situació es farà cada dia més precària. A llarg termini la sortida revolucionària serà l’única que permetrà un futur pels treballadors de Mèxic i arreu del món. Farem història, la nostra generació veurà el triomf en aquest o en qualsevol altre país d’Amèrica Llatina, i serem testimonis de l’edificació d’un món on càpiguen molts móns, amb la condició de què l’explotació de l’home per l’home i les fronteres nacionals estiguin fora de l’ordre del dia. Trotsky deia que la veritable felicitat de l’home no es troba en el gaudir del present sinó en la construcció del futur. En aquest sentit podem sentir-nos orgullosos dels temps en els quals ens ha tocat combatre i convidem a tots els joves i treballadors conscients a què es sumin a aquest esforç, a lluitar per un futur socialista.
| |
Modificat el ( divendres, 29 setembre de 2006 ) |