A la matinada del 8 de novembre, forces d'elit de la gendarmeria marroquina han assaltat i destruït el campament de Gdim Izik, establert a 15 km de el Aaiun, on més de 20.000 sahrauís protestaven contra la situació de misèria i opressió a la qual els sotmet el règim dictatorial de Mohammed VI.
A primera hora del matí, davant de les notícies de l'operació policial, als barris populars de la ciutat de el Aaiun, la població va sortir al carrer en defensa dels seus compatriotes, succeint-se al llarg del dia les manifestacions, que van aconseguir la seva màxima intensitat quan els desallotjats del campament van aconseguir arribar a la ciutat.
A primera hora del matí, davant de les notícies de l'operació policial, als barris populars de la ciutat de el Aaiun, la població va sortir al carrer en defensa dels seus compatriotes, succeint-se al llarg del dia les manifestacions, que van aconseguir la seva màxima intensitat quan els desallotjats del campament van aconseguir arribar a la ciutat.
La salvatge repressió lliurada contra la població sahrauí ha tingut com a resultat fins al moment 11 morts, centenars de desapareguts i milers de detinguts. Policies de paisà van assaltar cases de sahrauís, destrossant les seves pertinences, i en molts casos matant el bestiar. Per incrementar encara més aquest clima de terror, la policia instiga a grups de colons marroquins a participar en els assalts i saquejos, en un intent desesperat d'enfrontar a treballadors de la comunitat sahrauí i la comunitat marroquina, i evitar que uneixin les seves forces contra el règim dictatorial que els oprimeix a tots ells per igual.
El campament de Gdim Izik va sorgir a principis d'octubre com a iniciativa d'un grup d'algunes desenes de joves que reclamaven a les autoritats llocs de treball, habitatge i la fi de l'espoli de les riqueses naturals del Sàhara. Aquestes reivindicacions van calar amb tal rapidesa entre els sahrauís que en a penes tres setmanes el nombre d'acampats va pujar a més de 20.000.
Els suports rebuts pels acampats en els últims dies d'octubre van encendre totes les alarmes en els despatxos oficials de Rabat. El dia 27 es van presentar en el campament els treballadors de Fos Bukraa (l'empresa marroquina que explota les mines de fosfats, i entre els accionistes dels quals es troben el rei i alts càrrecs de l'exèrcit) per donar el seu ple suport als acampats. L'endemà va visitar el campament una delegació de Sidi Ifni, que va ser rebuda en el campament amb extraordinàries mostres d'entusiasme. La ciutat de Sidi Ifni, situada al sud del Marroc i la població de la qual és marroquina, va ser un dels bastions de la vaga general de juny de 2008, fins al punt que el govern es va veure obligat a declarar l'estat de setge per aixafar l'aixecament.
Un altre exemple referent a això han estat les lluites que en els últims anys han protagonitzat tant estudiants sahrauís com marroquins en contra del procés de privatització del precari sistema educatiu, que ha laminat progressivament la gratuïtat d’aquest sota els auspicis del Banc Mundial i de l’FMI; i en el cas dels estudiants sahrauís denunciant la discriminació que pateixen, i la marginació que sofreix en el sistema educatiu la seva cultura i idioma. La resposta del règim enfront d'aquestes protestes ha estat una brutal repressió, tant contra els estudiants marroquins com els sahrauís, assassinant, torturant i empresonant a molts d'ells fins al dia d'avui.
Amb el brutal assalt al campament de Gdim Izik i el desencadenament del terror, el govern marroquí intenta aixafar d'arrel el que és, probablement, la major acció de protesta de la població sahrauí des de la retirada del poder colonial espanyol el 1975.
La perspectiva que l'exemple sahrauí s'estengués per tot el territori marroquí, i inspirés un moviment de masses contra l'intent de la burgesia marroquina de fer pagar la crisi als treballadors, va moure al govern de Mohammed VI a donar el pas arriscat d'aixafar el campament. I després de consultar als poders imperialistes que li donen suport (Estats Units, França i l'Estat espanyol) per assegurar el seu silenci i complicitat, va llançar a les seves forces a aixafar salvatgement la protesta pacífica dels sahrauís.
Els estudiants i treballadors marroquins no tenen cap interès a mantenir l'opressió nacional sobre el poble sahrauí, els recursos del qual són espoliats per la burgesia i la casta militar marroquina, mentre la població del Marroc sofreix polítiques de retallada de l'escassa despesa social, atur massiu i salaris de misèria.
Des del Sindicat d'Estudiants volem manifestar la nostra plena solidaritat amb la població sahrauí, massacrada pel govern marroquí amb la col·laboració i complicitat del govern espanyol, així com el nostre suport a la lluita revolucionària de masses sahrauí; lluita que necessita unir les forces del poble sahrauí amb les forces dels obrers, joves i camperols marroquins per a, junts, acabar amb el règim corrupte que els condemna a una existència de misèria. Només aquesta unió, basada en un programa de transformació socialista de la societat marroquina i en el reconeixement dels drets nacionals del poble sahrauí -i, en primer lloc, del seu dret a la lliure autodeterminació- podrà desbaratar els intents del règim de Rabat per enfrontar als treballadors d'ambdues comunitats, i podrà acabar amb la monarquia i l'ordre social que la sustenta.
També volem manifestar la nostra condemna sense pal·liatius a la vergonyosa política del govern de Zapatero respecte del Marroc. El govern espanyol no només dóna suport a les polítiques repressives del govern del Marroc, sinó que autoritza la venda d'armes i material repressiu a l'exèrcit i la policia marroquina. La decisió del govern del PSOE de posar els interessos empresarials espanyols al Marroc per davant dels drets i les vides de la població sahrauí i marroquina, és una oberta traïció als seus votants i als principis de política internacional que el PSOE diu defensar. La seva actitud covard contrasta amb l'arrogància i fatxenderia amb les que el govern de Zapatero assetja el govern revolucionari de Veneçuela, donant per bona la infame campanya de calúmnies que des de la premsa burgesa de l'Estat espanyol es llança contra Chávez.
Visca la lluita del poble sahrauí!!
Visca la lluita dels treballadors marroquins!!
Per un Sàhara lliure i socialista en una Federació Socialista del Magrib!!
10 de novembre de 2010
Descarrega el nostre periòdic
