Els estudiants italians des de fa setmanes i pràcticament tots els dies fins al dimarts 30 de novembre estan protagonitzant protestes multitudinàries a les principals ciutats d'Itàlia. A mitjans novembre ja hi va haver algunes manifestacions en contra de les retallades al conjunt de l'ensenyament públic i de la reforma del sistema universitari.
Ha estat durant l'última setmana del mes de novembre quan s'han estès les protestes, perque el dia 30 es votava a la Cambra dels diputats la reforma del sistema universitari (reforma Gelmini). Aquest mateix dia prop de 400 mil estudiants es van mobilitzar a tota Itàlia. Tot i així, la reforma va ser aprovada. Tot indica, però, que els estudiants italians no han dit encara la seva última paraula.
La reforma Gelmini i les retallades a la resta de l'ensenyament públic
Tal qual una còpia del model del pla Bolonya, la “reforma Gelmini” planteja la introducció de membres d'empreses privades als Consells d'Administració (màxim òrgan de la Universitat) alhora que dóna el poder a aquests òrgans per decidir els continguts acadèmics i d'investigació, i l'assignació dels pressupostos de la universitat. Mentre el Senat Acadèmic (aquí és el Claustre universitari) serà merament consultiu.
Uns dels principals objectius és que la reforma es dugui a terme estalviant el màxim possible. Això significa la reducció de la despesa pública a partir d'eliminar places de professors, per cada cinc professors jubilats solament s'oferirà un plaça. També s'ataca als investigadors, una figura molt important a la universitat perquè un alt percentatge de les classes les donen ells, això sí, cobrant sous miserables. A partir d'ara, aquells investigadors que no han obtingut un contracte en sis anys d'investigació hauran d'abandonar la universitat.
Per completar la reforma, els pressupostos per a beques es reduiran i aquestes es concediran segons els resultats dels estudiants i no depenent de la situació econòmica de les famílies. S'introdueixen a més les beques-préstec: els estudiants hauran de retornar el que se'ls concedeixi com a ajut.
La reforma també planteja que es concediran ajudes a les universitats privades mentre que es retallen els pressupostos a la universitat pública, retallades que apunten a reduir les 5.500 diferents llicenciatures (contra les 2.500 de mitjana a Europa) i les 170.000 assignatures (contra 90.000). A això cal sumar l'estratègia del govern que des de fa dos anys va adoptar diversos projectes de llei per retallar dels fons d'educació al voltant de 9 milions d’euros, degradant la universitat pública amb l'objectiu de fomentar la privada.
L'educació secundària també es veurà afectada per les retallades. Es preveu que l'any que ve les retallades en el conjunt de l'educació serà de 700 milions d'euros i es privatitzaran els consells d'administració dels instituts. Les escoles també sofriran les retallades. El govern, emparant-se en la crisi econòmica, ha adoptat diverses lleis en els dos últims anys per reduir el pressupost en al voltant de 9.000 milions d'euros i suprimir 130.000 llocs de treball a l'educació pública en un període de cinc anys (de 2009 a 2013).
Mobilitzacions durant pràcticament una setmana
Totes aquestes retallades han provocat lluites, mobilitzacions i ocupacions d'universitats, monuments turístics de les principals ciutats, ponts, etc. Accions que s'han reproduït durant els dies 23, 24, 25, 26, 27 i 30 de novembre. Les mobilitzacions van arribar al seu punt més àlgid el dimecres dia 24 de novembre, el dissabte 27 de novembre i el dimarts 30 de novembre.
El dia 24 de novembre tot el sector de l'educació va sortir a la vaga i es van realitzar multitud de manifestacions a Roma, Pisa, Palerm, Pavia, Torí, Florència, Bolonya, Milà, Càller, Nàpols, Gènova, Siena, Trieste, Venècia o Perusa. A la ciutat de Roma hi va haver una concentració davant del Senat amb un intent d'ocupació per part dels estudiants, alguns armats amb escuts de suro i cascos de ciclomotor. A Pisa alguns milers van ocupar l'aeroport i l'estació de trens. La resta de dies van seguir les concentracions i aturades a les facultats. També es van ocupar monuments com la torre de Pisa, el Coliseu a Roma i altres zones turístiques on els estudiants van penjar pancartes rebutjant la reforma i les retallades.
El 27 de novembre a Roma hi va haver una manifestació convocada per la CGIL (principal sindicat a Itàlia) de desenes de milers de persones. Treballadors, funcionaris, professors i estudiants van sortir al carrer per mostrar la seva oposició a la política de retallades socials, de destrucció de llocs de treball i de retallades a l'ensenyament que el govern està portant. La proposta de Vaga General està molt propera.
El dia 30 de novembre, dia en què es portava a la Cambra dels diputats la “reforma Gelmini” a votació, prop de 400 mil estudiants es manifestaven per tota Itàlia. Es va bloquejar el centre de Roma i els centres d'altres ciutats. Les manifestacions es van reproduir a Milà, Torí, Nàpols, Venècia, Palerm i Brescia. Va ser el dia més tibant, la policia va prendre una actitud provocadora i agressiva amb els estudiants i va realitzar diverses càrregues en aquestes últimes tres ciutats. L'actitud correcta de la majoria dels estudiants va fer que aquests enfrontaments fossin minoritaris malgrat que els mitjans de comunicació de l'Estat espanyol i de la resta d'Europa els hagin ressaltat com a violents.
La joventut estudiant i treballadora d'Europa està despertant
Que els estudiants, a Grècia i Alemanya al juny, no fa més de 2 anys aquí a l'Estat espanyol contra el pla Bolonya i, fa uns mesos, a la Vaga General del 29S, a França el mes passat i a Gran Bretanya i Itàlia aquests últims dies, surtin al carrer mobilitzant-se per desenes de milers unes vegades i centenars de milers unes altres no és cap casualitat.
A tota Europa, la classe dominant, amb el beneplàcit dels governs, tant de dretes com d'esquerres, està executant plans de retallades en tots els àmbits. La crisi econòmica i de producció apreta i l'única manera de seguir mantenint les seves taxes de beneficis és extingir i/o esprémer en tot el possible les conquestes socials aconseguides per la classe obrera, gràcies a la lluita conscient per unes condicions de vida dignes. En diferents llocs i en diferents moments es van aplicant retallades i atacs que en el fons són el mateix, l'augment de l'explotació de les masses, destinant-les a viure en condicions pitjors de les que tenien deu anys enrere per assegurar els beneficis d'uns pocs. La concepció de l'anomenat “estat del benestar” s'esfuma. El garant de només uns quants països que tant enarboraven els defensors i lacais d'aquest sistema, com a principal argument per dir que el capitalisme funciona, cau davant els ulls de desenes de milions de joves plens de ganes de lluitar pel seu futur i el de les seves famílies.
Com demostren tots aquests esdeveniments, la lluita és l'únic camí per frenar la lògica injusta d'aquest sistema. Només a través de la lluita de masses dels estudiants, juntament amb els treballadors de tota Europa, coordinats i units enfront de les retallades no solament a l'educació pública, també de les condicions laborals i socials del conjunt de la classe treballadora, s'aconseguirà frenar l'atac.
El sistema capitalista ha demostrat de sobres que no funciona, per això des del Sindicat d'Estudiants defensem la idea que aquesta batalla s’ha de basar en un programa de lluita per a una societat socialista, en la qual les principals palanques econòmiques de l'economia, com la banca i les multinacionals siguin expropiades i nacionalitzades sota control democràtic dels treballadors, perquè tots els recursos es dediquin a assegurar l'educació, habitatge i la resta de necessitats bàsiques de la gran majoria de la societat, coses que el capitalisme ens nega.
Per una Vaga General d'estudiants i treballadors a tota Europa
Des del Sindicat d'Estudiants creiem que la millor forma de donar continuïtat a la lluita de la Vaga General del 29 de setembre i eliminar la reforma laboral i el pla d'ajust és convocar una nova Vaga General coordinada a nivell europeu. D'aquesta manera faríem front a tots els atacs orquestrats per l’FMI, els bancs i les multinacionals contra la classe obrera i la joventut de l'Estat espanyol i la resta d'Europa. Només així és possible obligar al govern del PSOE a governar en benefici dels treballadors i el seu fills. Contra els plans de Bolonya, les retallades salvatges a l'educació secundària i la Formació Professional i les properes retallades que ja ha anunciat el govern, com l'eliminació dels 426 euros als aturats que es quedin sense subsidi, o la privatització de l'administració dels aeroports de Barajas i el Prat, i els que estan per venir.
desembre de 2010
Descarrega el nostre periòdic
