Solidaritat amb els estudiants i treballadors francesos.

 

El Sindicat d’Estudiants vol mostrar la seva solidaritat amb els centenars de milers d’estudiants i treballadors francesos que estan demostrant la seva voluntat de lluita i la seva disposició a derrotar els plans de Sarkozy i la burgesia francesa.

Després de l’èxit de la vaga general del passat 12 d’octubre, la més massiva de les convocades fins ara –com s’ha vist obligada a reconèixer-ho la premsa burgesa- ha marcat un abans i un després en la lluita contra l’enduriment de les pensions proposat pel govern gal. Aquest dia, entre els més de tres milions i mig de treballadors francesos que van participar a les 240 manifestacions organitzades pels sindicats, s’havien incorporat desenes de milers d’estudiants disposats a lluitar en defensa del seu futur, per unes condicions de vida dignes.

 

Des d’aleshores, les mobilitzacions se succeeixen: primer vagues parcials al transport, ara les 12 refineries de França paralitzades per complet, paralitzant el país i obligant el govern a recórrer a les reserves de combustible i a l’ús de la repressió contra els treballadors. I els estudiants de secundària, que s’han sumat amb una força tremenda a la lluita, ja han paralitzat uns 900 instituts i estan disposats a continuar la mobilització.

El govern ha reaccionat de l’única manera que sap: amb repressió. Han detingut a 150 estudiants i ferit a un nombre indeterminat. Miren de criminalitzar al moviment estudiantil, en canvi, és la policia l’única que està actuant de manera criminal: un estudiant ha estat ingressat perquè la policia li va disparar una pilota de goma a la cara, afectant-li un ull. En canvi, la repressió, lluny d’intimidar als estudiants, està encenent encara més l’ambient. El dissabte 16 d’octubre hi ha una nova jornada de mobilitzacions i el dimarts 19 hi haurà una nova cita a la lluita, coincidint amb el debat al Senat en el que es discutirà el pla de pensions.

La contrareforma de Sarkozy retarda l’edat legal de jubilació dels 60 als 62 anys, però els treballadors que no hagin cotitzat el temps necessari (que s’amplia de 40 a 41 anys), haurà de jubilar-se als 67. És a dir, els joves que avui dia només accedeixen a llocs de treball precaris i mal retribuïts, quan no a l’atur directament, es jubilaran amb pensions més baixes, als 67 anys. És a dir, és una mesura molt similar a la que pretén dur a terme el govern de Zapatero.

El suport del govern de Sarkozy està en el nivell més baix des de la seva arribada al poder, no supera el 32% i el suport de les mobilitzacions frega el 70%. A més a més, el 61% de la població es declara a favor d’una vaga general indefinida, el que demostra que la majoria de la població de França està disposada a paralitzar completament el país i derrocar el govern de Sarkozy. Des del Sindicat d’Estudiants donem suport plenament a aquesta iniciativa i ens posem a disposició dels joves i treballadors francesos per a contribuir en tot el possible a donar la major difusió sobre les lluites que estan protagonitzant.

Els estudiants francesos van demostrar a la lluita del 2006 contra el Contracte de Primera Ocupació que eren capaços de derrotar el govern, per molt reaccionari que aquest fos. En canvi ara estem davant d’un atac molt més greu, coordinat per tots els governs europeus i imposat per la burgesia europea i mundial.

Els atacs contra els treballadors a França, com els de Grècia, Portugal, Itàlia, Irlanda o l’Estat espanyol, tenen el mateix origen i les mateixes conseqüències. Els totpoderosos “mercats” –és a dir, els capitalistes, la gran banca- exigeix més diner públic, és a dir, sagnar més els treballadors perquè la crisi la pagui la classe obrera i no els seus responsables. Els governs que accepten el sistema capitalista, ja siguin de dretes com el de Sarkozy, o socialdemòcrates com el govern grec o el de Zapatero, s’inclinen davant els veritables amos de la societat i obliden els joves i els treballadors. El resultat és que els grans empresaris continuen enriquint-se, mentre que per a nosaltres només hi ha més atur, més precarietat, més misèria.

La lluita a França és un exemple per a tota Europa. Els dirigents sindicals europeus, entre ells els dirigents de CCOO i UGT, haurien de seguir el camí francès: organitzar un calendari de lluita, amb mobilitzacions que vagin de menys a més. Però, a més a més, cal confluir en una vaga general europea. Durant les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq es van coordinar mobilitzacions conjuntes a diferents països simultàniament. Per exemple, el 15 de febrer de 2003, hi va haver manifestacions a la majoria de països del món. No es podrien coordinar els sindicats de França, Grècia, Alemanya, l’Estat espanyol, etc., per lluitar de manera conjunta? Nosaltres creiem que sí i que seria la manera més contundent de demostrar que no estem disposats a que la burgesia continuï retallant els nostres drets.


A l’Estat espanyol, després de l’èxit de la vaga general del 29 de setembre, els sindicats estan concedint un temps que és or per al govern. Els dirigents de CCOO i UGT s’entesten en reprendre el diàleg social quan és evident que els atacs continuaran. Zapatero només retrocedirà davant d’una mobilització que arribi als nivells francesos, és a dir, davant d’una insurrecció social que es podria donar si els sindicats l’organitzessin.

Els estudiants a l’Estat espanyol hem demostrat la nostra voluntat de lluitar. El 29 de setembre l’educació es va paralitzar a tot l’Estat. Els estudiants van secundar massivament la vaga general. Ara ens hem d’organitzar per a continuar la lluita.

Proposem conformar a tots els instituts Comitès de Lluita, és a dir, agrupar els estudiants disposats a organitzar i estendre la lluita i la mobilització. Els Comitès de Lluita poden organitzar assemblees d’estudiants, debats per explicar el contingut dels atacs del govern, coordinar-se amb professors i pares, elaborar propaganda que expliqui el que està passant a França, Grècia i altres països d’Europa, votar resolucions perquè els sindicats organitzin més mobilitzacions contra els plans d’atacs, penjar pancartes als instituts i als barris, repartir fulls informatius als barris i fàbriques, recollir fons per finançar la lluita... Organitzem la resposta!