El que està succeint a la Franja de Gaza és un genocidi atroç. Són ja 50 dies de matança despietada. Són ja més de 20.000 assassinats, d’entre els quals més de 8.100 nens i nenes, a mans de l'Estat sionista i feixista d'Israel.
Els mitjans de manipulació, al servei dels capitalistes i imperialistes, ens tracten de vendre aquesta massacre com un “conflicte”, una “guerra” on tots dos bàndols són igual de responsables, ens repeteixen que “Israel té dret a defensar-se” mentre justifiquen els crims més atroços del govern israelià. No ens podem deixar contaminar per aquesta propaganda que tracta d'enganyar-nos.
1. Com va sorgir l'Estat d'Israel?
L'Estat d'Israel no existeix des de sempre, sinó des del 1948. La zona en la que es troba ara, que llavors era només Palestina, estava habitada primordialment per àrabs, encara que convivien, com a tot el món àrab, amb jueus i cristians. De fet, molts dels jueus expulsats d'Europa durant segles fruit de l'antisemitisme van acabar vivint en països àrabs. La zona es va convertir en un "protectorat" britànic a principis de segle XX, és a dir, en una colònia.
Després de la segona Guerra Mundial (1939-1945), en el procés de descolonització, Gran Bretanya va fomentar la divisió de Palestina. Aprofitant la commoció per l'holocaust, es va acordar la creació de l'Estat d'Israel, i una part minoritària dels jueus que van viure el genocidi nazi van emigrar cap allà. L'extermini nazi va enfortir les posicions del sionisme més reaccionari, que va tenir contactes amb l'Alemanya nazi durant els anys 30 defensant idees supremacistes.
Al novembre del 1947, professant el “divideix i venceràs” que tant promouen els imperialistes, es va votar a l'ONU la partició de Palestina, i al maig del 1948 Israel proclama la seva independència. L'ONU va dividir el territori entre Israel (55%) i Palestina (45%), amb Jerusalem sota administració internacional. Però aquesta “resolució de la qüestió nacional jueva” va tenir unes conseqüències devastadores.
Després de la independència, Israel va desfermar una guerra colonial i una neteja ètnica ocupant el 50% de la part palestina més Jerusalem oest. Va ser la Nakba (“desastre” o “catàstrofe” en àrab), que va suposar l'expulsió per la força de 750.000 palestins i palestines, el robatori de les seves cases i terres i el començament de l'apartheid (sistema de segregació). Les forces armades israelianes van cremar 500 pobles i van negar als palestins el seu dret al retorn. Tot això perseguia la “desintegració de la societat palestina”.
2. Per què diem que l'Estat d'Israel és un estat reaccionari i colonialista?
Tot i que després dels Acords de pau d'Oslo i de Madrid als anys 90 es va establir un suposat govern palestí, la realitat és que aquest govern és una ficció, i les i els palestins depenen d'Israel, que controla els seus recursos bàsics (com l'aigua), envaeix les seves terres expulsant-los de les seves cases i els assassina, incloent nens i nenes, amb total impunitat. És a dir, la població palestina no té cap tipus dret.
Gaza és el major camp de concentració del món. A la Franja hi viuen 2,2 milions de persones. Viuen en la més absoluta penúria, amb la meitat de la població en el llindar de la fam, sense aigua ni llum més que unes poques hores al dia, sense que puguin entrar subministraments bàsics, sense poder sortir del territori i sofrint bombardejos que han causat milers de víctimes en els últims anys. Ara mateix més de 1,7 milions de persones han hagut d’abandonar les seves cases arran de la destrucció salvatge feta pel govern de Netanyahu.
A Cisjordània (territori ocupat) la població palestina s'ha vist envoltada progressivament per filats i colònies il·legals de sionistes armats fins a les dents, que expulsen i assassinen la població palestina sense cap conseqüència. La repressió per part de l’Estat d’Israel és quotidiana.
Establir colònies en un territori per la força per a anar expulsant progressivament la població autòctona, en aquest cas els palestins, és un crim de lesa humanitat. Això mateix ho van fer els nazis a l'est d'Europa, per exemple a Polònia, expulsant i traient la terra als seus habitants per a donar-la a alemanys desplaçats allí pel règim de Hitler. Per això l'ONU ha condemnat reiteradament Israel per vulnerar les 26 resolucions que existeixen sobre el conflicte i per negar al poble palestí el seu dret a tenir una terra i un Estat.
D'altra banda, els àrabs que viuen a Israel i són ciutadans israelians, sofreixen discriminació i un racisme institucional, i no tenen els mateixos drets que tenen els israelians.
3. Denunciar els crims de l'Estat d'Israel és ser antisemita?
No, per descomptat que no. Molts i moltes de nosaltres hem estudiat l'extermini contra el poble jueu, els guetos i els camps de concentració, les cambres de gas i els innombrables crims atroços que el règim nazi va cometre contra milions de jueus i jueves. I precisament perquè estem conscienciats sobre què signifiquen els genocidis, denunciem el que està fent l'Estat d'Israel.
El problema és el sionisme, que és una ideologia ultranacionalista racista que defensa la superioritat dels jueus sobre els àrabs, com va demostrar el Ministre de Defensa d'Israel quan es referí als palestins com a “animals”. Aquesta és la política que promou el govern feixista de Netanyahu. De fet, aquest ultradretà, va culpar del genocidi nazi no a Hitler, sinó als àrabs!
Assenyalar l'Estat d'Israel com el que és, un Estat criminal i assassí, no significa criminalitzar els joves i treballadors i treballadores israelianes que, per cert, estan també protagonitzant grans lluites contra el seu propi govern i contra un deriva autoritària que amenaça els drets democràtics més bàsics. De fet, davant l'actual massacre a Gaza, nombrosos jueus i jueves a tot el món, contraris al sionisme, per exemple als EUA, estan manifestant-se i lluitant en defensa dels drets del poble palestí. Són també aquests jueus antisemites per denunciar l'Estat d'Israel? Òbviament no!
4. Quin és el paper dels EUA, la UE i les institucions internacionals?
Si l'Estat d'Israel pot fer el que fa contra Palestina és precisament perquè compta amb la complicitat dels EUA, de la Unió Europea i de les institucions internacionals, que no han mogut ni un sol dit en dècades per a evitar el sofriment de la població palestina.
Tant per als EUA com per als governs europeus l'ocupació i la guerra permanent contra el poble palestí és un gran negoci, amb el qual es fan d’or les multinacionals occidentals, i també molts règims àrabs, que diuen defensar la causa palestina però no és veritat. Només els importen els seus diners!
En el cas de l'Estat espanyol, el president Pedro Sánchez parla molt de “lluitar contra l'extrema dreta”, però no ha tingut problema a fer costat a l'actual govern ultradretà, fanàtic i racista de Netanyahu. Pedro Sánchez parla del dret d'Israel a defensar-se, però respectant “el dret internacional” o que una solució és una “conferència de pau en sis mesos”. Sembla una broma. Cap reunió en sis mesos evitarà que el poble palestí continuï sent assassinat avui.
Si el govern de Pedro Sánchez vol defensar els drets humans de veritat, en lloc de reunir-se amb Netanyahu i blanquejar el seu règim feixista, el que ha de fer és condemnar sense titubejos el genocidi sionista a Gaza i trencar totes les relacions polítiques, econòmiques i militars amb Israel. Que deixin d'enviar armes i diners a Netanyahu! Aquí no hi ha neutralitat possible. O s'està amb el poble palestí o s'és còmplice de la destrucció sionista.
5. Per què és tan important aixecar la solidaritat internacionalista a tot el món?
A tot el món s'estan produint mobilitzacions multitudinàries en solidaritat amb el poble de Palestina. De Nova York a Sidney, passant per moltíssims països del món àrab, Europa i l’Amèrica Llatina, la indignació de milions es respira amb força. Totes les televisions estan intentant ocultar aquestes imatges de forma interessada i ens diuen que anem amb compte perquè els palestins són tots uns terroristes que fan costat a Hamàs. Dels mitjans de comunicació ens podem creure ben poc. Les manifestacions que recorren el món no tenen res a veure amb donar suport a l'integrisme religiós.
La solidaritat que estem mostrant és de classe, revolucionària i d'esquerres. I és tan important continuar mobilitzant-nos perquè l'única manera de frenar aquest genocidi és demostrant que el conjunt dels treballadors i treballadores i joves del món estem en contra del que està passant a la franja de Gaza. Els capitalistes sempre ens intenten dividir basant-se en la religió, en el color de la nostra pell o el nostre lloc d'origen. Estem demostrant que per sobre de tot això ens uneix pertànyer a una mateixa classe, la classe treballadora.
No podem confiar en els governs i en les institucions que porten permetent la barbàrie a Gaza durant 75 anys. Hem de confiar en les nostres pròpies forces.
Descarrega el nostre periòdic
