El passat 15 de Maig, estudiants i professors brasilers van protagonitzar una impressionant jornada de mobilització contra els atacs educatius del govern. Més de dos milions de persones van abarrotar els carrers de 200 ciutats i pobles de tot el país, incloent les seves 27 capitals regionals, contra la retallada del 30% del pressupost públic per a universitats i institucions educatives federals i l'ofensiva contra els estudis d'Humanitats aprovat pel Ministeri d'Educació.
L’aturada en els centres educatius i l'onada de protestes han sacsejat el panorama polític al Brasil arribant al punt que diversos mitjans de comunicació han assenyalat que aquestes manifestacions marquen la "fi de la lluna de mel" del govern de Bolsonaro amb el poble brasiler.
El jovent en peu de guerra
Aquests atacs formen part de l'ofensiva llançada pel govern contra els drets dels treballadors i joves, i que ha tingut un especial ressò en el terreny educatiu. La declaració de guerra per part de Bolsonaro i el seu equip és evident, com revelaven les paraules del propi Bolsonaro que titllava les universitats d’un "focus de marxisme cultural" que ha de ser combatut o les del ja exministre d'educació, Ricardo Vélez, afirmant cal eradicar "l’educació de gènere" i aplicar la "l’educació militar".
L'ambient combatiu que es respira entre el jovent respon a l'experiència i realitat dramàtica que viuen els joves de classes humils, els coneguts 'fills de les faveles', que són condemnats a l'atur, a la violència i la fam: el percentatge de nens i adolescents pobres és del 43,4%, cada dues hores moren cinc persones negres d'entre 15 i 29 anys i 11 milions de joves no tenen accés ni a estudis ni a una feina.
La tisorada a l'educació pública aprovada és un intent de venjança del govern contra els joves que han jugat un fort paper en la lluita de classes en els últims anys al Brasil, i així ho va confirmar el mateix ministre d'educació, Abraham Weintraub, afirmant que la retallada pressupostària és una forma d'escarment contra les facultats on hi ha "desordre".
Han volgut enviar un missatge molt clar contra els estudiants que es van plantar contra les polítiques capitalistes de Témer i van ser part fonamental de la campanya contra l'arribada al govern de Bolsonaro -a la majoria de les universitats es van col•locar grans pancartes antifeixistes contra l'amenaça que suposaria el PSL per a la majoria de brasilers. Però els joves des dels carrers han enviat un altre missatge molt més poderós a aquest govern de les elits: "Som aquí per dir no a la censura, no a les retallades i no a aquest Govern autoritari. Nosaltres volem estudiar. Nosaltres tenim dret a estudiar, les nostres universitats, escoles i instituts són patrimoni del poble brasiler i per sobre de qualsevol Govern lluitarem per a defensar-ho".
Les mobilitzacions en què van participar professors, alumnes, funcionaris universitaris, sindicalistes... han sacsejat de dalt a baix el país llatinoamericà i no per casualitat han estat escandalosament silenciades pels mitjans de comunicació de tot el món. Aquestes formen part d'un creixement generalitzat de rebuig al govern. Amb tan sols quatre mesos de presidència, Bolsonaro ja compta amb els pitjors índexs de popularitat obtinguts per qualsevol govern brasiler després d'aquest període tan breu de mandat, mesos marcats per la corrupció, un creixement econòmic raquític i una forta polarització social.
Augmenta el rebuig a Bolsonaro
La croada reaccionària del govern contra els drets democràtics transcendeix el camp educatiu. Però precisament la bateria d'atacs contra treballadors, joves, pobles indígenes i pensionistes, han sacsejat la consciència de la societat brasilera provocant que es respiri un ambient de desafiament a Bolsonaro.
Després de les eleccions del passat 7 d'octubre, vam haver d'escoltar a grans analistes polítics que anunciaven una i altra vegada un "gir profund a la dreta" dels treballadors i joves al Brasil. Però l'explicació a aquests resultats responia a altres factors: una gran polarització política i social, una campanya de profunda demagògia per part de Bolsonaro que es va aprofitar de la decepció de sectors de les masses amb les polítiques de retallades aplicades pels dirigents reformistes del PT així com els escàndols de corrupció en què es van veure implicats, unit a la falta d'una alternativa conseqüent a l'esquerra.
Des d’aleshores s'ha posat damunt la taula la incapacitat de Bolsonaro i del propi capitalisme brasiler de resoldre els problemes de la majoria, que es mantenen i augmenten dramàticament. Amb l'experiència dels últims anys i també d'aquests mesos de govern, les masses estan traient lliçons profundament valuoses: només sobre la base de l'organització i la mobilització podrem frenar tots els atacs i aconseguir una vida digna per als oprimits. En aquesta línia se succeeixen les mobilitzacions del jovent, que marquen un punt d'inflexió i anticipen una nova etapa en la lluita contra Bolsonaro. Una etapa on la poderosa classe treballadora brasilera participarà i intervindrà de manera decisiva. Així ho prova la convocatòria de la vaga general per el 14 de Juny.
Construir la vaga general amb un programa revolucionari i socialista
La determinació demostrada pels estudiants ha estat la millor arrencada possible per a escalfar els motors de la classe obrera cap a la vaga general del 14J. Aquesta vaga ha de posar damunt de la taula les reivindicacions de tots els sectors en lluita i ha de ser el primer pas d'un pla de mobilitzacions continuat en el temps fins a derrotar al govern.
Aquest ha de ser el camí a seguir. Per això considerem que és un error que dirigents del PSOL estiguin fent crides a formar "fronts democràtics" amb les forces de la dreta per frenar Bolsonaro. L'experiència demostra que sobre la base de l'aritmètica parlamentària no es podran satisfer les necessitats socials de les masses. L'única manera de tombar el govern és amb un programa de classe, demostrant el potencial de treballadors i els sectors oprimits pel capitalisme quan prenen els carrers i s'organitzen.
Per això, els companys i companyes del PSOL, PSTU, PCB, MST, MTST, han d'aixecar un front únic de l'esquerra que sumi als moviments d'indígenes i camperols, les organitzacions feministes revolucionàries, d'estudiants, i han de cridar als militants lluitadors del PT i la CUT a trencar amb els mètodes burocràtics i reformistes de la seva direcció. És fonamental treure les conclusions de la vaga general contra la reforma laboral del Témer on la burocràcia del PT va frenar la lluita negant-se a estendre la mobilització.
Una tasca central dels activistes de l'esquerra ha de ser impulsar comitès d'acció en els centres de treball i estudi per organitzar la vaga de forma assembleària, democràtica i combativa, defensant la necessitat d'un programa socialista revolucionari que posi en el centre la planificació democràtica de l'economia. En això s'ha de convertir la vaga del 14J. No hi ha temps a perdre i hi ha força per vèncer.
Descarrega el nostre periòdic
