La manifestació convocada pel Sindicat d'Estudiants a Barcelona el 26 d'octubre de 2006, com a part d'una jornada de lluita en defensa de l'ensenyament públic convocada arreu de l'Estat, va ser prohibida per la Direcció General de Seguretat Ciutadana del Departament d'Interior de la Generalitat "per considerar que la mateixa pot tenir contingut electoral", basant-se en un acord de la Junta Electoral Provincial de Barcelona. El dia 1 de novembre se celebraven les eleccions autonòmiques de Catalunya.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va desestimar el recurs del Sindicat d'Estudiants que defensava el seu dret a manifestació, amb l'argument que "una de les essencials diferències entre les principals opcions polítiques estreba precisament en el major o menor suport (fonamentalment pressupostari), reforç o atenció que es potencia per a cada tipus d'ensenyament (pública o privada); per això (...) el rellevant és que, àdhuc de forma indirecta o subliminal, la convocatòria es dirigeix a la captació de sufragis, i en tal sentit, pot qualificar-se d'acte de campanya o de contingut electoral"
Finalment, el recurs presentat pel Sindicat d'Estudiants va arribar al Tribunal Constitucional (TC), que va declarar "que ha estat vulnerat el seu dret fonamental a reunió i manifestació" anul·lant les resolucions i sentències tant de Seguretat Ciutadana com del TSJC.
La sentència del 19 de febrer de 2009 del TC considera que "extender el carácter de acto de campaña electoral a todo aquel que de forma indirecta o subliminal pudiera incidir en la voluntad de los electores por coincidir con alguna de las ideas defendidas por las opciones políticas que concurren en el proceso electoral (...) supondría, en aras de la ‘pureza de la campaña electoral' permitir que se prohiban, con la consiguiente vulneración del derecho a la libertad de expresión, todas aquellas manifestaciones públicas realizadas durante la misma que no hubieran sido efectuadas por candidatos, partidos, federaciones o agrupaciones"
Aquesta sentència va representar una clara victòria del moviment estudiantil, i en general del moviment obrer, enfront del que constituïa un escandalós atropellament a un dret democràtic fonamental com el dret a manifestació i que suposava un perillós precedent per al futur, que òbviament estan tractant d'imposar-nos novament en aquests dies.