El govern del Partit Popular ha decidit aprofitar al màxim els dos anys que li resten de legislatura per atacar encara més els drets i llibertats que vam aconseguir gràcies a la lluita i a l mobilització social. L’educació i la sanitat estan patint greument les seves polítiques, que pretenen fer d’aquests drets un privilegi a l’abast únicament de qui se’ls pugui pagar. Tot i així, sembla que aquests retrocessos no són suficients.
La nova llei de l’Avortament, impulsada pel ministre de Justícia, Alberto Ruíz Gallardón, deixa ben clar el caràcter profundament reaccionari d’aquest govern que pretén fer-nos retornar a l’època en què la moral del nacionalcatolicisme dictava els costums de les persones i imposava les seves regles al codi penal.
Drets de la dona
Els avenços aconseguits en la història recent pel que fa al dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos han estat importants. Si per un costat l’any 1985 es va despenalitzar l’avortament sota els famosos tres supòsits de violació, malformacions fetals o risc per a la salut de la mare, per un altre es continuava contemplant penes de presó per a metges i dones que se cenyissin a aquests casos. Aquesta situació va canviar l’any 2010 sota govern del PSOE: tot i que no es reconeixia un avortament lliure i gratuït per la Seguretat Social, es feien algunes passes importants respecte la situació anterior. Oferia la possibilitat que les dones poguéssim avortar a les primeres 14 setmanes de gestació; també es podia interrompre l’embaràs en qualsevol moment per l’anomenada indicació eugenèsica (quan el fetus presenta risc de greus anomalies o bé una malaltia extremadament greu i incurable en el moment del diagnòstic); fins i tot, per acomplir la llei d’autonomia del pacient (aprovada pel PP el 2002), oferia la possibilitat que les dones de 16 i 17 anys avortessin sense permís patern, perquè segons aquesta llei a aquesta edat ja són majors per renunciar a un tractament mèdic o decidir sobre sotmetre’s a una operació o no.
Un retrocés inacceptable
Amb la nova llei de l’Avortament, curiosament redacta no des del ministeri de Sanitat sinó des del ministeri de Justícia, el PP pretén convertir un dret en un delicte, satisfent així les exigències de la jerarquia eclesiàstica. Amb la llei Gallardón, es retrocedeix a temps passats, propis de la dictadura franquista, des del moment que se suprimeix la indicació eugenèsica.
No només això. Per poder acreditar el supòsit de risc de salut per a la mare, serà imprescindible l’informe de dos metges diferents (abans només calia un) que no podrà ser el mateix que practiqui l’avortament i que tampoc podrà treballar a la mateixa clínica. Les dificultats que haurà de fer front una dona que vulgui avortar seran enormes amb aquesta nova legislació, però encara més si tenim en compte les conseqüències de les retallades a la sanitat perpetrades pel Partit Popular. De quant temps seran les llistes d’espera per poder obtenir un informe de dos metges diferents que treballin a clíniques diferents en aquesta situació? Quant temps passarà des que se sol·licita fins que s’obté aquest informe? Estaran a temps de poder avortar fins i tot les que obtinguin un informe favorable dels dos metges?
La nova llei, pel que fa a l’avortament en menors d’edat és completament, les converteix completament en víctimes: sotmet a la menor a un procés en què ha d’aconseguir el suport dels seus pares, del fiscal i, fins i tot, de la parella (de l’embaràs no desitjat). Al trauma d’estar embarassada sense voler-ho, una jove afegeix també un trauma igual o fins i tot major d’haver de passejar la seva situació davant dels seus pares i les autoritats. Tornem a l’atmosfera franquista, de tal manera que tot està orientat a que n’hi ha prou amb l’oposició d’un dels pares perquè la jove desisteixi d’avortar i tot quedi “religiosament en família”.
“Dret a la vida?”
Aquests cínics defensors de “la vida”, fidels seguidors de la doctrina ultraconservadora catòlica, volen obligar a les dones, i a les seves famílies, a carregar amb el pesat farcell d’una existència desgraciada. Aquests senyors, que són els mateixos que han llençat a 2,2 milions de nens a la pobresa i l’exclusió social (dades de Cáritas), que han legislat l’acomiadament de milers de treballadors, els salaris precaris, els desnonaments, la privatització de la sanitat i de l’educació, que posen tallants a les tanques de Melilla perquè els immigrants no entrin al nostres país, que no condemnen la dictadura franquista ni reparen a les seves víctimes, que tenen a les seves files a traficants d’armes internacionals... Aquests senyors ens parlen del “dret a la vida”.
Per a ells el dret a la vida està bé, però el d’una vida digna sembla que no el tenen tan clar. Què serà dels nens amb malformacions que neixin si el PP s’està encarregant d’acabar amb tots els ajuts a la dependència? A més de tenir una vida plena de patiment tant físic com psicològic per a ells i les seves famílies, es veuran exclosos en el seu dia a dia i abandonats pels serveis socials que també el PP està desmantellant.
Respecte de les malformacions fetals que Gallardón vol eliminar com a supòsit per poder avortar legalment, les conseqüències seran terribles. Tal i com explicava l’ex-neurocirurgià infantil Javier Esparza al diari El País, hi ha certes malformacions com l’espina bífida oberta o la hidrocefàlia congènita que són prou corrents, afectant aproximadament a entre 1 i 3 nens de cada mil a països com el Regne Unit o Irlanda (a l’Estat espanyol no hi ha dades relatives a aquesta qüestió prèvies a l’aprovació de la llei de l’Avortament). Aquest tipus de malformacions provoquen una vida d’enorme patiment físic als que les pateixen, amb conseqüències tan greus com la paràlisi d’ambdues cames o paràlisi completa, incontinència, atròfia als músculs de les cames, deformacions, hidrocefàlia o deficiència mental. Tot això sense tenir en compte la multitud d’operacions a les que un nen amb aquest problema s’ha de sotmetre durant anys i que fa impossible, entre d’altres coses, una escolarització normal, i les conseqüències òbvies que això té a les seves famílies.
Els programes de prevenció de l’espina bífida a l’Estat espanyol, entre els quals s’inclou el diagnòstic prenatal que identifica aquest tipus de lesions, han aconseguit que la xifra de nens amb espina bífida estigui a nivells de 8 per cada 10.000 nascuts. Programes que per al PP semblen no tenir raó d’existir. Tan escandalós és aquest enorme retrocés que des de la pròpia comunitat científica s’ha respost al PP amb una gran contundència, com és el cas dels experts en diagnòstic prenatal, que s’han pronunciat públicament en contra de la “llei Gallardón”, argumentant que la supressió de l’avortament per anomalia fetal greu vulnera els drets de les dones i les desempara en situacions molt complexes i doloroses.
Una qüestió de classe
Però el problema no és únicament que s’elimini el supòsit de malformació fetal. La insistència del Partit Popular en dur a terme una campanya insultant sobre les dones que decideixen avortar no ha cessat en intensitat. Des de les afirmacions de diputades del PP en el plenari del congrés: “les dones que avorten són les que menys estudis tenen”; o acusacions d’assassines tant per les dones que avorten com per als metges que les atenen, llençades pel president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, el mateix individu que va amagar la gravetat de l’accident del metro de València: “...recordem que encara en ple segle XXI hi ha legisladors, jutges, metges, que pretenen fer el mateix que fa dos mil·lenaris va dur a terme Herodes (...) si la matança d’innocents va ser una aberració aleshores, ho és ara, tot i que a cada moment s’intenti vestir amb diferents excuses”. Tot això en ares de prendre a les dones el dret a decidir sobre el seu cos i la seva reproducció per atorgar-se’l a l’Església catòlica, als diputats del PP i als tribunals.
Qui ha de prendre la decisió d’avortar no ho fa ni molt menys com un plat de bon gust sinó tot el contrari. Es tracta d’una decisió difícil i traumàtica, però lògicament preferible en qualsevol cas a tenir fills en unes condicions físiques i socials que no poden garantir el seu desenvolupament i una vida digna.
Al Partit Popular no li preocupa realment reduir el nombre d’avortaments. Si així fos, no impulsarien aquesta llei, perquè, segons les dades del mateix ministeri de Sanitat, el nombre d’interrupcions voluntàries de l’embaràs va baixar un 5% el 2012 sota una llei que permetia entre altres coses la interrupció lliure de l’embaràs durant les primeres catorze setmanes. Aquell any van avortar 112.390 dones, unes 6.000 menys que el 2011 amb la legislació anterior.
El que li passa al Partit Popular és que no pot amagar el tuf antiquat i reaccionari que corre per les seves venes i que és una de les seves principals senyals d’identitat. En comptes de prevenir embarassos no desitjats amb educació sexual a l’escola pública, el que van intentar fer fa poques setmanes va ser imposar que la religió fos una assignatura oferta obligada per a nens d’educació infantil. Això sí és realment important per a ells. Explicar als nens de quatre anys el que la Santa Església ens ha de dir. Coses com que les dones han de ser submises i que, per tant, no poden tenir capacitat per decidir per elles mateixes, com predicava el llibre editat per l’arquebisbat de Granada, amb el títol “Calla’t i sigues submisa”.
La demagògia de Gallardón quan diu que vol protegir les dones amb aquesta llei és inqualificable. Per descomptat, està clar que aquest govern retrògrad no posa cap voluntat en defensar els drets de les dones. Per exemple, en què tinguin unes condicions laborals dignes i iguals als homes. Tampoc protegeix a les mares solteres que estan a l’atur i són desnonades. I per descomptat, no protegeix les dones quan nega el seu dret a decidir sobre el seu propi cos i el seu propi futur sota l’amenaça de ser condemnades com si fossin delinqüents.
Aquesta nova llei de l’avortament representarà un gran retrocés, que tindrà les seves pitjors conseqüències per a les dones i les famílies treballadores. Les que pateixen l’atur i no tenen mitjans per mantenir un fill, les que no es podran fer càrrec de les despeses mèdiques d’un nen amb malformacions. Aquesta política tornarà a repetir les escenes d’avortaments clandestins en clíniques de mala mort, amb greus riscos per a la salut tant de la mare com del fetus. I per descomptat, no afectarà igual a tots. Les famílies amb recursos econòmics podran fer com abans i enviar les seves filles a avortar a Londres o tenir tots els mitjans disponibles per cuidar un fill, encara que sigui no desitjat. Com sempre, el PP colpeja a les famílies treballadores i pretén treure’ns fins a l’últim dels nostres drets.
Des del Sindicat d’Estudiants defensem el dret a l’avortament lliure i gratuït a través de la Seguretat Social i en les millors condicions mitjançant una llei de termini que permeti a les dones prendre les seves pròpies decisions sobre el seu cos, la seva maternitat i la seva vida. Aquest govern no defensa els drets de la majoria de la societat, de les famílies treballadores, i per això l’importa molt poc l’escenari de drama social, d’atur, de baixos salaris, de destrucció de la sanitat i l’educació públiques que ells mateixos estan provocant. Només la lluita i l’organització faran possible invertir aquest escenari i garantir unes condicions de vida dignes i plens drets i llibertats per a milions de persones.
Descarrega el nostre periòdic
