Aquest 8 de març ho hem tornat a demostrar. El moviment feminista està viu, fort i amb més determinació que mai. I això que han intentat de tot per a acabar amb nosaltres. Però els assassinats, les sentencies masclistes, els caps de policia que violen, els Julio Iglesias i els Epstein que pensen que poden fer el que vulguin amb els nostres cossos, les elits econòmiques que ens agredeixen i maltracten, l'extrema dreta que ens posa a la diana i que ens diu que anem a avortar a un altre lloc, els salaris miserables, el dret a l'habitatge que ens neguen, els serveis públics arrasats, el racisme que ens copeja…
📹 | Ayer #8deMarzo volvimos a ser centenares de miles en todo el Estado. La marea morada del feminismo combativo y la lucha de la mujer trabajadora es imparable.
— Sindicato de Estudiantes 🇵🇸 (@SindicaEstudian) March 9, 2026
Somos feministas, antifascistas, antiimperialistas y revolucionarias. La lucha es el único camino. pic.twitter.com/aLPRP7DDQb
Tot això no ha fet més que omplir-nos de raons, més si cap, per a tornar a rebentar els carrers de feminisme revolucionari i combatiu, el feminisme de la classe obrera, el que impulsem les comunistes revolucionàries de Lliures i Combatives, el que apunta al cor del sistema capitalista i per això concita l'odi dels poderosos.
Centenars de milers hem tenyit de morat els carrers de tot l'Estat espanyol en una jornada que ha tornat a ser històrica. Una demostració de força inapel·lable de centenars de milers d'oprimides que ens rebel·lem davant un sistema que ens vol aixafades, mudes i submises.
Manifestacions multitudinàries en les quals era complicat distingir el principi i del final, en les quals no es podia avançar un pas. Riuades que sortien dels trens de rodalies, dels autobusos i de les avingudes van col·lapsar el centre de les principals ciutats. Madrid, Bilbo, Barcelona, València, Sevilla... i així desenes i desenes de ciutats fins a la bandera, i milers de persones amb palestines violetes al coll denunciant que no oblidem l'atroç genocidi sionista i, per descomptat, pancartes casolanes contra la guerra imperialista. Feministes antifeixistes!, hem cridat milers de goles a ple pulmó i a l'uníson, reivindicat un 8 de març de combat contra tota la barbàrie capitalista que ens amenaça.
Feministes antifeixistes contra la guerra imperialista!
Aquest 8M ha estat marcat sense dubte per la necessitat de donar una resposta a l'altura de l'avenç de l'extrema dreta i de l'ofensiva dels seus màxims representants a nivell internacional: Donald Trump i Netanyahu, aquests dos genocides al cap devant de la internacional reaccionària, que després d'arrasar Gaza i perpetuar un autèntic genocidi contra el poble palestí han llançat una guerra imperialista contra el poble iranià que s'expandeix per tot Orient Mitjà de forma devastadora: milers de morts, centenars de milers de desplaçats, misèria i horror. Aquest és el seu segell.
Amb la demagògia i la poca vergonya que els caracteritzada ens diuen que ho fan per a defensar la “democràcia” i els “drets de les dones”. Però de quina democràcia ens parlen? De la qual reparteixen les bandes paramilitars de l'ICE arrestant i assassinant a boca de canó als qui es planten contra el seu autoritarisme i el seu racisme? O de la cadena perpètua que han aprovat per als metges que practiquin avortaments a Texas, Tennessee o Alabama? O de les milers de persones assassinades a l'Iran, incloent a més de 160 nenes l'escola de les quals va ser bombardejada?
Des de Màlaga fins a la Corunya, des de Donosti fins a Canàries, aquest 8M ho hem deixat clar: el moviment feminista hem estat en la primera línia de la lluita antifeixista en aquests anys i est, particularment, necessitàvem ser-ho més que mai. Milers de cartells fets a mà, carregats de ràbia, posaven de manifest que no ens enganyen, això ja ho hem viscut.
Sabem de sobres que això va del petroli i que els seus monopolis continuïn omplint-se les butxaques mentre reguen el planeta de sang. El crit de No a la guerra!, tan marcat en la nostra memòria, va unit al de No més sang per petroli! Les vostres guerres, els nostres morts! Enfront dels exèrcits de l'imperialisme més voraç, de la barbàrie, de l'espoli i del genocidi, nosaltres, amb el suport de milers i milers de lluitadors que s'han unit a les nostres protestes, hem fet d'aquest 8 de març la major mobilització contra la guerra imperialista a l'Iran fins a la data. I ens hem solidaritzat amb el poble iranià, amb les seves dones i homes, amb els seus joves, que s'han aixecat una vegada i una altra contra el règim dels mul·làs, un règim corrupte, opressor i reaccionari. A elles i ells els correspon la tasca d'enderrocar-ho, no al sionisme ni a l'imperialisme ianqui!
L'embranzida imparable de la vaga estudiantil feminista el 6M. La joventut crida “No passaran”
L'aclaparadora participació de la joventut va ser una altra de les claus de la jornada. Sens dubte, la crida a la vaga general estudiantil per al divendres 6 de març per part de Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants va jugar un gran paper. Un any més les aules buides i les més de 40 manifestacions que es van celebrar a nivell estatal aquest matí van ser la millor manera de preparar el 8M. Amb una energia contagiosa i una força irresistible la joventut va rebatre per la via dels fets tota aquesta propaganda interessada sobre que la joventut és de dretes. Més volguessin!
Aquesta vaga, que ja s'ha convertit en una tradició amb fortes arrels en els instituts i facultats, va ser una lliçó de dignitat i també de memòria. Les desenes de milers de joves que, desafiant la pluja i el fred, van nodrir la mobilització el van fer sota la bandera del feminisme revolucionari i de classe, són una genuïna reivindicació de la memòria de les treballadores que abans que nosaltres es van enfrontar a l'extrema dreta, que van patir la seva repressió durant 40 anys de dictadura feroç i que van conquistar al carrer els drets que avui ens volen arrabassar.
Contra Ayuso i Abascal, contra Milei, Meloni i Trump, contra el patriarcat, el capital i la seva aliança criminal van clamar sense descans sota una intensa pluja que no va aconseguir frenar la seva determinació. És la joventut que es nega a viure amb por de no arribar a casa, que desafia a tribunals franquistes, que crida Em cuiden les meves amigues i no la policia!, que rep aixecant un gran mur antifeixista a Vito Quiles en les universitats, i que assenyala sense ambages al feminisme de postureig del PSOE, la seva transfòbia i la hipocresia amb la qual han arribat a permetre l'assetjament sexual que s'estén en les seves pròpies files, la que va protagonitzar les vagues contra el genocidi en Palestina. Aquesta joventut antifeixista, anticapitalista i revolucionària ha estat i és la sang que bomba en el cor de la lluita feminista que fa ja gairebé una dècada va donar un cop sobre la taula a nivell internacional i es va convertir en un eix central de la lluita de classes.
Feminisme revolucionari per a acabar amb l'opressió
Aquest 8M ha estat un cop demolidor contra l'extrema dreta, contra Vox i el PP, contra Abascal i a Ayuso. Enfront dels seus avanços electorals, hem posat sobre la taula que organitzades i mobilitzades als carrers som una força molt poderosa.
Però per a ser una força imparable necessitem també un programa que assenyali les causes reals de la nostra opressió i llevant una alternativa a aquest sistema criminal. No és suficient amb paraules. Que Pedro Sánchez digui ara no a la guerra està molt bé, però cal ser conseqüent, per a no involucrar-nos de veritat en una guerra imperialista cal tancar les bases militars ianquis i sortir de l'OTAN. Tampoc ens serveixen les paraules buides i el folklore morat del Govern del PSOE i Sumar no sols no han blindat els nostres drets, ni acabat amb les agressions, ni amb els franquistes amb toga, ni amb la violència que sofrim en tots els àmbits de la nostra vida, sinó que davant la falta d'una alternativa d'esquerres conseqüent en els fets, han donat espai a l'extrema dreta per a escampar la seva demagògia i que avanci posicions.
Des de Lliures i Combatives ens hem dedicat des del nostre naixement a aixecar la bandera del feminisme revolucionari i anticapitalista, a defensar una alternativa d'esquerres que trenqui amb el sistema capitalista, que assenyali a les i els culpables de la nostra opressió, i també a denunciar als qui només pretenen posar pegats a aquest sistema miserable que ens condemna.
Per a acabar amb tot això, necessitem acabar amb l'explotació i els salaris de misèria que ens condemnen a la dependència econòmica i ens lliguen als nostres maltractadors. Necessitem acabar amb la dictadura dels rics i els banquers, dels especuladors i els rendistes que ens neguen el dret a un habitatge i a unes condicions de vida dignes. Necessitem educació i sanitat públiques i de qualitat. Necessitem depurar l'aparell de l'Estat de franquistes, la policia, els tribunals... Necessitem derogar la llei mordassa, la reforma laboral, la llei d'estrangeria. Necessitem enfrontar-nos als qui decideixen el destí de les nostres vides en els grans consells d'administració, als quals fan negocis amb el sionisme i decideixen arrasar pobles sencers en nom dels seus comptes bancaris.
Ells i elles ens odien perquè els hem despullat davant els ulls de milions de persones que estan prenent el camí de la lluita. Doncs bé, que prenguin nota de tot el que hem fet i d'aquest 8M, perquè tenim molt més i no pararem fins a transformar tota la nostra ràbia en organització. Construeix feminisme revolucionari amb nosaltres! Uneix-te a les comunistes revolucionàries de Lliures i Combatives!
Descarrega el nostre periòdic
