Cap agressió feixista sense resposta
Deu nazis varen apunyalar dissabte vuit de setembte a un jove de 16 anys al metro de Barcelona. El seu delicte: defensar a la seva companya, una noia sud-americana. El jove que anava acompanyat per la seva companya i el germà d’aquesta, un nen de 8 anys, es varen torbar en un grup de nazis a l’interior del metro que varen començar a insultar i agredir a la noia, pel simple fet de ser d’origen sud-americà. El company la va defensar front als deu nazis i aquests el van apunyalar tres cops, amb l’evident intenció d’assassinar-lo, ja que una de les punyalades ha tocat el pulmó.
Una vegada més la premsa ofereix una repugnant versió dels fets parlant d’estètica neonazi, igualant als botxins i a les víctimes, justificant l’agressió per l’estètica antifeixista del noi i com diu per exemple El País “los numerosos puntos en común entre ideologías antagónicas” o “los extremos se tocan”. Com si sortir en una noia sud-americana o vestir en samarretes antifeixistes fos motiu per rebre tres punyalades!!
No són baralles, com diu la premsa burgesa, entre grups extremistes. Es tracta d’agressions sistemàtiques que es produeixen a tot l’estat (recordar l’assassinat del company Carlos a Madrid en novembre passat) i a Catalunya, especialment al Vallés.
Mentre la joventut és criminalitzada pels mitjans de comunicació per lluitar pels seus drets i els treballadors són reprimits per la policia i els tribunals, les organitzacions feixistes realitzen tot tipus de manifestacions i atacs amb total impunitat amparades en l'actitud permissiva dels jutges i de l'aparell de l'Estat capitalista.
Els Mossos asseguren tenir identificats a desenes de feixistes organitzats en bandes. A que esperen per detenir-los? Que fa el conseller Saura? Per que no utilitza la mateixa contundència que contra aquells que lluiten, com per exemple els conductors de TMB, que en la lluita pels dos dies van patir càrregues, pallisses policials i tres detencions?
És evident que la "democràcia" burgesa i les seves institucions només són un instrument dels capitalistes per a garantir la protecció dels seus interessos econòmics i polítics. Com ja dèiem en el nostre comunicat de novembre passat no és cap casualitat que aquestes bandes s'hagin envalentit en l'últim període. D'una banda, la dreta representada pel PP els dóna cobertura per a la seva actuació. El partit de Rajoy i Aznar amb la seva ofensiva permanent contra l'esquerra, la seva reivindicació oberta de la dictadura franquista, la seva exhibició de símbols reaccionaris sense cap complex, i sense que aquestes demostracions siguin contestades pels dirigents de les organitzacions polítiques i sindicals de l'esquerra i del govern PSOE, han envalentit a aquests elements. Cap feixista pateix condemna pels seus actes, per les pallisses que donen a centenars de joves, ni pels seus crims.
Lluitar contra el feixisme amb les nostres forces, de forma massiva i contundent
En aquesta lluita hem de confiar només en les nostres pròpies forces i en la mobilització més àmplia i massiva dels treballadors i la joventut. Els feixistes són les tropes de xoc de la burgesia contra el moviment obrer. En aquests moments són utilitzats per a atemorir als sectors més conscients i militants de la joventut, als immigrants i a tots aquells que ens mobilitzem al carrer.
Per tant el combat contra les bandes feixistes ha de realitzar-se amb mètodes basats en la lluita de masses, com les mobilitzacions de novembre passat, implicant al conjunt de la joventut en la lluita contra aquests elements.
El que necessitem són mobilitzacions massives i pacífiques, que demostrin el rebuig actiu de la immensa majoria de la joventut contra les agressions dels feixistes i que contrarestin les mentides i les distorsions dels mitjans de comunicació quan pinten als joves com un grup de borratxos, delinqüents potencials i passotes. També és necessari difondre-ho entre la classe treballadora per tal de convertir la lluita contra una agressió feixista concreta en una lluita general en defensa dels drets democràtics (ja que els feixistes reclamen el dret a esclafar els drets de la classe obrera) i contra el feixisme i la impunitat policial i judicial amb la que actuen. Els dirigents de les organitzacions de la classe obrera, especialment als sindicats de classe, haurien de prendre aquesta lluita com la seva lluita, mobilitzar al moviment obrer contra les bandes feixistes.
La lluita contra els grups feixistes és també la lluita contra el sistema que els alimenta, finança i arma, el sistema capitalista. Afrontar la lluita contra les agressions feixistes des d’un punt de vista de classe i una perspectiva revolucionaria, explicant als joves i treballadors la necessitat de que cap agressió quedi sense resposta, és la clau per aturar els peus a la escòria feixista.
10 de setembre de 2008
Sindicat d’Estudiants
Corrent Marxista Militant www.militant.cat www.elmilitante.org