Declaració estatal de Lliures i Combatives, Esquerra Revolucionària i el Sindicat d'Estudiants
Ho hem tornat a fer. Un nou dia de la dona treballadora ha inundat novament els carrers de tots els territoris de l'Estat espanyol amb manifestacions massives en un ambient elèctric i combatiu, abarrotades de dones, joves, treballadores, a les qui ni el fred, ni la pluja, ni el vent ens ha pogut frenar. "La pluja molesta, més molesta el patriarcat".
Una energia formidable se sentia als carrers de Madrid, des d'Atocha fins a Plaza España durant més de tres intenses hores sense prendre'ns un respir, com ocorria als carrers i places de tantes i tantes localitats, des de Barcelona, Tarragona, Galiza, Xixón, València, fins a tota Andalusia o Euskal Herria.
Un 8M amb més d'un milió de persones en una multitudinària i combativa marea lila que ha tenyit tots els racons del mapa, mostrat la seva poderosa força i una ràbia que concentra tot el sofriment de la nostra classe i es rebel·la contra ell.
Un moviment que ha revalidat el seu contingut de classe i anticapitalista expressat en una crítica furiosa a la ultradreta negacionista i la seva internacional reaccionària, al genocidi sionista contra el poble palestí patrocinat per l'imperialisme nord-americà i tots els governs capitalistes de la UE, inclòs el del PSOE-Sumar, contra el monstruós bel·licisme i militarisme global al qual la classe dominant ens vol arrossegar a costa dels nostres drets laborals i democràtics, tot obtenint els recursos de destruir la sanitat, educació, cures i habitatge públics.
Però també un 8M que es reafirma en rebutjar i impugnar aquest feminisme burgès i petitburgès, de postureig, que es posa un llacet morat cada 8M per a fitxar, però que en el dia a dia secunda o calla el que incomoda al poder establert o a aquests companys de Pedro Sánchez d'entre 40 i 50 anys. Aquest feminisme edulcorat que fica en el mateix sac a banqueres i empresàries amb treballadores, com si tinguéssim els mateixos interessos; aquest feminisme passat de moda, racista i transfòbic que continua donant l'esquena a les més oprimides entre les oprimides.
Per això hem de recordar una lliçó molt important, una cosa que no podem oblidar: que hem estat nosaltres, i només nosaltres, les treballadores, joves, pensionistes, mestresses de casa, les qui no podem pagar el lloguer i sofrim la privatització dels serveis públics, les qui hem aixecat el moviment feminista combatiu que tanta por els dona. I amb raó! Perquè el moviment de l'emancipació de la dona treballadora que estem vivint és la major expressió de la lluita de classes en l'actualitat i apunta als fonaments d'aquest bestial sistema capitalista que res pot oferir-nos.
Per això els i les comunistes revolucionàries de Lliures i Combatives, d'Esquerra Revolucionària i del Sindicat d'Estudiants estem en peu de guerra i en primera línia d'aquesta batalla decisiva. Perquè som coherents. Perquè la revolució, com no ens cansem de cridar, serà feminista o no serà.
Els nostres megàfons, pancartes i blocs amb pancartes han destacat per la seva força, combativitat i per agrupar desenes de milers arreu, cantant i cridant sense parar: aquesta justícia és una merda! Tranquil·la, germana, aquí està la teva manada! No és no, i la resta és violació! Feministes antifeixistes! Patriarcat i capital aliança criminal!, A-anti-anticapitalistes, entre moltes altres consignes.
Vaga estudiantil feminista
Tenint un paper de primera en aquest inspirador tsunami feminista, sens dubte, es troba la joventut. La convocatòria de vaga el 7 de març del Sindicat d'Estudiants i Lliures i Combatives va buidar les aules, amb més d'un milió d'estudiants secundant la jornada, i a partir de les dotze del migdia va omplir els carrers de combativitat i dignitat, escalfant motors per a aquest meravellós 8 de març de classe i combatiu.
A Coruña, Vigo, Bilbo, Gasteiz, Donosti, Gijón i Oviedo, Barcelona i Tarragona, Madrid, Sevilla, Màlaga, Granada, Còrdova, Huelva, Salamanca, Lleó i Valladolid, Saragossa, València, Alacant, i més ciutats! Milers d'estudiants vam dir alt i clar que estem fartes d'aquest monstre anomenat patriarcat i del seu protector, el capitalisme.
Mentre l'extrema dreta i tots aquests matxirulos tan indignats amb el feminisme ens diuen que estem boges i que no tenim motius per a protestar, la violència masclista ens continua arrabassant la vida, les agressions sexuals continuen, les desigualtats persisteixen, a les nostres aules o centres de treball suportem humiliacions diàries.
La justícia patriarcal, saturada de masclistes i franquistes, vol aixafar-nos. Com si d'una venjança contra el moviment feminista es tractés, jutges i jutgesses deixen en llibertat als nostres agressors, atorguen impunitat a violadors, obliguen víctimes a lliurar els seus fills als seus maltractadors, ens sotmeten a interrogatoris vomitius que ens culpabilitzen a nosaltres, preguntant com anàvem vestides, si estàvem o no borratxes o si ens vam resistir prou.
Feministes antifeixistes sempre!
Aquests dies hem denunciat que la nostra opressió té molt a veure amb l'avanç de l'extrema dreta global. Hi ha una internacional reaccionària que sent un odi visceral contra el moviment feminista combatiu. Els Trump, Elon Musk, Abascal, Meloni, Milei, Alternativa per Alemanya, Ayuso… han situat la classe treballadora, les dones, les persones migrants i trans, com l'enemic a batre.
Ja no s'amaguen i actuen de forma cada vegada més salvatge: el genocidi i la neteja ètnica contra el poble palestí a mans del nazi de Netanyahu és una bona mostra d'això. Tots aquests feixistes comparteixen un objectiu: que les dones treballadores tornem a ser esclaves i que estiguem calladetes, i acabar amb qualsevol vaga, mobilització i organització de la classe treballadora.
Aquí ho sofrim amb Vox i el PP. Aquests gossos de la patronal, franquistes confessos, que tot el dia s'omplen la boca de denúncies falses i en nom de Déu, la pàtria i els toros volen prohibir legalment que s'eduqui en la igualtat i en el consentiment en els centres d'estudi.
Si aquesta horda de reaccionaris estan desbocats i a l'ofensiva, col·locant els drets de la dona com a primer objectiu a demolir, vociferant que les feministes han arribat massa lluny, és perquè l'esquerra institucional i acomodada al sistema, aquesta pseudoesquerra a la qual els molesta el soroll i la lluita i militància de base, no fa res per combatre-la, deixant-los via lliure per a escampar el seu odi.
Però qui està anant massa lluny són aquests masclistes, racistes i feixistes, que ens volen callades i submises. I per això aquest 8M ha tornat a deixar clar que al feixisme no se’l discuteix, se’l combat, i això cal fer-ho des d'on som fortes: al carrer i amb la lluita organitzada. No derrotarem els fatxes a través de Twitter ni tampoc amb discursos molt enginyosos als parlaments.
Hem enviat un missatge molt clar al govern PSOE-Sumar. Poden treure la bandera antifeixista cada quatre anys, però no enganyen ningú. Si fossin tan feministes i progressistes com diuen acabarien amb la justícia patriarcal, posarien en marxa una assignatura d'educació sexual inclusiva i confrontarien amb el poder de l'Església catòlica a les aules. Posarien en marxa un parc públic d'habitatge per a acabar amb el negoci dels rendistes. Il·legalitzarien Desokupa. Deixarien de finançar guerres imperialistes i ser còmplices de genocidis; i no compartirien el mateix discurs amb Vox i les sectes ultracatòliques respecte al col·lectiu trans.
No pararem fins que totes siguem lliures, fins que puguem tornar a casa sense por, fins que escombrem aquesta escòria d'extrema dreta dels nostres barris i vides. I per a això hem d'aixecar una organització feminista, revolucionària i anticapitalista. Això és el que fem des de Lliures i Combatives, el Sindicat d'Estudiants i Esquerra Revolucionària, i us animem a tothom a continuar construint-la amb nosaltres.
Ho tenim clar. La ultradreta i la reacció ens ataquen perquè ens odien, però també perquè ens temen. Perquè avui tenen més por que ahir! Perquè un any més hem tornat a demostrar que la lluita segueix i seguirà fins a acabar amb aquest sistema capitalista de barbàrie que només porta opressió i violència contra la classe treballadora i les dones. No pararem fins a trencar les nostres cadenes i ser completament lliures de violència i opressió. I ho farem al crit de No passaran!
Uneix-te a Lliures i Combatives!
Visca el 8M! Visca el dia de la dona treballadora! Visca el feminisme revolucionari i de classe!
Descarrega el nostre periòdic
