Comunicat estatal del Sindicat d'Estudiants
El 4 de maig se celebraran eleccions a la Comunitat Autònoma de Madrid (CAM). La decisió de Pablo Iglesias de renunciar a la seva posició com a vicepresident segon en el govern central i presentar-se com a candidat a la CAM per a donar la batalla a la ultradreta encapçalada per Ayuso i Vox ha despertat un entusiasme evident entre desenes de milers de joves, treballadors, activistes i militants de l'esquerra. Des del Sindicat d'Estudiants volem mostrar el nostre suport a la candidatura d'Iglesias contra el projecte trumpista, franquista i privatitzador d'Ayuso i cridem el jovent madrileny a derrotar aquesta aliança PP-Vox als carrers i a les urnes.
Díaz Ayuso: “Si et diuen feixista ets al costat bo de la història”
El Govern de Díaz Ayuso, Cs i Vox ha suposat un autèntic malson per als joves i les famílies treballadores. L'única preocupació d'aquests reaccionaris ha estat que els empresaris continuïn fent negocis gràcies als salaris de misèria i la precarietat, privatitzar sense límits els serveis socials, lliurar tots els recursos públics possibles a la sanitat privada, i continuar amb les retallades. Els milers de morts i el col·lapse dels hospitals i els ambulatoris són el fruit d'una gestió criminal.
El Partit Popular madrileny ha desmantellat l'educació pública i els nostres centres d'estudi. Durant els primers mesos de pandèmia va regalar el servei de menjador per a famílies vulnerables a Telepizza i Rodilla a costa de la malnutrició de milers de nens i nenes. La seva política privatitzadora en les residències de gent gran ha provocat una autèntica matança dels nostres avis i àvies…
Ayuso és el mateix que Vox. El mes de setembre va imposar el confinament classista en els barris obrers de Madrid, s'ha referit als qui hem pres els carrers per la llibertat d'expressió i de Pablo Hasél com a “mocosos que es manifesten per un delinqüent”, i ha criminalitzat el moviment feminista afirmant que el 8M va ser el “dia de la dona contagiada”.
No contenta amb tot això, en una entrevista amb Ana Rosa Quintana a Telecinco, va afirmar sense ruboritzar-se que si et diuen feixista “ets al costat bo de la història”. Pocs dies abans, en aquesta ocasió amb María Teresa Campos, va dir que no es pot viure ara “d'un suposat masclisme que no sempre és cert” perquè “els homes sofreixen moltes més agressions que nosaltres”.
És evident que aquesta dreta rància i franquista és hereva de la que va governar amb puny de ferro aquest país durant quaranta anys de dictadura. Díaz Ayuso i Vox diuen que els militars que volen afusellar a 26 milions de vermells són la seva gent. Els que fomenten la violència contra les dones, el col·lectiu LGTBI o els immigrants, són els mateixos que els que continuen protegint les Manades o ovacionen la policia perquè carreguin i apallissin a aquells que defensem la llibertat d'expressió.
No hi ha cap mena de dubte. Davant l'amenaça que representa l'extrema dreta contra tots els nostres drets, el jovent tenim l'obligació de frenar-los els peus.
Contra la repressió, per una sanitat i educació públiques de qualitat. Sí que es pot!
A ningú se'ns escapa que l'anunci de Pablo Iglesias ha mobilitzat de manera immediata la caverna mediàtica, les clavegueres de l'Estat i tota la reacció, que han trigat molt poc a començar una campanya de desqualificacions salvatges. Díaz Ayuso, al més pur estil de Donald Trump, ha versionat el seu eslògan electoral per “Comunisme o llibertat”, ha acusat Iglesias de ser una “persona afí a l'entorn d'ETA”, de “fomentar vagues” i animar a “cremar els carrers de Madrid”.
En totes les tertúlies, els defensors del Règim del 78 i de la dreta han celebrat que Más Madrid hagi rebutjat una candidatura unitària amb Podemos. Una decisió que des del Sindicat d'Estudiants considerem profundament errònia.
Apel·lar al feminisme per a negar un front conjunt de l'esquerra per a derrotar l'extrema dreta, és una burla lamentable. Más Madrid sembla oblidar que la CAM ha tingut moltes presidentes. Esperanza Aguirre, Cifuentes o la mateixa Ayuso són dones, i també reaccionàries i defensores del capitalisme i el masclisme. El problema, com el propi moviment feminista ha destacat, no és la qüestió del gènere, sinó la qüestió de classe i la ideologia.
La convocatòria del 4 de maig s'ha convertit en molt més que unes simples eleccions autonòmiques. El que ocorri aquest dia marcarà la política del pròxim període a nivell estatal. I que el PP i Vox puguin guanyar en aquests comicis no és només una amenaça per a la classe treballadora i el jovent a Madrid, sinó per a tots els oprimits i oprimides de la resta de l'Estat.
La direcció d'Unides Podem ha comès molts errors, és cert. La seva participació en el govern central no ha arrossegat a l'esquerra al PSOE, que continua actuant com un pilar del règim del 78 i ha incomplit pràcticament íntegrament l'acord de govern. També el seu abandó de la lluita als carrers i la seva substitució per l'activitat parlamentària o la falta d'oposició a les polítiques de la dreta en la CAM, han estat un greu error. Una crítica que mantenim.
Però mantenir aquesta crítica no ens encega, ni ens fa caure en el sectarisme. Que Pablo Iglesias hagi decidit batallar contra Ayuso i Vox és un pas molt positiu i ha generat una expectativa molt gran.
Precisament per això l’ataquen tant. Perquè la classe dominant sap que molts i moltes joves i treballadores es veuen representades en els seus discursos més a l'esquerra, en la seva defensa de la sanitat i l'educació públiques, del dret a l'habitatge, i de la defensa del jovent antifeixista. Però també hem de destacar que a la ultradreta i al feixisme no se’ls combat només amb consignes, sinó amb un programa anticapitalista i de classe, que trenqui amb l'estratègia del PSOE en el govern, i liderant una oposició decidida que agrupi la classe obrera i el jovent.
És en aquesta línia com des del Sindicat d'Estudiants fem costat al company Pablo Iglesias: per a acabar amb l’atur juvenil, contra les retallades socials, contra els desnonaments i la repressió, contra el masclisme i l'homofòbia, per una educació pública de qualitat, una sanitat pública digna, pel dret a vot a partir dels 16 anys i moltes reivindicacions més.
El jovent hem estat en primera línia de la batalla tots aquests anys. Hem omplert els carrers en mobilitzacions feministes històriques, contra el canvi climàtic, contra les contrareformes educatives, les cases d'apostes o contra aquesta monarquia heretada del franquisme. I aquest 4 de maig ens juguem molt.
Necessitem una revolució que trenqui amb aquest sistema, que no té res a oferir-nos, i el primer pas és derrotar l'extrema dreta a les urnes, i aixecar una bandera antifeixista conseqüent també en els nostres centres d'estudi i barris.
Descarrega el nostre periòdic
