Organitza aturades i accions reivindicatives a les 12h o a l'hora del pati al teu centre d'estudis el 17M!
Descarrega el cartell · Descarrega el manifest
"Rebutgem els intents de la societat d'imposar papers sexuals i qualsevol definició de la nostra naturalesa, perquè hem renunciat a aquests papers i als mites simplistes de la societat. Volem ser el que som. Volem crear noves formes socials i noves relacions humanes basades en la fraternitat, la cooperació, l'amor i la desinhibició de la sexualitat." Des Lliures i Combatives i el Sindicat d'Estudiants fem nostres aquestes paraules escrites fa gairebé 50 anys pel Front d'Alliberament Gai.
Tot i estar finalitzant la segona dècada del segle XXI, la lluita pels drets de la comunitat LGTBI + segueix sent imprescindible i més necessària que mai. Les agressions contra el nostre col·lectiu segueixen augmentant de forma dramàtica. Tenim molt present la massacre a la discoteca Pulse d'Orlando, quan 50 persones van morir i 53 van resultar ferides, així com els camps de concentració per a homosexuals a Txetxènia i tots aquells països on la persecució de la comunitat LGTBI+ arriba, fins i tot, a l'aplicació de la pena de mort.
A l'Estat espanyol, juntament amb l'increment de les agressions -només a Madrid l'any passat hi va haver 287 atacs violents-, fa tot just uns dies hem tornat a assistir a la mort d'una jove. En aquesta última ocasió va ser Thalía, una madrilenya de tot just 17 anys, que no va poder suportar la cruel discriminació i opressió a la qual era sotmesa en pràcticament tots els àmbits de la seva vida. El seu suïcidi posa sobre la taula una terrorífica estadística: més del 80% dels menors i adolescents trans pensen en suïcidar-se i més del 40% ho intenten.
Prou d'agressions contra la comunitat LGTBI+!
Aquestes xifres no són casuals. El govern del Partit Popular amb les seves retallades i la seva ideologia reaccionària, no només perpetua la discriminació de totes aquelles persones que no ens identifiquem amb el seu model heteropatriarcal, sinó que també l'alimenta. Bona prova d'això va ser la designació de la jutge María Elósegui com a representant d'Espanya al Tribunal Europeu de Drets Humans, una destacada representant de la caverna que considera l'homosexualitat i la transsexualitat 'patologies'.
De la mà de la dreta i els seus mitjans de comunicació hi ha la cúpula de l'església catòlica. Aquesta mateixa jerarquia assenyalada i acusada de múltiples casos d'abusos sexuals contra menors, que criminalitza, dia sí i dia també, amb total impunitat a les persones del col·lectiu LGTBI+, tractant-nos de malalts, antinaturals, o fins i tot -i irònicament- de pederastes, entre altres tantes barbaritats. Tal és el cas de l'Arquebisbe d'Alcalá, Reig Pla, famós per la seva guia per curar l'homosexualitat, que va afirmar per televisió que les persones homosexuals sovint "es prostitueixen" i "van a clubs d'homes" per "trobar l'infern" . També tenim l'exemple del Cardenal Fernando Sebastián, que afirma que "l'homosexualitat és una deficient sexualitat que es pot normalitzar amb tractament". O el Bisbe Casimiro López Llorente, que va dir que "les parelles de persones del mateix sexe provoquen un notable augment de fills amb greus pertorbacions de personalitat".
La mobilització i l'organització és el camí!
Aquest any celebrem el 41 aniversari de la primera manifestació gai a l'Estat espanyol. El 26 de juny de 1977, al voltant d’uns 4.000 manifestants van alçar les seves veus a Barcelona pels drets de la comunitat LGTBI+. Aquell grup de persones va pagar la seva valentia patint una salvatge repressió policial. Però no va ser en va: van obrir un important camí que seguim construint avui.
No estaven sols, eren part d'un moviment formidable per la llibertat i la justícia en contra la dictadura. Van ser anys de combat en què van conquerir importants drets polítics i socials, entre els quals hi havia la llibertat d'expressió i associació, l'educació pública, el dret a l'avortament i al divorci, la legalització dels anticonceptius... Anys en els quals es lluitava contra la Llei sobre Perillositat i Rehabilitació Social de les Corts franquistes, que s'aplicava contra els que realitzaven "actes d'homosexualitat ...".
Avui també ens toca aixecar-nos en defensa dels nostres drets, de tots ells, tant pel que fa a la nostra plena llibertat sexual com el nostre dret a un lloc de treball digne, a una educació i una sanitat públiques de qualitat... Perquè la nostra opressió té responsables, i són els mateixos que fan sentències com les de la Manada, els mateixos que empresonen rapers i persegueixen a éssers humans pel seu lloc de naixement o el color de la seva pell. Formem part de la gran rebel·lió contra les polítiques reaccionàries del Partit Popular. Som part de la lluita contra aquest sistema patriarcal i opressor.
La nostra lluita se sent germana de la mobilització de les dones, de les lluites de la classe treballadora contra l'explotació i de tots els moviments socials. Per això, reivindiquem un moviment LGTBI+ de combat i anticapitalista, amb l'objectiu de construir una nova societat en què tots i totes puguem viure en genuïna llibertat.
Per una lluita LGTBI + anticapitalista i revolucionària!
Descarrega el nostre periòdic
