El curs 2010-2011 comença tal i com va acabar el curs anterior, amb més i més retallades del Departament d’Educació, i amb mostres clares del descontentament de la comunitat educativa envers aquesta política de degradació i privatització de l’escola pública.

Els capitalistes, els banquers i els empresaris, que han provocat la crisi de l'economia i han aconseguit beneficis milionaris durant molts anys, han de ser qui paguin ara. Rebutgem la lògica d'un sistema econòmic injust, el capitalisme, que fa passar per davant el benefici d'una reduïda minoria al benestar de la majoria.

El Departament d’Educació ha iniciat una escalada de retallades brusques a l’educació pública. A la disminució de recursos econòmics i professors d’inici de curs, amb el conseqüent increment d’alumnes per aula i massificació, i degradació dels centres públics, en el mes de març s’hi suma la supressió de grups de batxillerat i cicles formatius en més d’una dotzena de centres de Barcelona i rodalies.

La carrera de Medicina sempre s’ha caracteritzat per ser una d’aquelles carreres on les traves acadèmiques i socials s’han mostrat de manera més cruenta en frenar la formació dels fills dels treballadors. A més de comptar amb una de les notes de tall més altes de totes les facultats, l’elevat grau de formació que requereix la carrera obliga a l’estudiant a dedicar sis anys de la seva vida a l’estudi universitari. A això s’ha de sumar l’elevat preu de les matricules, horaris incompatibles amb qualsevol treball i el desorbitat preu dels llibres, dels quals clarament hi ha mancança a les biblioteques.

Els sindicats de professors USTEC, CCOO, UGT i ASPEPC han anunciat el següent pla de lluita contra la política educativa del Govern:

 

Tot i el gran rebuig demostrat per part de la comunitat educativa des del moment en què es coneix l’avantprojecte de la nova Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i les quatre vagues massives esdevingudes com a conseqüència, el Departament d’Educació (en mans del PSC, partit que ‘se suposava’ que havia de dur endavant una política d’esquerres i en el qual van dipositar les esperances tants treballadors per expulsar a CiU del govern) ha preferit no escoltar als treballadors de l’educació però, en canvi, sí s’ha permès atorgar totes les concessions necessàries per guanyar-se el suport de la dreta catalana, ja que gràcies al vot de CiU, la LEC s’aprova durant el curs passat.

El Sindicat d’Estudiants valorem molt positivament el seguiment de la vaga a l’educació pública d’avui 17 de març. Al 60% de professors i mestres que han secundat la vaga, s’hi suma el 90% de seguiment de la vaga d’estudiants als instituts públics. La manifestació de Barcelona, que un cop més ha omplert bona part del recorregut de la manifestació (quan la capçalera entrava a Sant Jaume la cua encara no havia sortit de Pl. Catalunya), ha comptat amb més de 50.000 manifestants. A Tarragona han sigut 3500 estudiants i professors.

{mosframe http://picasaweb.google.es/ibansadaba/Mani170310#slideshow,100%,450}

· Un pla de lluita combatiu i elaborat amb la participació de professors i estudiants, sostingut en el temps i que vagi més enllà de la convocatòria de vagues educatives aïllades.

· Comitès de lluita en els centres educatius amb professors, pares i estudiants coordinats a nivell local i nacional.

· Estendre la lluita al conjunt de la classe obrera a Catalunya i a tota la comunitat educativa estatal, a través d'una vaga general en defensa dels serveis públics i en contra dels atacs del govern i dels empresaris.

L'educació ha estat en el centre de l'actualitat política a Catalunya durant els últims dos anys, tant per les reformes educatives que el govern del PSOE i el tripartit han aprovat i iniciat la seva aplicació, com pel rebuig massiu per part de la comunitat educativa.

En l'educació  no universitària, la Llei d'Educació de Catalunya (LEC) de la Generalitat, governada pel tripartit (PSC, ERC i ICV) ha posat dempeus de guerra a la comunitat educativa, en especial als professors, mestres i estudiants. Les bases de la LEC van ser respostes amb una vaga el 14 de febrer de 2008, però el seu èxit no va impedir que el Departament d'Educació en l'avantprojecte i sobretot en el projecte de llei, desenvolupés els elements més retrògrads d'aquesta contrareforma. Unes altres dues vagues de professors i estudiants van sacsejar el sistema educatiu, el 13 de novembre de 2008 i el 19 de març de 2009, igualment multitudinàries, amb desenes de milers de manifestants als carrers de Barcelona i altres ciutats catalanes.

 No l’educació pública ni la classe obrera

 

Els sindicats de professors de l’educació pública, junt amb el Sindicat d’Estudiants, hem convocat vaga general de la comunitat educativa. El 17 de març tornarem a sortir junt als professors contra la llei de privatització (LEC) i la política educativa del Departament. Els estudiants també hem de sortir al carrer contra l’enduriment de la selectivitat, contra l’aplicació del Pla Bolonya.

L'aplicació dels Plans de Bolonya continua demostrant tot el que argumentàvem els que vam sortir al carrer en contra. A l'espectacular pujada de taxes d'aquest curs amb el pas als Graus - el preu del crèdit va pujar un 23% amb el canvi de titulacions (i) -, l'enduriment de la selectivitat que serà vigent aquest curs, l'important retall pressupostari a les universitats públiques a algunes comunitats (per exemple Madrid), se li uneixen ara els nous plans que el Ministeri d'Educació ha posat a sobre de la taula amb un document per al “debate”: “Reflexions sobre la millora del finançament de les universitats”. En cas de dur-se a terme, suposarà un nou salt en els atacs a la universitat pública.