Estimats companys
Hem tingut coneixement de la recent fusió de dues organitzacions, CEPC i Alternativa Estel (AE), sota el nom de “Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans”. Com resulta evident per a qualsevol persona es tracta d'una descarada usurpació de les sigles d'una altra organització estudiantil, el Sindicat d'Estudiants.
Un nom no és una cosa formal i sense importància. En el nostre cas concret representa una trajectòria, una tradició, un programa, una bandera de lluita per a milions de joves i també treballadors. El Sindicat d'Estudiants és producte del sacrifici i la dedicació de milers de persones, de diverses generacions, que han cregut en la viabilitat d'una organització estudiantil revolucionària i internacionalista, que vincula la lluita de la joventut i dels estudiants per unes condicions d'estudi i de treball dignes amb la necessitat de derrocar el capitalisme. Al principi, la gran majoria d’analistes i sociòlegs pronosticaven molt poca vida al Sindicat d'Estudiants. En el fons de la seva ànima creien que la joventut era incapaç de construir una organització estable i combativa, i menys encara una que es declarés obertament anticapitalista i inspirada en les idees marxistes. Però es van equivocar, i el fet és que el Sindicat d'Estudiants és una organització sense la qual no es podria entendre el que ha succeït en el moviment estudiantil dels últims 20 anys. El Sindicat d'Estudiants s'ha convertit en una greu molèstia per a la dreta i per als reformistes (és a dir, els dirigents d'organitzacions d'esquerra que són al mateix temps defensors d'aquest sistema capitalista caduc i injust), i malgrat tota la repressió, la manipulació dels mitjans de comunicació i maniobres de tota classe no ens han pogut treure del mapa polític. Al contrari, ens hem enfortit i hem guanyat, en la lluita del dia a dia, el respecte i el suport de la joventut i del moviment obrer.
La mentida i el sectarisme són nefastos per al moviment estudiantil i per a la lluita. No ajuden a construir res. L'existència de diferents organitzacions i alternatives polítiques en el moviment estudiantil no hauria de ser una barrera per a la unitat en la lluita. Des de l’SE hem proposat contínuament la unitat d'acció per a lluitar contra la dreta, i contra les mesures reaccionàries del Govern Zapatero (com la LOE, el manteniment de la LOU i l'aplicació del procés de Bolonya). En concret, vam proposar a la CEPC convocar conjuntament contra la Llei de Qualitat del PP, també per a lluitar contra la LOE (el 8 de novembre i el 14 de desembre, que vam convocar vaga, i el 17 de novembre, que la va convocar, entre altres, la CEPC, i el Sindicat va participar activament malgrat la prohibició feta de repartir material). També vam buscar la unitat en la lluita per a respondre a l'agressió feixista d'un company de la Universitat de València, el 9 de març. Malauradament, moltes vegades hem xocat amb sectarismes, acusacions mai provades, i mètodes estalinistes, antidemocràtics, d'imposició, per part de persones que pretenen ser molt radicals però que defugen els debats democràtics. La seva falta de confiança en les seves pròpies idees els obliga a calumniar, crear confusió i evitar una lluita conjunta que deixaria a la vista d'amplis sectors la debilitat dels seus arguments. Persones així no poden jugar cap paper positiu en cap organització que s'anomeni d'esquerres. Si ens atenim als fets, no hem tingut cap resposta positiva a aquests intents d'unitat en la lluita amb la CEPC; el 17 de novembre i l'11 de maig, a les manifestacions contra el procés de Bolonya, que va convocar una Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública, no vam ser invitats a participar; en la lluita contra l'agressió feixista a la Universitat valenciana, abans comentada, la CEPC va rebutjar la unitat d'acció, oposant-se a reaccionar ràpidament i amb una assemblea com a primer pas, cosa que va haver de fer el Sindicat en solitari. Molt més greu va ser l'agressió física a companys del Sindicat en la Universitat Autònoma de Barcelona (l’11 de novembre de 2004), realitzada per elements vinculats a Alternativa Estel. Pensem sincerament que aquests mètodes gangsterils i sectaris només poden afavorir la reacció, i no haurien de tenir cabuda en organitzacions que es consideren d'esquerres.
Nosaltres, per descomptat, no exigim a ningú que estigui d'acord amb els nostres plantejaments, però el que no podem acceptar és que ningú enganyi al moviment estudiantil presentant-se com Sindicat d'Estudiants quan no ho és. Independentment del motiu que hagi portat la direcció de CEPC i AE a prendre aquesta decisió, la utilització fraudulenta del nostre nom és una agressió a la nostra organització i una estafa al moviment estudiantil. A quins interessos respon crear aquesta confusió entre estudiants i treballadors? O potser es pot negar, després d'una història de 20 anys i d'una intensa activitat, que el Sindicat d'Estudiants té presència a Catalunya, País Valencià i les Illes, que té idees i mètodes definits, que té una trajectòria i un perfil amb què, òbviament, es pot discrepar, però que són absolutament clars i respectables per qualsevol que s'anomeni d'esquerres? Tenim la certesa que molts militants o simpatitzants de CEPC i Alternativa Estel no volen compartir la vergonya d'intentar (en va) augmentar el seu espai en el moviment estudiantil mitjançant la suplantació de sigles i la confusió.
Durant anys hem hagut de combatre mentides como que el Sindicat d'Estudiants és “espanyolista” o “del PSOE”. Això no és més que un intent d'elements sectaris de tractar d'encobrir la seva falta d'arguments i defugir un debat franc i obert, en el que tindrien molt a perdre. Qualsevol estudiant independentista honest pot accedir al material que el Sindicat d'Estudiants divulga en instituts i facultats i veurà com som diametralment oposats a l'espanyolisme, com no tenim res a veure amb el reformisme ni depenem de cap aparell burocràtic. Veurà que defensem el dret a l'autodeterminació, que ens posicionem pública i insistentment contra la Llei de Partits, que ens vam oposar a la il·legalització de l'esquerra abertzale. Això sí, també veurà que defensem que la lluita contra l'opressió nacional no es pot portar a la pràctica deslligada de la lluita revolucionària per la transformació socialista de la societat; que el dret a l'autodeterminació no significa defensar automàtica i obligatòriament la creació de més fronteres nacionals (de fet defensem la supressió dels Estats nacionals); que la lluita contra l'opressió nacional s'ha de portar de forma completament independent i oposada als interessos de la burgesia de la nació oprimida (molt ben representada per CiU, PNV, etc.); que defensem la unitat de la lluita estudiantil i de la classe obrera per damunt de les diferències nacionals. No ens limitem a organitzar-nos en l'àmbit de Catalunya, País Valencià i Les Illes. A Madrid, a Sevilla i al Ferrol el Sindicat d'Estudiants enganxa cartells per a defensar el dret a l'autodeterminació d’Euskal Herria. El Sindicat d'Estudiants ha estat a França donant suport a la recent lluita estudiantil, a Veneçuela donant suport a la revolució bolivariana. Hem realitzat nombrosos actes de solidaritat (per exemple, amb la Intifada o la lluita anti-apartheid). Som internacionalistes en la pràctica, no sols de paraula. És legítim estar en contra de les nostres idees, però és pura mentida dir que som “espanyolistes” o difamacions per l'estil.
En tot cas, si ens hem guanyat una autoritat política en el moviment estudiantil és gràcies a aquestes idees. Estem totalment segurs que molts joves independentistes les veuen amb simpatia i en tot cas, ens veuen, correctament, en el mateix costat de la barricada, com a gent amb què es pot lluitar, units, contra l'enemic comú: l'imperialisme i la burgesia, sigui quin sigui l'origen nacional d'aquesta. Els que pensen així no s’equivoquen. Per descomptat respectem la legitimitat de qualsevol organització a lluitar per la seva implantació. No cal ni dir-ho. Però amb les seves sigles, amb el seu nom, no amb el nostre. No deixarem que usurpen el nostre nom. La direcció de CEPC i Alternativa Estel ha de rectificar. En cas contrari ens veurem en l'obligació de defensar-nos d’aquesta agressió amb una àmplia campanya de denúncia en tots els instituts i facultats, en tota la comunitat educativa i en el moviment obrer, veïnal i popular. Així mateix utilitzarem a fons els mitjans legals que puguem per a fer front al que no pot qualificar-se d'una altra manera més que d’un intent descarat i lamentable de robar-nos les nostres sigles. Emprendrem accions legals contra qualsevol grup o individu que utilitzi el nostre nom de manera fraudulenta. El nostre oferiment abans, ara i sempre és: lluita, unitat d'acció, debat democràtic, respecte a les idees de les altres organitzacions, total llibertat d'expressió. Qui tingui quelcom que dir, qui tingui voluntat d'aportar a la lluita, no té res a témer. A qui només li interessi el seu prestigi i el seu quiosquet la mentida i la confusió és el seu medi natural.
Cridem tots els militants honestos, seriosos, revolucionaris, de CEPC i AE, a exigir a la seva direcció a aturar aquestes maniobres, a no equivocar-se d'enemic, a defensar les seves pròpies idees en el moviment i respectar les idees dels qui estem en la mateixa lluita. Els pròxims mesos i anys seran importants per al moviment estudiantil, no sols pels atacs a l'ensenyament públic (LOE, procés de Bolonya, etc.), sinó perquè la majoria d'estudiants i treballadors estan aprenent que dins d'aquest sistema no hi ha sortida, ni per a l'opressió nacional, ni per a l'explotació. Enfront d'aquesta situació urgeix mobilitzar-se conjuntament, mantenint cada organització la seva llibertat d'expressió, i no dividir les forces. Però per a això és imprescindible rebutjar qualsevol tipus de maniobres, de confusionisme, de calúmnies, i confiar en el debat democràtic d'idees.
Estem segurs que el nostre interès a defensar els nostres drets és també el de defensar un moviment net de maniobres brutes i per tant un moviment més fort i més capaç d’afrontar la lluita per un ensenyament públic, laic, científic i gratuït i per una societat socialista, sense cap tipus d'opressió social i nacional.
Sindicat d´Estudiants
Juliol 2006 |
Descarrega el nostre periòdic
