Sindicat d'Estudiants Mèxic

Durant els últims dies, s'ha produït una gran i inspiradora demostració de força de part de la comunitat estudiantil de la UNAM i altres universitats, que s'han sumat a la crida per a expulsar els coneguts grups “porriles” (grups de xoc de dretes) de les escoles. Més de 39 escoles preparatòries i facultats han votat democràticament en assemblees multitudinàries per realitzar aturades d’entre 24 i 72 hores.

El jovent batalla pel seu futur

Aquest ambient reflecteix l'enorme confiança que ha guanyat el moviment estudiantil a partir de la històrica derrota a la dreta després de les eleccions del passat 1 de juliol i l'elecció d'AMLO. Unes eleccions que han posat aclaparadorament de manifest el gran descontent social que durant anys s'ha acumulat, i que s'havia anat expressant en lluites disperses però molt aguerrides.

L'actual moviment estudiantil reflecteix, una vegada més, ja no només el descontent, sinó el gran potencial revolucionari del jovent. El passat 3 de setembre el moviment juvenil va ser víctima d'una provocació. Al voltant de 50 “porros” va irrompre a la manifestació de joves de batxillerat que demanaven, irònicament, més seguretat, cessament de la repressió dins de les seves escoles, prou de feminicidis i una llista de demandes contra els cobraments, la violència i l'autoritarisme de les autoritats a les seves escoles. L'atac porril va causar 6 joves ferits, dos d’ells encara segueixen molt greus.

Un primer triomf

Els porros són grups de xoc, que van sorgir de les "porres" (grups ultres) dels equips de futbol, però aquesta és només una careta per a encobrir a bandes a sou de les autoritats a les universitats. Entrenats i afavorits per alts funcionaris i/o polítics, aquests grups han jugat el paper històric d’atemoriment i violència contra el moviment estudiantil i els seus quadres més destacats a les escoles. Però en realitat són molt febles. L'atac premeditat que vam patir el dilluns 3 de setembre va ser respost amb valentia i coratge pel moviment, obligant-los a replegar-se fins a expulsar-los de l'esplanada de la Rectoria. Ara, amb la força demostrada i el contagi de la mobilització a nombroses escoles, és el moment d'expulsar-los definitivament de la UNAM.

L'enorme pressió dels estudiants en lluita s'ha deixat sentir en el si de la pròpia direcció acadèmica de la UNAM. La recent declaració d'Enrique Graue, el rector de la UNAM, reprovant els esdeveniments i anunciant l'expulsió de 18 d'aquests individus que ja han estat identificats, suposa un primer i magnífic triomf del moviment. Ningú ens regala res i aquesta reacció l'ha provocat la lluita dels estudiants en l'onada d'aturades que s'ha produït.

Anem a per més

Malgrat aquest primer èxit de la lluita juvenil, hem de dir que NO N'HI HA PROU. El "porro" major segueix a la Direcció General del Col•legi de Ciència i Humanitats, Benjamín Barajas, que és un conegut promotor de grups porrils. Exigim la seva expulsió immediata de qualsevol càrrec a la UNAM. També és imprescindible denunciar l'actuació dels grups de Vigilància UNAM i demanar la destitució de Teófilo Licona "El Cobra" responsable de permetre l'atac porril del passat 3 de setembre.

El rector Graue ha de dur a la pràctica aquestes demandes centrals de la nostra lluita, o renunciar per la seva falta de voluntat política.

El problema s'ha de resoldre des de l’arrel. Necessitem una Universitat democràtica, que permeti la lliure expressió i manifestació dels estudiants, que concedeixi espais per al pensament crític, per al desenvolupament integral dels joves i en un ambient segur, sense assetjament i sense violència. Els alts funcionaris han de triar-se des de baix, amb la participació de la comunitat. Prou funcionaris corruptes i autoritaris a la Universitat! Si no fem fora tots aquests instigadors de la violència dins de la Universitat, els grups porrils tard o d'hora es reagruparan.

El plec petitori dels companys de CCH Azcapotzalco ha de ser resolt: cap estudiant ha de ser obligat a pagar una quota fixa. La Universitat és gratuïta gràcies als impostos que paguem milions de joves i treballadors, els diners per a una universitat de qualitat existeix, però està mal distribuït, i es consumeix en corrupció i els elevats salaris dels alts funcionaris.

Estendre i unificar la lluita

Les mostres de solidaritat han estat magnífiques, i les aturades solidàries a la Universitat Pedagògica Nacional, l'Institut Politècnic Nacional, l'Escola Nacional d'Antropologia i Història, etc., mostren l'enorme potencial d'aquest moviment: és completament possible fer una crida a una lluita nacional contra la violència cap el jovent, víctima de la mal anomenada "guerra contra el narco", dels feminicidis, de les agressions porrils o de delinqüents comuns. La violència estructural que patim sota el capitalisme només la podem aturar mitjançant la lluita massiva, conscient i organitzada!

Des del Sindicat d'Estudiants fem una crida a conformar Comitès de lluita a cada escola, i brigades informatives per a contrarestar el silenci còmplice i les tergiversacions dels mitjans massius de comunicació. També creiem que la nostra millor arma és la unitat amb els treballadors, els moviments socials fora de les parets de la Universitat, que batallen contra els megaprojectes de mort que inunden tot el país, i amb tots els col·lectius i moviments de víctimes de la violència del sistema i de l'Estat.

Uneix-te al Sindicat d'Estudiants, construeix amb nosaltres l'eina per a lluitar per un futur digne!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Solidaritat internacional i estatal amb la Vaga del 26 d'Abril


Periòdic de Lliures i Combatives

Castellà i Euskara

Enllaços


logoFFE


logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB

Segueix-nos