Ja són 574 els assassinats aquest any. 140 d’ells eren negres.

El passat 5 de Juliol, a Louisiana, Alton Sterlin, que venia CDs al carrer era brutalment assassinat per la policia. Tot just 24 hores després, la policia detenia el cotxe de Philando Castile per portar un pilot del darrere trencat i l’assestava quatre trets al pit mentre tractava d’agafar el seu permís de conduir. Tot això succeïa davant de la seva filla de 4 anys i la seva dona, que va gravar l’ocorregut i va passar tota la nit aïllada sota custodia policial.

Aquests horribles assassinats han despertat una onada de repulsa que recorre els Estats Units en contra del racisme institucional i la violència policial, i que s’ha materialitzat en manifestacions, concentracions, tallaments de carreteres i autopistes a ciutats tan importants com Louisiana, Minnesota, Nova York, Chicago, Atlanta, Baltimore o Phoenix, entre moltes altres.

Una guerra unilateral contra els pobres

Actualment, les famílies treballadores als EEUU suporten els majors índexs de desigualtat des de la segona dècada del segle XX. Segons dades oficials, l’atur abasta 7,8 milions de persones i uns 47 milions cobren salaris de misèria. Aquesta barbàrie la pateixen especialment la població immigrant i de color: l’atur entre els negres és el doble que entre els blancs, i normalment ocupen els llocs de treball pitjor pagats i en condicions més precàries. A més a més de tot això, la població negra dels barris més pobres viuen sota la permanent pressió d’assetjament policial: 1 de cada 3 negres serà empresonat al menys un cop a la seva vida – 1 de cada 17 pels blancs.

La base de dades més fiable sobre violència policial als EEUU té registrades 3.500 morts en els últims 15 anys a causa de la violència policial, tancant el 2015 amb 1.134 morts. La immensa majoria d’elles han estat per armes de foc de la policia, encara que altres causes són per armes tipus taser, atropellament, colpejats fins la mort o per asfixia. No obstant, la base de dades està incompleta, i segons reconeixen els propis autos el nombre real d’assassinats podria ascendir als 10.000. Per una altra banda, segons l’estudi de The Guardian, els joves negres tenen 9 vegades més probabilitats de ser assassinats per la policia, i al menys ja són 547 morts en el que portem d’any – i va pujant cada dia – dels quals 140 son negres.

Una rebel·lió dels treballadors nord-americans. Les Vides dels Negres Importen!

Els assassinats d’Alton i Philando han alimentat la creixent tensió social que viuen els EEUU. El rebuig a la brutalitat policial és generalitzat als barris obrers i des de que es va conèixer la notícia, han estat convocades multitud de mobilitzacions de condemna a aquests actes. El franctirador de Dallas ha servit d’excusa per militaritzar la resposta policial: cotxes de tipus militar, bombes de fum i gas lacrimogen han estat combinats amb una constant provocació policial que buscava justificar els més de 270 detinguts en els primers 5 dies de protestes pacífiques.

Paral·lelament, una campanya molt interessada que intenta equiparar la situació d’indefensa que pateix la població negre pobre amb la de la policia. Una campanya que ha ocupat tota la premsa internacional, amb declaracions presidencials incloses. Evidentment, els assassinats dels policies de Dallas són un fet lamentable i que mai s’haurien d’haver produït, i que només donarà excuses perquè més policies racistes i els seus defensors excusin la seva brutalitat i futurs assassinats al·legant el temor a ésser assassinats per ciutadans negres. No obstant, durant aquests dies s’està parlant poc (o res) de la por real i palpable que milions de persones, especialment negres, pateixen cada vegada que un policia els para a la carretera o pel carrer. Les pròpies imatges que tots hem vist per la televisió de pallisses, trets, asfixies i brutalitat de tots tipus reflecteixen la completa impunitat que existeix al respecte. Tot està gravat! Ho publiquen tots els noticiaris, les xifres són esgarrifoses i malgrat tot, els assassinats continuen i els assassins són inculpats. Per això no importa el muntatge que intenten fer als mitjans de comunicació: no és cert que tots pateixin per igual la por, la discriminació, els insults i les pallisses. Aquells qui ho pateixen són els pobres, als barris obrers, on hi ha gent que creuen que poden actuar com un sheriff del llunyà oest e la seva concepció possible i fer el que els hi doni la gana, matar inclòs, sense cap conseqüència. Són els negres, llatins, immigrants d’altres parts del món i treballadors blancs pobres els que habiten aquells barris, els que pateixen aquesta horrible situació. No tan sols han de suportar l’atur, els treballs de misèria i les condicions de vida lamentables que els imposa l’1% de la població que es fa rica a la seva costa. També, pel que hem vist, han de pagar per allò, renunciant a la seva dignitat, permetent que els tractin com a persones de segona, sense drets, i, si la cosa es complica, morir a cosits a trets sense que ningú alci la veu.

Aquesta brutalitat policial i la indefensió dels més oprimits davant d’ella ha obligat a joves i treballadors a formar les seves pròpies eines de lluita com és el moviment per la defensa dels drets civils amb la plataforma Black Lives Matters al capdavant: moviment que s’origina amb la mort de Trayvon Martin –un jove de 17 anys a mans d’un policia que, després del judici, va quedar lliure de responsabilitat. i que, després de que la brutalitat policial es cobrés també la vida de Mike Brown a Ferguson, va prendre encara més força  convertint-se en una referencia a tots els EEUU. De fet, entre els detinguts després d’aquest cap de setmana es troba DeRay McKesson, un dels líders reconeguts del moviment, ja posat en llibertat.

Aquesta lluita contra l’abús policial està íntimament relacionat amb l’augment de la conflictivitat laboral als Estats Units i la resposta a nivell general dels sectors més colpejats de la població. Una de les lluites sindicals més emblemàtiques ha estat la campanya pel salari mínim de 15$/hora, i que recentment ha aconseguit una nova victòria a Nova York, al ser concedit pel sector del menjar ràpid –on els treballadors estan molt mobilitzats. No és casualitat que aquest sigui un dels sectors que més estrangers empresa: ambdós, en lluita contra la policia racista i la lluita per unes condicions laborals dignes, formen part del mateix moviment de rebel·lió social que s’ha gestat als EEUU als últims anys per part dels sectors més explotats i que més ha patit els efectes de la crisi econòmica.

Una veritable revolució política als Estats Units

El capitalisme és un sistema criminal que no té res a oferir als treballadors. Ni tan sols als EEUU, la primera potencia mundial, el segell recognoscible del sistema. La recurrent història que tantes vegades hem escoltat sobre el famós “somni americà” ha donat pas a la realitat de la precarietat, la pobresa i la repressió més brutal. I precisament la lluita diària dels treballadors americans contra la carestia de vida, per una sanitat i educació pública i de qualitat o la lluita contra la brutalitat policial és el que alimenta la revolució política que ha fet possible fenòmens com el de Bernie Sanders. Aquesta rebel·lió que s’està gestant entre la població nord-americana, que connecta amb les seves tradicions revolucionaries, que va formar Occupy Wall Street, que va denunciar que el 1% de la població està negant allò més bàsic al 99%, que defensa els drets dels immigrants, negres i del conjunt dels treballadors i que ha nodrit una campanya històrica a un possible candidat a la presidència que defensa el socialisme... tot això és al que té temor l’establishment americà, que confia en la seva policia reaccionaria com a garantia última per mantenir l’estabilitat.

Des del Sindicat d’Estudiants ens sentim inspirats per la lluita de Black Lives Matters i de tots els treballadors negres, blancs, immigrants, que estan omplint els carrers per milers plantant cara a la brutalitat policial, a la impunitat de la que gaudeixen aquest tipus d’actuacions criminals que només persegueix als més humils. Els enviem tot el nostre recolzament i solidaritat a una lluita que entenem com la nostra.

Prou ja de brutalitat policial!

Black Lives Matter!

Uneix-te a Lliures i Combatives

Imatges de la jornada de vaga del 9 de Març

Imatges Congrés Sindicat d'Estudiants de Catalunya 2017

 

Castellà i Euskara

Segueix-nos

Enllaços


logoFFE
logoIR 215

ganemosccoo logo 2 RGB