Aconseguir millores en un carrer, en els salaris municipals, o aconseguir una ocupació, no pot ser la concessió d'un alcalde i uns regidors propers, que concedeixen al seu antull. Això és actualitzar la vella beneficència de l'Església, els senyorets i els cacics. És el germen del greuge personal, del clientelisme i de la corrupció. No. La necessitat de tot treballador de tenir un sostre, un treball, un salari, unes condicions de vida, dignes, és un dret que ha de ser exigit i exercit de forma col·lectiva i organitzada, a través de les assemblees.
Aquesta és l'experiència de Villaverde del Rio, i aquesta és una de les idees que va recalcar el seu alcalde, Santiago Jiménez, en els actes celebrats els dies 10 i 11, respectivament, a València i Montcada (poble de la perifèria).
L'acte de València va ser organitzat pel Militant i el Sindicat d’Estudiants. Assistirem una trentena de persones. Hi havia activistes de CCOO i CGT; de centres socials com el Casal Obrer i Popular (local de l'acte) i Pangea; del Sindicat d’Estudiants; dels moviments contra la repressió policial, o pels drets dels immigrants o dels discapacitats; de les Joventuts Socialistes; participants en la Marxa de la Dignitat… També van acudir tres companys d'Esquerra Unida de Montcada, que havien convocat l'acte de l'endemà.
El debat va ser complet, gràcies a les intervencions de Santiago i a les preguntes, molt oportunes. No van faltar al·lusions a la santa croada per evitar per tots els mitjans que onegés aquesta setmana la bandera republicana a l'Ajuntament de Villaverde del Rio. Ni per descomptat a la magnífica lluita de la Corrala Utopia. Arran d'una pregunta sobre Marinaleda, el company va remarcar la importància d'estendre l'experiència de Villaverde, de no deixar-la aïllada, com a única forma de mantenir l'aconseguit fins ara.
El local municipal de Montcada on es va realitzar l'acte de l'endemà gairebé es quedà petit. Unes seixanta persones van abarrotar la sala; fins i tot van acudir militants d'IU, activistes, i treballadors en general, d'altres pobles de la comarca com Burjassot i Rocafort, així com de Benimaclet i Poble Nou a València. La introducció de Santiago Jiménez va ser precedida per la de Vicente Conejero, regidor d'Esquerra Unida a Montcada, que va posar l'exemple del seu poble (governat pel PP) com a antítesi del que ha de ser una política en benefici de la majoria treballadora.
El debat va ser també bo. Una pregunta clau era com s'havia aconseguit que la majoria de Villaverde apostés per un programa revolucionari i en particular pel mètode de les assemblees obreres. Santiago va explicar que el seu programa des del govern de l'Ajuntament no és més que la continuació natural que el programa aplicat per IU des de l'oposició, organitzant als veïns, estimulant la mobilització, etc. I que les assemblees funcionen perquè són concretes, amb una fi molt determinada, organitzar el treball (o millores en l'entorn urbà, etc.), i serioses. També va insistir l'alcalde en què la forma col·lectiva d'organitzar, tant l'accés al treball, com el control d'aquest (incloent la seva qualitat i productivitat), fa que cada treballador se senti socialment responsable del seu paper, la qual cosa és una demostració que el treball socialista (és a dir, el treball col·lectiu, sense patró, i organitzat col·lectivament mitjançant l'assemblea i el comitè) és superior, també en el terreny de la rendibilitat econòmica, al capitalista. El debat va concloure amb una determinació clara de molts companys d'IU d'aplicar en els seus propis municipis aquestes experiències.
En finalitzar els dos actes un company del Sindicat d’Estudiants va fer una crida a participar en la manifestació del dissabte 12, impulsada per la Plataforma Tots Som Cremona en contra de les retallades d'unitats en l'ensenyament públic. Com es pot veure en les fotos, una pancarta relativa a això va presidir l'acte de València.
Per acabar, agraïm als companys d'Esquerra Unida de Montcada l'haver organitzat un acte tan reeixit, desitjant concretar altres formes de col·laboració futura. Les mateixes paraules valen per als companys de l’Ateneu de Montcada, que ens van brindar la seva hospitalitat després de l'acte.