Esperanza Aguirre en campanya contra les mobilitzacions estudiantils
Borden després cavalquem!
El passat 12 d'octubre el diari ABC publicava un article contra el Sindicat d'Estudiants i les mobilitzacions que desenes de milers d'estudiants i professors d'ensenyament secundari estem protagonitzant en defensa de l'ensenyament públic.
Signat per María Isabel Serrano, l'article domina l'estil periodístic propi de la dreta: odi contra els joves que lluiten contra les retallades a l'ensenyament públic i una amalgama de desqualificacions amb la pretensió de criminalitzar a les organitzacions estudiantils combatives i d'esquerres com el Sindicat d'Estudiants.
Amb la finalitat de presentar al Sindicat d'Estudiants com una organització “radical” se'ns acusa d'ésser “d'esquerres, anticapitalistes i antifeixistes”. Sí, és veritat, el Sindicat d'Estudiants té entre les seves senyals d'identitat ser d'esquerres, ser anticapitalista i ser antifeixista. Mai ho hem negat. Defensem un ensenyament públic laic, científic, democràtic i gratuït. Defensem que aquest sistema capitalista és injust i reaccionari, que condemna a milers de milions de persones a una existència de barbàrie mentre un grapat de banquers, multinacionals i grans empreses s'omplin les butxaques a costa del sofriment de la majoria. Som antifeixistes i hem participat, i participarem, en totes les mobilitzacions contra aquestes bandes i els seus mentors, que ataquen els drets democràtics de la joventut. Estem molt orgullosos de les nostres senyals d'identitat, dels nostres principis, que també comparteixen milions de joves en tot el món i en l'Estat espanyol.
No ens estranya que l'ABC ens ataqui d'aquesta manera. Al cap i a la fi aquest diari ha estat un suport mediàtic tradicional de la dreta, d'aquells que mai han condemnat els crims del franquisme o que defensen la dictadura; dels quals se senten molt a gust, i donen suport entusiastament a les intervencions armades de l'imperialisme contra els pobles oprimits; o dels quals ovacionen les retallades socials en educació i sanitat, aplaudeixen els desnonaments de milers de famílies, i sempre es mostren servicials amb els poders econòmics.
El diari ABC ens intenta presentar com una organització manejada per “estudiants eterns”. Ja estem acostumats a aquest tipus d'insults. Però els insults no poden ocultar la veritat, per molt sorollosos que siguin. El Sindicat d'Estudiants està integrat per milers de joves d'ensenyament secundari i universitat de tot l'Estat, i té una llarga història. Des dels anys de la seva fundació, en 1986-87, el Sindicat d'Estudiants ha convocat i organitzat nombroses mobilitzacions, vagues i manifestacions en defensa de l'ensenyament públic: tant contra els governs del PSOE, que van obrir la porta a la seva privatització, com del PP, que es van llançar en tromba a prendre mesures per a impedir que els fills dels treballadors poguéssim accedir a un ensenyament de qualitat, beneficiant amb quantioses ajudes econòmiques, de centenars de milions d'euros, el lucratiu negoci de l'escola privada.
La força del Sindicat d'Estudiants prové de la seva capacitat d'organització i mobilització; de les milers d'assemblees que hem realitzat en aquests anys en els centres d'estudis; dels centenars de milers de fulles informatives que distribuïm i, per descomptat, de les idees que defensem; dels milers d'estudiants que de manera sacrificada i abnegada fan possible el dia a dia de la nostra organització. Cridem a l'afiliació i a l'organització de la joventut, a la defensa d'un programa a favor de la transformació de la societat, que els recursos que la població genera amb el seu treball serveixin per a resoldre les necessitats de la majoria, i no per a engreixar les butxaques d'una minoria de paràsits. Tota la nostra trajectòria també ha tingut el seu reflex en un fet que, encara que sigui secundari per a nosaltres, és significatiu: el Consell Escolar de l'Estat ens ha reconegut com l'organització estudiantil més representativa de l'Estat espanyol.
Ja sabem que l'ABC considera que els joves som ximples i manipulables, però aquesta ha estat sempre l'obsessió de la dreta, que en lloc de reconèixer que són les seves polítiques i les injustícies del sistema que defensen les quals provoquen la rebel•lió social, tenen una mentalitat policíaca i conspirativa, pensant que la causa del malestar que desborda la societat és l'acció dels agitadors. Un argument molt usat per la dictadura franquista quan tractava de desqualificar als joves i treballadors que sortien als carrers cridant llibertat, democràcia i amnistia… mentre des de les columnes d'ABC s'ovacionava la repressió policial contra ells.
I, com no, quan es tracta de fer una amalgama, no pot faltar el toc de criminalització i acusar al Sindicat d'Estudiants de connexions amb el terrorisme. Igual que es fa contra els activistes del 15-M, no podia faltar aquesta calúmnia. Això si, presenten la qüestió escrivint en el seu article que “en cercles estudiantils es comenta que un dels [seus Secretaris Generals] va estar detingut per apologia del terrorisme”. Ja fa uns anys guanyarem en els tribunals una denúncia contra el diari La Razón per aquesta mateixa acusació. Ara la tornarem a guanyar. Però que estigui tranquil el diari ABC. Sempre ens hem posicionat contra el terrorisme, de tot el terrorisme, inclòs el qual practiquen aquests polítics que manen exèrcits a arrasar països i matar milions d'innocents per a defensar els sacrosants interessos de les grans multinacionals del petroli i els poders financers. Pot dir el mateix l’ABC?
Sí, una organització estudiantil d'esquerres, revolucionària, anticapitalista i antifeixista, que a més sempre ha defensat la seva unitat amb el moviment obrer i la causa dels treballadors. Per això el Sindicat d'Estudiants ha estat present en les lluites obreres més importants del nostre país, des de la vaga general del 14D de 1988 a l'última del 29S de 2010; en centenars de conflictes laborals de fàbriques i empreses, mostrant la nostra solidaritat als treballadors acomiadats o que defensaven els seus llocs de treball. Sense anar més lluny, el passat 6 d'octubre, quan prop de 100.000 joves van participar en les més de 50 manifestacions i concentracions organitzades pel Sindicat d'Estudiants, vam contar en elles amb l'alè i el suport de molts col•lectius de treballadors: a Madrid, van saludar la manifestació els representants de la plantilla de Telemadrid, que van denunciar la censura, els salaris multimilionaris i els privilegis dels amics d'Esperanza Aguirre en aquest ens públic. En Vitòria, vam contar també amb la participació en la nostra manifestació dels treballadors de Daewo i de Esmaltaciones San Ignacio, amenaçats d'acomiadament. I aquests senyals d'identitat, que ens ha permès contar amb el suport fraternal de milers de delegats sindicals i lluitadors veterans de l'esquerra, entre ells i de manera destacada a Marcelino Camacho, són una inspiració per a continuar la lluita.
El diari ABC milita en una trinxera molt clara: la d'aquells que defensen a Esperanza Aguirre i a Figar, la dels quals es vanen d'acomiadar a 3.200 professors interins en la Comunitat de Madrid, la de tots aquells que menyspreen l'ensenyament públic. Bé. Al diari ABC i als seus amics els diem que anem a continuar amb esforços redoblats la lluita en defensa de l'ensenyament públic, contra les retallades socials, en educació, en sanitat, en la cobertura de l'atur, en defensa d'un lloc de treball digne a l'acabar els estudis. I ho anem a fer amb la participació de centenars de milers d'estudiantes i professors. Fa 25 anys en les lluites del curs 86-87, el meravellós moviment dels estudiants de secundària va doblegar al govern de Felipe González i va arribar a una gran victòria. No va ser el ‘cojo manteca’ el protagonista d'aquells mesos de manifestacions i vagues massives: van ser els estudiants, suportats pels treballadors i les seves organitzacions. Ara, sobre la base de la participació també massiva dels estudiants de secundària, a través dels seus comitès de vaga en centenars d'instituts, amb mètodes democràtics i assemblearis, i al costat dels professors, obligarem a Esperanza Aguirre a retrocedir en els seus atacs. Una lluita que només és part d'un moviment molt més ampli, contra el sistema capitalista i les seves injustícies.
Comissió Executiva del Sindicat d'Estudiants