En l'últim mes s'han succeït mobilitzacions d'estudiants i professors a Xile en defensa d'una educació pública i democràtica. Des del mes de juny s'han produït diversos aturs nacionals en educació i s'han ocupat diversos centres educatius, entre ells la Casa Central de la Universitat de Xile, que s'ha convertit en un dels punts de referència de la mobilització.
Els estudiants reivindiquen una educació estatal, laica, gratuïta i de qualitat, la supressió dels aranzels (taxes) en la universitat, transport escolar gratuït, pràctiques remunerades, millora de les infraestructures dels liceus i la renúncia de Joaquín Lavín, ministre d'Educació (1) . Per a aconseguir els recursos necessaris i dur endavant les reformes exigides, els estudiants en lluita aporten la solució, exigint al seu torn la re-nacionalització dels recursos naturals que han estat privatitzats, destacant entre ells el del coure.
La deterioració de l'educació pública és la conseqüència natural de les polítiques privatitzadores iniciades en la dictadura per Pinochet i continuades per l'actual govern dretà de Sebastián Piñera. El desvergonyiment de la burgesia és complet, ja que mentre es donen ajudes a les universitats privades, només es finança al conjunt de l'educació pública amb un 14% dels fons que necessita per al seu funcionament (2). Aquesta situació fa que Xile sigui un dels països d'Amèrica Llatina amb les taxes de matriculació més altes, el que implica al seu torn que milers de famílies obreres hagin d'endeutar-se per a poder pagar els estudis superiors dels seus fills.
Per a intentar frenar les mobilitzacions el govern de Piñera combina la política del pal i la pastanaga, mentre d'una banda reprimeix durament les manifestacions amb els carabiners i amenaça als estudiants, per l'altre ha anunciat el Gran Acord Nacional per l'Educació (GANE), que promet 4.000 milions de dòlars per a “reduir” els deutes dels estudiants (sense cap data definida ni concreció) a costa, això sí, de legalitzar el principi de benefici per a les universitats, una mica que, si bé ara és il•legal, les universitats se salten amb tot tipus de trucs.
Lluny de perdre suport amb el pas del temps, el 81% dels xilens comparteix les reivindicacions dels estudiants (3) , cada vegada més sectors se sumen a les mobilitzacions estudiantils.
En aquests moments la lluita dels joves xilens ha coincidit en el temps amb la dels treballadors de l'empresa estatal Codelco, principal productora de coure del món, davant els intents de privatització del govern (4). Sens dubte la confluència d'aquestes lluites és summament positiva i podria ser un important avanç amb el qual assolir una victòria aixafadora contra el govern dretà i privatitzador. La perspectiva que estudiants i treballadors conflueixin i facin d'ambdues una mateixa lluita podria fer retrocedir completament al govern en les seves pretensions privatitzadores, alhora que li obligaria a posar els recursos necessaris per a garantir una educació pública gratuïta, laica i de qualitat en tot el país.
Des del Sindicat d'Estudiants manem una fraternal salutació i tot el nostre suport als companys xilens.
Visca la lluita de la classe treballadora!
Obrers i estudiants, units i endavant!