Després de tres anys d'una crisi del sistema capitalista sense precedents en les últimes dècades, els joves i treballadors som qui més estem patint les seues conseqüències. En tots els països del món capitalista desenvolupat, l'atur juvenil s'ha convertit en una xacra: només en l'Estat espanyol afecta a més de 900.000 joves, amb una taxa d'atur entre els joves propera al 50%.
La joventut és víctima de salaris de misèria, 600 o 700 euros mensuals, contractes en pràctiques o de becaris que s’allarguen indefinidament, una temporalitat i precarietat crònica, cap dret laboral i una perspectiva més que incerta per al nostre futur. Accedir a un habitatge és un somni impossible per a milions de nosaltres, mentre que els atacs a l'educació pública se succeeixen amb intensitat.
Les retallades educatives aprovats per a enguany per les comunitats autònomes i el govern central de Rodríguez Zapatero sumen 2.000 milions d'euros, i s'estan deixant sentir en els nostres centres d'estudi i universitats. La falta de professors de reforç o substituts, la massificació en les aules, equipaments cada vegada més obsolets i en mal estat, les dificultats per a garantir els subministraments de gasoli i calefacció a l'hivern, són algunes de les realitats cada vegada més habituals a les quals hem de plantar cara.
Però les retallades de pressupost tenen altres conseqüències igualment nefastes per a la qualitat o accés a l'educació pública. En els dos últims anys ens hem trobat amb reiterats enduriments en la Selectivitat, que limiten dràsticament el nombre de joves que podem accedir a la universitat pública. Tan sols en aquest curs s'ha produït un nou increment dels no admesos en Formació Professional, passant dels 40.000 el curs passat, als 50.000 d'enguany. Aquestes mesures es complementen amb l'increment del preu de matrícules universitàries en un 30% aquest curs. Després de l'aplicació dels plans de Bolonya, s'ha accelerat la caiguda de la qualitat en l'ensenyament universitari, la seua deterioració contínua i la progressiva privatització d'aquest tram educatiu a través de Màsters que només poden ser pagats per crèdits bancaris. En definitiva, una bateria de retallades i atacs per a fer cada dia més difícil l'accés a l'ensenyament superior dels fills dels treballadors, i provocar un desmantellament de l'educació pública en benefici de la privada i del fabulós negoci que estan realitzant els empresaris del sector.
Davant aquesta situació, i més enllà de les interessades anàlisis dels grans mitjans de comunicació, els joves no ens resignem. Hem demostrat com estem disposats a lluitar i barallar per un futur que avui ens nega el capitalisme. El passat dia 30 de Març, el Sindicat d'Estudiants va convocar una jornada de protesta en la qual desenes de milers d'estudiantes realitzem vaga en els nostres centres d'estudi i milers ens manifestem en més de 20 localitats de tot l'Estat. A través de les centenars d'assemblees i desenes de milers de pamflets repartits per a aquesta convocatòria, milers de joves van expressar amb contundència el seu descontentament amb la situació actual i les seues ganes d'impulsar una mobilització massiva i decidida per a canviar de principi a fi aquesta realitat de retallades i atacs que ens estan imposant.
En les reunions que vam poder realitzar en centenars de centres d'estudi, també vam poder parlar amb molts professors, que igual que milers de treballadors, ens van traslladar el seu descontentament amb la política que els dirigents de CCOO i UGT estaven duent avant en els últims mesos. Molts d'aquests professors, afiliats a aquests mateixos sindicats, reivindicaven igual que nosaltres, la necessitat d'abandonar el sindicalisme de pacte social pel de lluita i defensa ferm de les nostres condicions de vida i futur.
Continuar la lluita
Després de la jornada de protesta del 30 de març, el dia 7 d'abril es va desenvolupar una mobilització a Madrid on de nou es va poder veure la disposició dels joves a defensar el seu futur. Des del Sindicat d'Estudiants vam pensar que aquestes accions són molt positives perquè deixen clar el rebuig de la joventut sobre els nombrosos atacs que estem patint. Aquestes accions han de tenir la seua continuïtat en l'organització del major nombre de companys, amb els quals poder preparar noves mobilitzacions en els pròxims mesos i ser més efectius en noves jornades de lluita, assolint el màxim d'unitat d'acció entre les organitzacions juvenils i estudiantils de l'esquerra.
Però també, el moviment juvenil ha d'alçar una alternativa anticapitalista conseqüent i dir sense cap ambigüitat qui són els responsables de la crisi que patim. Són els grans bancs, els grans empresaris i els governs que es pleguen als seus dictats els quals estan imposant unes receptes que duen a la catàstrofe a la majoria de la població, inclosa la joventut. Mentre es dediquen centenars de milers de milions d'euros en tot el món, també en l'Estat espanyol, per a salvar al sector financer, mentre les grans empreses pasten beneficis com mai, mentre s'aproven retallades d'impostos als rics, la classe obrera i la joventut és la víctima d'una política d'austeritat draconiana, d'atur massiu, retallades salarials, i degradació de la sanitat i l'educació pública. Per això des del Sindicat d'Estudiants vam considerar que és necessari explicar aquests fets, amb claredat, sense temor, per a organitzar un moviment juvenil que realment plantege una alternativa transformadora. No fer açò no enforteix la lluita de la joventut en absolut, encara que als mitjans de comunicació els puga semblar molt atractiu promocionar idees i discursos que són assimilables pel sistema i, en la pràctica, completament inofensius.
El moviment juvenil ha de tenir a més una clara orientació al moviment obrer. Si volem frenar els atacs de la patronal i el govern, hem de guanyar el seu suport i el de la base dels grans sindicats dels treballadors. Per a assolir-lo hem de parlar clar, sense sectarismes, però explicant que els dirigents sindicals han de tornar a la senda de la lluita, han de donar continuïtat a la mobilització, fer-la contundent, extensa i massiva, amb la convocatòria d'una nova vaga general, i abandonar aquesta estratègia de pactes i pau social que només serveix a qui volen fer carregar el pes de la crisi sobre l’esquena dels treballadors i la joventut.
El Sindicat d'Estudiants sempre ha defensat públicament, sense ocultar-se, sense diluir-se, les seues idees i les seues postures. Sí, som anticapitalistes i vam cridar a la joventut a organitzar-se i lluitar per una alternativa per a transformar la societat. Aquells que plantegen que els joves no han de participar en política, que estenen idees reaccionàries contra el seu dret a estar organitzats, que pensen que el moviment es pot “espantar” d'un programa de lluita conseqüent, fan un flac favor a la joventut que pateix realment les injustícies del sistema i faciliten que es propaguen tot tipus de prejudicis que només serveixen als nostres enemics. Aquest tipus de plantejaments, que es revesteixen amb una vestidura de “modernitat” són molt del grat dels grans mitjans de comunicació, que els promocionen i publiciten de manera descarada. Per això en aquests moments decisius cal defensar un programa a favor dels joves que patim la crisi, els fills dels treballadors, i enfortir a aquelles organitzacions que no s'arruguen, que defensen amb valentia i tenacitat una alternativa revolucionària per a canviar el món i acabar amb el malson que, per a la majoria, significa el sistema capitalista.
Prou d'atacs als treballadors i la joventut!
Uneix-te al Sindicat d'Estudiants per a continuar la lluita!
• En defensa de l'ensenyament públic. Augment dràstic dels pressupostos per als centres d'estudi. No a la selectivitat econòmica i acadèmica per a entrar en la universitat. Ni discriminació ni imposició de la selectivitat per a la FP.
• Basta d'augmentar les taxes acadèmiques i d'endurir les normes de permanència i accés en la universitat pública. No volem que haja milers de no admesos com ocorre tots els anys. Els diners públics per a la universitat pública: ni un euro per a les universitats i l'ensenyament privat.
• Per un lloc de treball digne a l'acabar els estudis. No als contractes precaris aprovats en el pacte signat pel govern, la *CEOE i els dirigents de *CCOO i UGT. Ocupacions dignes i bé pagats.
• No a l'atur juvenil. Subsidi indefinit de 1.100 euros al mes per a tots els desocupats fins a trobar una ocupació.
• Basta de regalar diners públics als banquers, empresaris i especuladors. Que es *nacionalice la banca per a emprar els recursos que generen els treballadors en obres públiques, sanitat i educació, donant ocupació a milions de desocupats!