Aconseguir una plaça pública en la Formació Professional és missió impossible. El curs escolar ha començat de manera caòtica, amb hores d'espera en cues quilomètriques, famílies dormint al carrer per a aconseguir matricular els seus fills i filles en una FP de Grau Mitjà i desenes de milers d'estudiants que s'han quedat sense la possibilitat d'estudiar enguany.

En un moment en el qual la demanda de l’FP ha crescut un 20% –en aquest últim curs hem estat 83.000 alumnes més els que hem sol·licitat plaça respecte a l'anterior–, la patronal de la privada-concertada i grans fons d'inversió estan veient una grandíssima oportunitat per a continuar mercantilitzant la nostra educació. I per a això, compten amb la complicitat del Ministeri d'Educació.

On estan les places que prometia el Ministeri?

Les xifres no menteixen. El 55% de sol·licitants no aconsegueix plaça en l'educació pública a la Comunitat de Madrid (17.900 estudiants); a Catalunya són gairebé 25.000, a Canàries 15.590, 4.000 a Alacant, 4.000 a Aragó, a Guadalajara el 40% d'alumnes es queda fora… El panorama es repeteix CCAA rere CCAA i ciutat rere ciutat.

Quan el Ministeri d'Educació va presentar la nova Llei de Formació Professional, des del Sindicat d'Estudiants vam denunciar que la nova legislació no només no aconseguiria “modernitzar l'FP” –suposadament l'objectiu que es persegueix– ni acabar amb els seus problemes estructurals, sinó que, al contrari, serien les empreses les que aconseguirien encara més poder a l'educació pública. És més, en una reunió que vam mantenir amb Clara Sanz, la secretària general de Formació Professional del Ministeri, quan assenyalàrem la nostra oposició frontal a la Llei, se'ns va dir que no ens preocupéssim, i que gràcies als fons europeus n’hi hauria places i recursos més que suficients.

Ni dos mesos després, s'està confirmant fil per randa tot que vam dir: no hi ha places, falten milers de professors, no s'han creat els grups necessaris per a evitar la massificació descontrolada que viu l'FP, i les taxes –que s'han duplicat en menys de quatre anys– lluny de disminuir, continuen augmentant.
La solució que ens dóna el Ministeri? Cap. Esperar a veure si tenim sort en les segones i terceres opcions.

La privada-concertada i els fons d'inversió s’omplen les butxaques

Mentrestant, la realitat que viu la Formació Professional privada és l'oposada: les polítiques del govern central estan empenyent desenes de milers de joves cap a l'educació privada –on un any acadèmic pot arribar els 4.000, 5.000 i fins i tot 10.000 euros–.

A l'FP de Grau Mitjà, els estudiants que acudeixen a un centre privat són avui un 25,7% més que fa vuit anys. El nombre d'estudiants que cursen una FP Superior privada ha crescut un 57% enfront del 18,7% de la pública. I el mateix succeeix a l'FP Bàsica: un 27,4% més d'alumnat a la privada. Sense anar més lluny, mentre els centres d'FP es cauen a trossos, a Madrid s'ha obert un nou centre privat que oferirà 16 cicles en un espai de 4.000 metres quadrats. La concertada, per descomptat, també té molt a agrair: cada any reben 550 milions d’euros en subvencions públiques.

Sembla ser que el Ministeri d'Educació no només ha descartat per complet revertir el col·lapse majúscul que viu l'escola pública, sinó que ha deixat clar que està més que disposat a permetre que la privada i la concertada continuïn fent créixer el seu negoci i a continuar finançant-lo amb diners públics. I per això, ja apareixen els que estan agafant amb les dues mans la gran oportunitat empresarial que la nova llei d'FP significa.

Els fons d'inversió de capital de risc –els que busquen fer els màxims diners en el menys temps possible– s'han bolcat amb l'FP. En 2018, el fons Queka Real Partners va adquirir el 51% de l'empresa Medac, una xarxa de 30 centres d'FP i 18.000 alumnes, per 15 milions d'euros. Ara, el fons estatunidenc KKR ha comprat la companyia sencera per 200 milions. Aquest mateix fons –que en 2020 va facturar 4,88 mil milions de dòlars– l'any passat va comprar MasterD, líder en formació d'oposicions i FP, i fa uns mesos es va fer amb l’ITEP (Institut Tècnic d'Estudis Professionals), quedant-se així amb la formació de prop de 94.000 estudiants. Per als capitalistes, un negoci rodó. Per a la comunitat educativa, un robatori a mà armada de la nostra educació i futur.

Per una FP pública, gratuïta i de qualitat. Fora les empreses de la nostra educació!

Els i les estudiants, professors i famílies, hem vist amb els nostres propis ulls una vegada més el menyspreu del Ministeri d'Educació a les necessitats de la Formació Professional. El jovent li preguntem a aquest govern: què esteu fent per nosaltres? Una taxa d'atur juvenil del 38%, precarietat laboral, les malalties mentals disparades, l'educació pública destruïda, ens criminalitzeu dia si dia també… Ja n'hi ha prou! Volem estudiar en una FP gratuïta i digna. Volem places. Volem que les pràctiques siguin obligatòriament remunerades. Volem un futur laboral digne.